Flix: segueix sense netejar-se l’Ebre de residus tòxics

El que havia de ser un model de descontaminació, referent mundial per la quantitat i diversitat d’abocaments tòxics i radioactius acumulats al fons d’un pantà, s’ha acabat convertint en un escàndol públic i en una odissea desagradable. Un malson encara sense final que va començar al 2004 amb l’informe del Consell Superior d’ Investigacions Científiques (CSIC) que va posar al descobert una bomba de rellotgeria amagada durant dècades a Flix (Ribera d’Ebre), sota les aigües del riu. Prop de 800.000 metres cúbics de fangs amb residus miners radioactius, metalls pesants i compostos organoclorats dipositats durant més de 100 anys per la indústria química, ara Ercros, abans Erkimia. Un llarg compàs d’espera, angoixa i indignació per a l’Ajuntament de Flix i els seus veïns, però també per als 800.000 habitants dels 80 municipis de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona que beuen aigua de l’ Ebre i les 50.000 hectàrees de regadiu del tram final del riu. La pressió de la comunitat científica –que des del 2004 ha alertat de la necessitat d’extreure, com més aviat millor, els residus tòxics per evitar una catàstrofe ambiental– no ha servit tampoc per accelerar i garantir la descontaminació. Les alarmes van saltar a finals de l’any passat, quan la Generalitat va denunciar que tot i que les obres s’havien donat per acabades, al fons del pantà continuaven submergits prop de 100.000 metres cúbics de llots contaminats, al voltant d’un 10% del total dels fangs que s’havien d’extreure. L’escàndol es va precipitar amb les investigacions del cas Acuamed , l’empresa estatal encarregada d’executar la neteja a Flix, per la presumpta adjudicació fraudulenta de contractes públics inflats entre el 2007 i el 2014. Just durant aquells anys el Ministeri de Medi Ambient va adjudicar la milionària obra de descontaminació de Flix. Unes escoltes telefòniques policials a directius d’ Acuamed van revelar presumptes maniobres per falsejar fins i tot la descontaminació de l’aigua de l’embassament, precisament l’última fase de l’obra, encara sense executar. Les acusacions de frau llançades per la Generalitat s’han confirmat aquesta setmana, quan el Ministeri de Medi Ambient ha admès que a Flix queden per extreure 79.300 metres cúbics de llots, incloent-hi 33 tones de material altament contaminant; gairebé la meitat és DDT , un compost organoclorat utilitzat per fabricar insecticides, cancerigen i actualment prohibit. Les anàlisis han detectat mercuri i altres organoclorats. El Ministeri de Medi Ambient va advertir després de començar l’extracció, el març del 2013, que “l’obra haurà de quedar enllestida abans del desembre del 2015 per no perdre la subvenció de la Unió Europea ”. Això explica les presses d’ Acuamed i la contractista (FCC), cosa que va acabar propiciant el bunyol. El Govern espanyol assegura ara, després d’admetre el despropòsit, que l’extracció i neteja dels abocaments amagats recomençarà aquest any i s’acabarà abans de la fi del 2018, cosa que allargarà el procés com a mínim dos anys més, si es compleix el compromís d’ Acuamed . La planta que durant gairebé tres anys va tractar els fangs tòxics i radioactius al costat de l’embassament ja va ser desmantellada, i ara s’haurà de tornar a muntar. El Govern central assegura que el procés judicial no endarrerirà més la descontaminació i que en cas de negativa de l’adjudicatària se li rescindirà el contracte per tal que una altra empresa acabi la neteja . Més interrogants a un procés que si alguna cosa ha propiciat són dubtes. “Tenim el compromís del Govern espanyol que no es retardarà l’inici de les actuacions pendents. Treballarem amb la màxima transparència perquè s’acabi com més aviat millor i amb totes la garanties”, destaca Marc Mur, l’alcalde de Flix. “Cal no perdre de vista que tot això va començar el 2004 i encara avui l’embassament no està descontaminat ni l’aigua neta”, recorda el batlle. Una de les preocupacions afegides és garantir ara que els llots no dispersaran els contaminants riu avall. Els fangs van quedar confinats al pantà el 2012, mesos abans que es comencessin a extreure, a l’interior d’una barrera doble de protecció, amb planxes d’acer. El dispositiu va ser dissenyat per estar ancorat al fons del riu, però temporalment. Francisco J. Baratech , director general d’ Acuamed , va assegurar quan va visitar la Ribera d’Ebre que la vigilància serà “extrema”.

Un altre interrogant és saber com s’ha de resoldre la neteja de l’aigua contaminada i confinada en aquesta zona de protecció, quan s’hagi acabat el dragatge dels fangs. Aquest va ser justament un dels grans maldecaps dels tècnics abans que es donés per acabada l’obra de manera fraudulenta.

28-I-17, E. Giralt, lavanguardia