BARCELONA RADICAL
radicalparty

Dante Fachín vol controlar la confluència dels Comuns de Colau

Albano Dante Fachin, habla con los medios en una rueda de prensaEl nou partit que vol aglutinar l’esquerra catalana encara no arrenca. La confluència entre Podem, Barcelona en Comú, ICV, EUiA i Equo ha avançat sense gaires problemes durant tots aquests mesos, però la calma s’ha acabat. L’última assemblea de Podem a Madrid, que es va acabar amb un èxit rotund de Pablo Iglesias, ha reforçat la posició d’Albano Dante Fachin, secretari general a Catalunya, i les seves exigències són ara més ambicioses. Podem reclama tenir el control dins de la primera executiva del nou partit, segons ha pogut saber l’ARA de fonts de la confluència. Algunes veus apunten que, fins i tot, la pretensió de Podem és tenir la meitat més un dels membres de l’executiva.

La proposta ha caigut com una galleda d’aigua freda sobre els comuns, que des del principi han plantejat que la direcció del “nou subjecte polític” no s’ha de decidir “amb un sistema de quotes de partits”, sinó per consens. Aquesta ha sigut l’obsessió de Xavier Domènech, líder d’En Comú Podem i encarregat de posar en marxa la formació que té Ada Colau com a principal referent.

Oficialment, Podem manté que “les negociacions estan obertes i no és el moment de fer declaracions”, segons un portaveu de la formació. La resta de partits implicats van reconèixer ahir que “les negociacions són intenses i complexes” i que s’està “ajustant cada element”, però van rebutjar que hi hagi “cap enfrontament ni cap xoc”. Els comuns van rebutjar la pressió de Podem recordant que “de cap de les maneres la nova executiva es decidirà a partir de quotes”.

L’objectiu de les converses que aquestes setmanes mantenen cada dia els partits implicats és que es pugui acordar una sola llista com a mostra d’unitat. Però l’acord no està garantit.

La nova executiva que vol controlar Podem serà l’encarregada de guiar el partit fins a les pròximes eleccions. Aquesta “executiva de transició”, juntament amb els documents ideològics i el nom del partit, es decidirà amb una votació en la qual podran participar tots els inscrits a Un País en Comú, la web que ha creat la nova formació. Els impulsors confien que els inscrits en el nou subjecte polític, que en un principi seran majoritàriament els militants dels partits cridats a la fusió, acceptin les propostes que hagin consensuat totes les parts.

Podem, però, exhibeix precisament la seva força en els processos participatius per exigir tenir-hi una quota més elevada. Una prova d’això són les paraules de Dante Fachin després de l’assemblea de Vistalegre II: “A Catalunya hi ha molta gent de Podem amb ganes de pronunciar-se i aquesta és la gran aportació de Podem a la confluència”. Les més de 15.000 persones del partit que van participar en aquella votació són la carta que el partit lila està fent valer per aconseguir tenir més control sobre el futur partit.

Tots els partits cridats a confluir han mostrat el seu suport al nou subjecte polític. També ho ha fet la militància i la direcció de Podem, però el seu no és definitiu. Reforçat pel resultat de Vistalgre II, Dante Fachin va advertir que quan s’hagin decidit tots els detalls del nou partit, Podem sotmetrà a votació entre els inscrits si “cal reconèixer aquest espai com a propi” o si el partit lila decideix “seguir el seu propi camí”. Aquest posicionament no acaba d’agradar a la resta de partits, que ho entenen com una amenaça per tenir més força negociadora. “Ells són la formació més identitària”, lamenten des d’un dels partits, i adverteixen que, si Podem porta les seves exigències al límit, la confluència es pot fer sense ells.

Els acords més difícils, pendents

A mitjans de desembre es va constituir el grup impulsor del partit, que inicialment havia d’estar format per unes 80 persones però va acabar tenint 120 membres. La seva elecció tampoc va ser fàcil pel desig dels partits de marcar perfil. Al final es va poder consensuar una llista on les diferents formacions estaven prou representades i en la qual també hi havia pensadors històrics de l’esquerra que no formaven part de cap de les formacions.

La negociació sobre temes ideològics, en les quals als diferents actors els és més fàcil arribar a acords, han avançat sense gaires problemes. Sobre la taula queden els dos punts més espinosos per tirar endavant: quin serà la posició del partit si l’Estat no autoritza un referèndum i el Govern el convoca i com es distribuirà la nova executiva. Aquest últim debat és el que ara mateix hi ha sobre la taula.

El partit es presentarà oficialment entre el primer i el segon cap de setmana d’abril i l’objectiu és que l’acte fundacional serveixi perquè la militància pugui pronunciar-se ja sobre el nom, la llista i els eixos. Tot i així, des del partit no asseguren, per ara, que s’arribi a temps per organitzar-ho tot. Els plans passen perquè vegi la llum a l’estiu.

Una direcció jove, sense díscols i en mans de Revolta Global

Podem Catalunya va néixer l’any 2014 i va estar dirigit durant mesos per una executiva provisional. Després d’unes eleccions primàries celebrades el juliol de l’any passat, la militància va escollir la llista que encapçalava Albano Dante Fachin. El nou secretari general no era ni el candidat de Pablo Iglesias ni el d’Íñigo Errejón. Sempre se l’ha considerat un polític amb perfil propi. Tenia, això sí, el suport de Revolta Global, l’equivalent als anticapitalistes de Madrid. Aquest col·lectiu es va anar fent fort dins de la direcció i ja controla la cúpula i el Consell Ciutadà de Podem. En un principi, a la direcció de Podem Catalunya hi havia dues persones pròximes a Íñigo Errejón però just abans de l’assemblea de Vistalegre II, el secretari general, que té el poder de fer i desfer a plaer, va fer fora Marc Bertomeu. L’altra persona crítica, Jéssica Albiach, va dimitir perquè es presentava a la llista d’Errejón i el codi ètic no permet tenir més d’un càrrec orgànic. Amb aquest doble moviment, la cúpula de Podem Catalunya va quedar sense díscols, amb Fachin al capdavant i el control de Revolta Global.

Mig any per crear  el nou partit que vol unir l’esquerra

El partit dels comuns té sis mesos per constituir la formació que es vol convertir en l’“hegemònica de l’esquerra”. El partit serà una confluència entre Barcelona en Comú, Podem, EUiA, ICV i Equo però aspira a atreure molta més gent que la que milita actualment en aquestes formacions. Durant aquestes setmanes estan fent debats per tot el territori per aconseguir noves idees per incloure al programa i, també, per crear sinergies i enfortir el nou partit. Si el procés surt bé, els comuns aspiren a convertir-se en un partit de govern. Tot i així, són plenament conscients que si les pròximes eleccions catalanes es tornen a plantejar com a plebiscitàries, o fins i tot constituents, poden quedar al marge del debat polític. La nova formació es presentarà en assemblea entre el primer i el segon cap de setmana d’abril. Els militants hauran de decidir el nom del partit i també si aproven la llista que actualment s’està negociant, així com els diferents documents ideològics.

JORDI MUMBRÚ Barcelona Actualitzada el 22/02/2017 ara