BARCELONA RADICAL
radicalparty

Joan Coma, jutjat -literalment- pel Codi Penal franquista

Resultat d'imatges de Ismael Moreno, jutge de l’Audiència espanyola, va fer servir una argumentació basada en l’aplicació del codi penal franquista en la interlocutòria contra el regidor Joan Coma. El jutge imputa a Coma delictes de sedició i ‘contra la forma de govern’, un concepte jurídic inclòs en el codi penal espanyol del 1973. L’advocat de Coma, el diputat Benet Salellas, va alertar d’aquest fet: ‘El jutge Moreno utilitza conceptes franquistes; utilitza instruments de la dictadura.’

Joan Queralt, catedràtic de dret de la UB, ha explicat a VilaWeb que aquesta apel·lació al codi penal franquista palesa que el jutge té al cap la llei franquista i que no ha estudiat el nou codi penal. Per Queralt, aquesta argumentació mitjançant lleis franquistes és motiu evident d’incident de recusació per part de la defensa, ‘perquè denota el prejudici del jutge sobre els fets que investiga’. Queralt es demana: ‘Quin dret penal sap aquest home?’

Aquest incident de recusació s’ha de presentar al jutge mateix i ha de ser estudiat per un altre jutge del tribunal. ‘Probablement no serà admès, de manera que cal acudir al Tribunal Constitucional amb un recurs per la inadmissió de l’incident de recusació. El Constitucional pot no admetre’l o pot denegar la recusació. Si passa això, cal anar al Tribunal d’Estrasburg. I això pot originar un gran escàndol. Un jutge de l’Audiència espanyola fent servir lleis franquistes contra un regidor que no ha anat a declarar voluntàriament quan ha estat investigat per haver-se expressat en un ple de l’ajuntament? És un escàndol!’

Queralt també diu que és una aberració que el jutge se serveixi de la decisió de Coma de no anar a declarar voluntàriament com un element de càrrega delictiva: ‘No comparèixer en qualitat d’acusat no és cap delicte! Només tens l’obligació de comparèixer si ets citat com a testimoni.’ Queralt insisteix en la mala imatge que pot donar aquesta actuació del magistrat a Europa: ‘De cara a Europa, un cas com aquest presenta una imatge terrible.’

‘Delictes contra la forma de govern’
El concepte ‘contra la forma de govern’ és inclòs en el títol segon del codi penal del 1973, que recull els ‘delictes contra la seguretat interior de l’estat’. I, més específicament, ‘delictes contra el cap de l’estat, el seu successor, alts organismes de la nació, forma de govern i lleis fonamentals’. I consisteix a ‘executar actes directament encaminats a substituir per un altre el govern de la nació, a canviar il·legalment l’organització de l’estat o a despullar en tot o en part el cap de l’estat de les seves prerrogatives i facultats’.

Fragment de la interlocutòria del jutge Ismael Moreno contra Joan Coma.Fragment de la interlocutòria del jutge Ismael Moreno contra Joan Coma.

Aquell codi penal especificava alguns casos constituents de delicte, com ara ‘els qui en les manifestacions o reunions públiques o en llocs de nombrosa concurrència fessin visques o uns altres crits que originessin aclamacions directament encaminades a la realització de qualsevol de les finalitats determinades en l’article anterior’.

La defensa de Joan Coma diu que el jutge no pot argumentar cap delicte amb un concepte que no sigui vigent en la legalitat actual. Fins i tot el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, s’hi va referir en aquest informe sobre el cas contra Joan Coma. Hi explicava que només dos dies després de l’aprovació de la resolució del 9 de novembre al parlament (la que va defensar Coma en el ple de Vic), el fiscal en cap de l’Audiència espanyola, Javier Zaragoza, ja dictava una ordre adreçada a les forces i cossos de seguretat de l’estat, inclosos els Mossos d’Esquadra, perquè l’informessin de la possible comissió dels delictes de sedició i rebel·lió pel fet de donar suport a la resolució parlamentària. ‘Sorprenentment’, deia Ribó, el fiscal Zaragoza dedicava tres pàgines de les nou que tenia el seu escrit a interpretar la tipificació vigent d’aquestes delictes tal com eren descrits no pas en el codi penal actual, sinó en el del 1973.

El jutge Ismael Moreno, que era inspector de la policia durant el franquisme, també va ordenar l’ingrés a la presó d’uns titellaires i, a més, investiga l’ANC. Vegeu-ne aquest perfil que en féu Andreu Barnils.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

http://www.vilaweb.cat/noticies/joan-coma-pot-recusar-el-jutge-ismael-moreno-per-haver-utilitzat-el-codi-penal-franquista/

 

[Actualització del 28 de desembre de 2016: El jutge a què fa referència aquest article, publicat originàriament al febrer, és el que ara ha ordenat la detenció del regidor de Vic Joan Coma.]

Una paret. Al fons, un sol home il·luminat amb un sol llum. Acusat d’assassinat frustrat. Som a la comissaria de Chamartín, a Madrid, l’any 1983. Hi ha un sol testimoni de l’assassinat frustrat. I el testimoni, entre els dos policies, no ho veu clar. No l’acaba de reconèixer, aquell senyor. A més, el presumpte culpable té un punt de deficiència mental. El testimoni no ho veu gens clar. Els policies, amb tot, li diuen: ‘Tant és si no n’està del tot segur. No cal. No cal estar-ne al cent per cent.’ L’home, al final, signa. No sols això. Després els dos policies enviaran al jutge una mentida. Diran que el testimoni va reconèixer l’acusat sense dubtar. I que el va reconèixer en una roda de reconeixement. Enmig de més persones. Res d’allà al fons, un sol home, il·luminat. Però per mi la cosa més bèstia és que la seva deficiència, tampoc no la hi van fer constar. L’home es deia Luis Miguel López de las Heras.  El jutge el va enviar a la presó. Dotze anys.

Cinc anys després, el 1988, el Tribunal Suprem espanyol va anul·lar la sentència. El tribunal deia que els dos policies havien passat informació erròniament.  Aquesta història és a l’hemeroteca d’El País, en dos articles: primera part i segona part. Els dos policies tramposos eren Antonio Rosino i Ismael Moreno Chamarro. El primer, cap d’un dels membres del GAL, el comissari Amedo. El segon va fer de policia des del 1974, sota Franco, fins el 1983, en plena transició. Però l’any 1983 es va fer jutge. De policia a jutge. I de fet ell és el jutge que ahir va enviar uns titellaires a la presó. Per més que sembli increïble,  Moreno Chamarro va enviar uns titellaires a la presó… perquè feien titelles!

El cas va passar ahir, dissabte. La companyia es diu Títeres desde Abajo i el que ara és jutge els acusa d’enaltiment del terrorisme. Perquè es veu que els titellaires  fan sàtira política, escenifiquen morts, violacions, i fins i tot fan jocs de paraules amb ETA i al-Qaida. De fet, els seus titelles feien servir un cartell que deia ‘Gora Alka-ETA’. Doncs els envien a la presó. Ara hi són. Es va decidir a  Madrid, el 6 de febrer de 2016, ben entrat el segle XXI: fer titelles et pot portar a presó.

Suma-hi, i amb part de raó, que s’ha muntat un gran escàndol perquè l’espectacle de titelles es va programar en horari infantil i, per tant, l’humor negre i descarnat va ser presenciat per criatures. ‘Epic fail’. Titelles per a adults mirats per nens. Els pares, indignats, van començar a fotre crits. ‘¡Esto qué es! ¡Aquí hay niños!’ L’un truca a la policia. La policia hi arriba, veu un cartell que posa ETA i deté els dos titellaires. El jutge que els toca és el nostre home, Ismael Moreno Chamarro. L’home que els envia a la presó, on han dormit avui. Llegir-ne la interlocutòria (pdf) és fer un viatge en el temps espectacular. Com explica els detalls, el moment de la detenció, el perquè ha de tancar a la presó els titellaires. Quines lleis ho permeten. I un detall final: acusa els acusats de tenir un llibre titulat Contra la democracia, d’ideologia anarquista. Com si tenir un llibre fos delicte. No és pas la primera vegada que passa, amb aquest llibre. Tot plegat m’ha fet pensar en el títol precís de l’autor Lluc Salellas: El franquisme que no marxa.

El jutge Ismael Moreno Chamarro (1955) va fer la carrera de dret tot treballant de policia. De dinou anys a vint-i-nou, Moreno va ser policia. Als vint-i-nou es va fer jutge. Va fer de jutge a Múrcia, Barcelona, Bilbao i Madrid. També fa classes a la Fundación Ramon Areces (currículum).
Amb els anys, el senyor jutge acabarà en un dels màxims òrgans de la judicatura espanyola: l’Audiencia Nacional. On van a parar els casos de terrorisme i, segons que es veu, també de titellaires.

Repassar més casos del mateix jutge ajuda a situar-se: aquest home va deixar lliures tres falangistes, militants de Fuerza Nueva, a Burgos, segons que informa el Diario de Navarra, sense deixar que les acusacions poguessin apel·lar i contravenint la seva pròpia decisió anterior. També va deixar lliure Francisco Paeasa, acusat de col·laborar amb la banda armada GAL segons que explica aquest bloc, amb una escena de pel·lícula: mentre Garzón investigava Paeasa al pis de dalt, Moreno Chamarro el deixava lliure al pis de baix. Ni el va avisar. La justícia, quin món, ple de detalls: Ismael Moreno va rebre un calorós homenatge de la policia i la Guardia Civil, que recull l’ABC, i  en la lluita a mort sobre els drets de televisió i Sogecable es va decantar pel PSOE i les tesis de Cebrián. Ell és el jutge que va fer retirar el jutge Gómez de Liaño del cas. Per parcial.

Doncs ahir ell enviava a presó uns titellaires. Ell, el mateix jutge que ordenava investigar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) per sedició. Aquí ho tenim: el mateix Moreno Chamarro que ha ordenat d’investigar l’ANC i l’AMI per sedició, ara envia a presó titellaires. La transició ben feta suposo que és això. El cercle complet. L’èxit total: el 2016, un jutge investiga independentistes i deté titellaires. I això amb Franco també passava.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]