BARCELONA RADICAL
radicalparty

la Xina instal·la armes a les illes artificials que està construïnt

  • Xi Jinping havia assegurat que no militaritzaria l’arxipèlag Spratly

Tensión en Mar meridional de China. Reclamos de soberanía china sobre mar meridional lo enfrentan con Vietnam, Taiwán, Filipinas y Malasia.De mica en mica, omplint la pica, la Xina ha militaritzat les set illes artificials que ha construït els últims anys al disputat arxipèlag Spratly, al mar de la Xina Meri­dional. A aquesta conclusió han arribat un grup d’experts dels Estats Units després d’estudiar les imatges per satèl·lit de la zona. Una revelació que contradiu les declaracions que va fer l’any passat el president xinès, Xi ­Jinping, sobre el fet que el seu país no militaritzaria aquestes illes, i que alimenta l’espiral de desacords entre Pequín i el president electe dels Estats Units, Donald Trump.

El grup d’investigació Iniciativa per a la Transparència Marítima a Àsia, ( AMTI, en les sigles en anglès), del Centre d’ Estudis Estratègics Internacionals ( CSIS, en les sigles en anglès), ha arribat a la conclusió que la Xina ha reforçat de manera significativa la defensa dels illots artificials que va començar a construir fa tres anys. Després d’analitzar una sèrie d’imatges per satèl·lit han deduït que el país asiàtic havia instal·lat sistemes antiaeris i antimíssils als esculls de Fiery Cross, Mischief i Subi, on abans Pequín ja havia construït pistes d’aterratge prou grans per acollir ­avions militars.

Una imatge de l'escull de Subi, que mostra la situació de sistemes antiaeris i antimíssils Una imatge de l'escull de Subi, que mostra la situació de sistemes antiaeris i antimíssils

Segons aquests experts, “aquestes estructures són una evolució de les fortificacions defensives que ja estaven cons­truïts a les instal·lacions de menys dimensió als atols Cuarteron, Gaven, Hughes i Jonhson”, diu AMTI al seu informe Les noves defenses de la . Aquesta revelació situa la comunitat internacional i en especial els EUA i l’equip de Donald Trump en una situació incòmoda. Posa de manifest que Pequín continua amb els seus plans i ignora la sentència del Tribunal Permanent d’ Arbitratge de l’Haia, que a l’estiu va ­rebutjar que la Xina tingués ­raons històriques per reclamar la major part d’aquestes aigües, que constitueixen una de les rutes comercials més transitades del planeta, per les quals passen anual­ment mercaderies per valor de més de cinc bilions de dòlars. Un mar ric en hidrocarburs i recursos naturals, els centenars d’illots dels quals es disputen la Xina, el Vietnam, les Filipines, Taiwan, Malàisia i Brunei.

Pequín no va dubtar a justificar les noves estructures defensives. “Em sembla força normal que la Xina, al seu propi territori, faci obres i desplegui els equips defensius necessaris”, va dir Geng Shuang, portaveu d’ Exteriors. Aquesta afirmació, però, té poc a veure amb les declaracions que va fer el president Xi Jinping als Estats Units al setembre del 2015, quan es va comprometre que el seu país no militaritzaria les illes Spratly.

Però la realitat és que aquestes noves instal·lacions afegeixen tensió a la zona. Especialment després que el comandant de la flota dels EUA al Pacífic, l’almirall Harry Harris, advertís dimecres que el seu país no permetrà que es vulneri la llibertat de navegació per aquestes aigües, encara que la Xina hagi construït bases a la zona. “Cooperarem quan puguem, però estarem preparats per fer-los front quan ho hàgim de fer”, va dir Harris.

, Hong Kong. Corresponsal
16/12/2016 - lavanguardia