BARCELONA RADICAL
radicalparty

Turquía, padrí de l’Estat Islàmic

Per si algú es preguntava a què dedicaven el temps els homes de l’ Estat Islàmic a Mossul abans que comencés la batalla, a part de tallar mans als lladres i lapidar dones, ja tenim la resposta. L’organització ha creat una indústria d’armament gairebé tan sofisticada, reglamentada i eficient com la que serveix a qualsevol exèrcit regular. Cap guerrilla, cap grup insurgent del món no ha arribat mai a un grau tan alt de capacitat.

turkey-ISIS“El grau d’organització, control de qualitat i ús dels seus ­estocs indica que es tracta d’un sistema de producció industrial complex i centralitzat”, segons un informe acabat de publicar per Conflict Armament Research (CAR), una fundació fi­nançada per la Unió Europea i la Cooperació alemanya, els investigadors de la qual van acompanyar l’exèrcit iraquià en el seu avanç cap a Mossul entre l’11 i el 16 de novembrei van trobar sis centres de producció i emmagatzemament d’armes i municions a Qaraqoix i Gogjiali, a les portes de la ciutat.

La descoberta consisteix en més de 5.000 coets i projectils de morter i les instal·lacions per fabricar-los, de forma artesanal però sota criteris professionals que inclouen control de qualitat i fins i tot etiquetatge.

En molts aspectes, la producció d’armes de l’ EI s’assembla a la de qualsevol indústria militar, inclosos els mitjans per a l’emmagatzematge i transport, en caixes i palets de fusta construïts especialment, i la pintura verda oliva per als projectils. A més, documents de l’ Estat Islàmic als quals el CAR ha tingut accés mostren com els seus combatents són instruïts en el maneig d’explosius i armes antitancs.

Des que va començar l’ofensiva sobre Mossul, el 17 d’octubre, els vehicles carregats d’explosius i conduïts per suïcides –desenes d’ells en una sola jornada– han estat el malson de l’exèrcit iraquià. Coets, morters i projectils antitancs (dirigits amb precisió als punts febles dels tancs) estan sent les principals armes dels gihadistes. Això suposa una gran quantitat de material. A me­sura que l’ EI ha anat perdent batalles i territori, i ha minvat la seva capacitat d’apoderar-se d’ar­mes de l’exèrcit iraquià, la necessitat d’autoproveir-se ha anat en augment.

Segons l’informe del CAR, l’ Estat Islàmic ha estat capaç de produir munició amb gran rapidesa, i n’hi ha continuat havent iniciada la batalla de Mossul. El CAR va poder documentar la producció de més de 5.000 coets de 110 i 115 mm i granades de morter de 120 mm. Les dates de fabricació a les etiquetes indicaven que els mesos previs a la batalla l’ EI estava fabricant desenes de milers de projectils.

La producció segueix instruccions precises, amb un control de qualitat estricte, i està dirigida per una autoritat central. De vegades les factories estan molt lluny les unes de les altres; tot i això, les granades de morter, per exemple, que han estat fabricades en un lloc s’ajusten a les característiques dels tubs llançadors produïts en un altre indret. Aquests tubs procedeixen dels utilitzats en la indústria del petroli, capaços de resistir força temps la pressió generada pels trets. Per a la fabricació dels ­projectils, en canvi, els gihadistes en tenen prou amb fondre acer procedent de ferralla. El metall d’inferior qualitat s’utilitza per a suports i llançadores de coets. És significatiu que la factoria de Gogjiali es trobés prop d’un desballestador.

La resta dels materials –cables, precursors, detonadors, pro­pelents per als coets, explosius...– és manipulat així mateix artesanalment. Però el més interessant és el seu origen. Tal com ja assenyalava el CAR en un altre informe, el febrer passat, sobre la fabricació d’explosius, els materials utilitzats procedeixen “gairebé exclusivament del mercat intern turc”.

Es tracta de components com ara nitrat potàssic, alumini, ciment per als motllos... Segons el CAR, hi ha una “sòlida cadena” de subministraments que va des de Turquia fins a l’ Iraq passant per Síria, sobretot respecte als compostos químics. I en molts casos el proveïdor dels materials és el mateix.

Les conclusions del CAR mereixen investigacions més profundes, ja que, segons assenyala l’informe, “grups altament organitzats, quan tenen l’oportunitat d’explotar el màxim de mercats” com el de Turquia “poden actuar amb gran independència per produir un ampli ventall d’armes eficaces”.

15-XII-16, F. Flores, lavanguardia