BARCELONA RADICAL
radicalparty

un riu, declarat persona jurídica

reading_panuiheader1Diu un proverbi dels maoris –els habitants autòctons de Nova Zelanda– que “jo soc el riu i el riu soc jo”. En aquest cas, el riu es diu Whanganui, i des d’ara té els mateixos drets que una persona. El Govern neozelandès l’ha declarat “persona jurídica amb tots els drets i obligacions que se’n deriven”. D’aquesta manera, Nova Zelanda ha atès la població indígena, que des de ni més ni menys que el 1870 esperava una llei que reconegués “la relació profundament espiritual entre la tribu Whanganui i el seu riu ancestral”, ha dit Chris Finlayson, ministre de Justícia neozelandès. El Whanganui – Te Awa Tupua per als maoris– és el primer riu del món que rep aquesta consideració, malgrat que el 2012 Bolívia va ser el primer país que va atorgar drets legals a tota la naturalesa amb la llei de la Mare Terra.

El dia que el Parlament del país va aprovar la llei, més de dos centenars indígenes presents van esclatar en càntics d’alegria una vegada conclosa la votació.

El text aprovat la setmana passada reconeix que el riu és un ens viu “que parteix de les muntanyes i arriba fins al mar, i que comprèn els seus afluents i el conjunt dels seus elements físics i metafísics”. El riu deixa de ser un objecte i es converteix en un subjecte. Més enllà de les declaracions, que el Whanganui tingui la consideració de persona jurídica, a efectes pràctics implica que a partir d’ara els seus drets i interessos es podran defensar davant els tribunals. Per això el riu estarà representat per dues persones: un membre de la tribu i un altre del Govern. D’aquesta manera, es protegiran millor els seus drets, però també es podran interposar demandes en nom seu.

De moment el Govern de Nova Zelanda ha donat als Whanganui 52 milions d’euros en concepte d’indemnització, i 30 milions més per millorar l’estat del riu, la propietat del qual en cap cas no s’ha atorgat als maoris, als quals només es reconeix la seva condició de “guardians” del curs fluvial.

Sobre la decisió de l’ Executiu neozelandès, el seu ministre de Justícia diu que és conscient que “algunes persones diuen que és bastant estrany donar personalitat jurídica a un recurs natural, però no és més estrany que fer-ho amb fideïcomissos familiars o empreses o societats constituïdes”, apunta Finlayson.

Les aigües del Whanganui corren al llarg de 290 quilòmetres
al nord de Wellington, a l’illa Nord, cosa que converteix aquest riu en el tercer més llarg de Nova Zelanda.

21-III-17, A. Molins, lavanguardia