"Agggggg", Pilar Rahola

Perdonin, però em cal preguntar-ho: algú els paga? Els donen petrodòlars per sota mà, els prometen belles hurís, viatges de somni, hotels de mil estrelles? No sé, qualsevol de les meravelles estratosfèriques que es compren amb el rutilant or negre i que, en llenguatge terrenal, anomenaríem corrupció. Per descomptat és una pregunta a l’atzar, un d’aquells capricis del malpensar, que sempre tendeix a la impertinència. Al cap i a la fi, és preferible imaginar que es tracta del vil diner que no d’un atac de bogeria o una epidèmia d’indignitat.

Tant de bo, tant de bo que, el que passa a l’ONU, sigui el fruit d’una corrupció sistèmica, perquè si més no, en aquest cas tindríem una explicació, bruta, perversa, delictiva, però explicació, al cap i a la fi. Però si no és això, si no es tracta de corrupció, o de tràfic d’influències, o d’interessos ­espuris indicibles, com es poden explicar els despropòsits que acumula la venerable institució, antigament somni democràtic i avui un forat ­negre on es blanquegen i legitimen les pitjors dictadures. I on les decisions que es prenen superen els més extravagants deliris del surrealisme. L’última és de traca, i seria de rialla si no fos perquè és un insult a les víctimes de la brutalitat misògina: l’Aràbia Saudita ha estat escollida –en sessió de vot secret– com a membre de la comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, el principal òrgan mundial dedicat a la lluita per la igualtat. I la seva elecció s’ha produït un mes després que creés el seu primer consell de dones…, exclusivament amb representants masculins. És a dir, es riu de les dones a plena cara del món i la premien amb formar part de l’organisme que ha de vetllar per elles. El millor ha estat el pamflet de presentació de la seva candidatura on s’assegurava que la xaria –que obliga les saudites a la segregació social, a la tutela masculina per tota la vida i fins i tot a la lapi­dació, si hi ha delictes d’“honor”– és la garantia de la igualtat de gènere. No és estrany que Hillel Neuer, el director de United Nation Watch, hagi assegurat que han escollit un piròman com a cap de bombers.

Aquesta aberració arriba després d’una altra anterior: quan la mateixa ONU va escollir l’Aràbia Saudita com a membre de la comissió de drets ­humans en les mateixes dates en les quals el regne executava un opositor polític. Si sumem la decisió de la Unesco de negar tota relació del poble jueu amb la Muntanya del Temple de Jerusalem, i les desenes de resolucions arbitràries contra Israel, tenim el circ complet.

Però, què els passa a aquests paios? Com tenen la vergonya de legitimar la repressió de tiranies brutals? Com tenen la indignitat de riure’s així de les dones i de les víctimes? Això és pestilent, fa pudor de merda. I el que és pitjor: converteix les Nacions Unides en còmplice dels horrors que pateixen les dones saudites. El dit: fa pudor de merda.

27-IV-17, Pilar Rahola, lavanguardia