BARCELONA RADICAL
radicalparty

"rescat a la banca": un saqueig de 120.000 milions

  • El Tribunal de Comptes dona ja per perduda la meitat de la dotació: 60.718 milions

La factura del rescat bancari a Espanya no para de créixer. El Tri­bunal de Comptes va informar ahir que entre el 2009 i el 2015 l’import de les actuacions realitzades per part de l’ Estat va ascendir a 122.122 milions d’euros, un 13% més del que es va calcular el 2014.

Malgrat tot aquesta quantitat ingent de recursos no s’han perdut definitivament. Segons l’organisme que es dedica a fiscalitzar les finances públiques, “el cost acumulat dels recursos públics fets servir en el procés de reestructuració bancària se situava, al tancament del 2015, en 60.718 milions”. En l’informe, el Tribunal de Comptes apunta que “l’estimació del cost del procés de reestructuració no pot considerar-se definitiva, en tant que no hagin acabat tots els pro­cessos de reestructuració”, i avisa que “poden provocar un increment o una disminució” de l’import.

El professor d’Esade Robert ­Tornabell va reflexionar ahir que “les xifres no tenen res a veure amb els 41.000 milions que inicialment va anunciar el Govern central que costaria el rescat i que seria en ­forma de crèdit tou de Brussel·les”. El professor de l’ Iese Juan José ­Toribio assegura que la xifra no ­està tancada i podria evolucionar a l’alça o a la baixa en funció essen­cialment de la venda de Bankia o de BMN.

Resultat d'imatges de rescate bancaL’abril del 2014, el mateix Tri­bunal de Comptes va calcular que les aportacions de l’ Estat al rescat van ser de 107.913,5 milions, per la qual cosa en dos anys el cost s’ha incrementat l’esmentat 13%.

Les entitats a les quals s’han destinat més recursos públics són CAM (26.302,4 milions), Bankia (22.426,5 milions), Banc de València (19.019,3) i Catalunya Caixa (15.510.2). D’aquestes quantitats, una part s’ha perdut definitivament: segons el Tribunal de Comptes, lidera aquest rànquing Catalunya Caixa amb 12.676,2 milions seguida de Bankia (12.346,8 milions). En el cas de Bankia, l’organisme dona per perduda una quantitat inferior als recursos públics destinats a l’entitat perquè l’ Estat encara manté una participació en el banc del 64% valorada en 9.734 milions. Òbviament, fins que no es vengui de manera efectiva aquesta participació no se sabrà exactament si es podrà recuperar res dels ajuts.

El Tribunal tampoc no dona per perdudes encara la totalitat de les quantitats compromeses en els esquemes de protecció d’actius ( EPA), pels quals es garantien a càrrec dels recursos públics possibles pèrdues futures de les entitats na­cionalitzades i reprivatitzades. El cas més important, atesa la mida, és el de la valenciana CAM, que va ser adjudicada a Banc Sabadell. El Fons de Garantia de Dipòsits d’ Entitats de Crèdit ( FGDEC) va cobrir unes pèrdues màximes en l’entitat de 16.610 milions d’euros. El febrer del 2016 es va executar el primer pagament per valor de 822 milions, segons el Tribunal de Comptes.

En la quantia del rescat bancari es comptabilitzen també els diners destinats a assessors i informes diversos. El Tribunal de Comptes considera que en el cas de Ceiss i Liberbank es van encarregar informes per un import conjunt d’1,4 milions que van resultar ser “in­necessaris”. El Tribunal critica així mateix que l’organisme públic FROB ( Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) autoritzés contractar una línia de crèdit sin­dicada de fins a 3.000 milions com a font de finançament alternatiu. Aquells recursos al final no es van fer servir malgrat que els costos durant els seus dos anys de vigència van ser de 33 milions.

Després de la fiscalització del Tribunal, l’organisme recomana canvis en la manera de gestionar la reestructuració. L’informe recomana que el FROB aprovi, per a cada procediment de venda d’entitats afectades per processos de reestructuració o resolució, un document en el qual es reguli l’esmentat procés. Així es podrien comptabilitzar amb més detall els recursos que s’apliquen a cada procés de reestructuració o resolució, així com els ingressos i despeses directament imputables.

, Barcelona

11/01/2017 - lavanguardia