BARCELONA RADICAL
radicalparty

legalitat i democràcia en el procés de desconnexió

JxSí i la CUP es plantegen una desconnexió en dos temps

Primer només entraria en vigor la part de la llei de transitorietat necessària per fer el referèndum

Resultat d'imatges de votació parlament majoriaUna desconnexió en dos temps. Aquest és un dels escenaris amb què treballa el Parlament per poder celebrar el referèndum i fer-lo efectiu en cas que la ciutadania voti majoritàriament a la independència. Què significa això? Segons ha pogut saber l’ARA, una de les opcions que hi ha sobre la taula és que la llei de transitorietat jurídica que s’aprovarà l’estiu que ve entri en vigor en dues fases diferents. En una primera fase només ho faria per a aquells aspectes que permetrien celebrar un referèndum sense permís de l’Estat. És a dir, es dotaria la Generalitat de la sobirania necessària per dur a terme el referèndum. I la resta, que regula la conversió de la comunitat autònoma en un estat independent, després del referèndum en cas d’un majoritari. Ara bé, el text de la llei s’aprovaria en una sola votació al Parlament. Segons fonts parlamentàries es tracta de buscar un espai de sobirania fora de l’ordenament jurídic espanyol només per fer el referèndum. L’enginyeria jurídica per fer efectiva aquesta fórmula, sobre el paper, seria introduir una disposició addicional a la llei que assenyali que la part que declara la independència només serà vigent en cas d’un majoritari al referèndum.

D’aquesta manera, els independentistes busquen el xoc de legitimitats amb l’Estat per poder votar, una demanda àmpliament representada al Parlament amb Junts pel Sí i la CUP, i també amb Catalunya Sí que es Pot, sempre que la consulta sigui pactada. El referèndum té una majoria social més gran al darrere, segons les enquestes, que no la independència (amb el 48% dels vots de les eleccions del 27 de setembre). L’objectiu és deixar clar que no és un referèndum de ratificació d’independència sinó un referèndum “decisori”, en què els partidaris del no tenen l’“última oportunitat” per frenar l’estat propi, assenyala una font coneixedora de l’estratègia.

A més, a l’hora d’acudir a les urnes tots els ciutadans de Catalunya tindrien a les seves mans els detalls de com serà la transitorietat cap al nou estat, ja que el contingut de tota la llei serà públic: s’hi regula la nacionalitat, la subrogació de contractes, el traspàs dels cossos administratius de l’Estat a la Generalitat i la successió d’ordenaments. Això sí, es recull la regulació “mínima”, diu una font jurídica, per no influir en un eventual procés constituent posterior per elaborar una Constitució.

Malgrat que l’esquema general és aquest, fonts parlamentàries deixen clar que el redactat encara no està tancat i que aquesta és una de les possibilitats que hi ha sobre la taula. Un dels debats és quines atribucions sobiranes cal donar a la Generalitat per fer el referèndum i quines es deixen per després.

Com a mínim, apunten fonts jurídiques, en una primera fase la Generalitat hauria de disposar de la sobirania per convocar el referèndum, una norma que reguli els procediments i fixi el cens, a més d’una comissió electoral que s’equipari a la Junta Electoral en unes eleccions. El factor clau és si el Parlament aguantarà el pols a Madrid entre l’autonomia i la independència un cop es recorri la norma al Tribunal Constitucional i se suspengui.

31-D, límit per enllestir la llei

Sigui quina sigui la lletra petita de la llei de règim jurídic, Junts pel Sí i la CUP treballen amb un termini: 31 de desembre, la data que van fixar en la resolució sobre el referèndum del debat de política general. Encara que el text estigui tancat a finals d’any, això no significa que un cop enllestit ja entri a registre al Parlament. La ponència conjunta és un instrument parlamentari que serveix per redactar una llei entre dos o més grups per després presentar-la com una proposició de llei. En el moment que entra a registre, els grups temen que la proposició ja sigui recorreguda davant el Tribunal Constitucional.

De fet, el punt clau en l’estratègia serà el control del tempo. Una de les opcions que pren força és que s’escurci al màxim el temps entre l’aprovació de la llei i la convocatòria del referèndum perquè serà un període en què es tensionarà al màxim l’ordenament jurídic. El mateix conseller de Justícia, Carles Mundó, va dir fa poc en una entrevista a Catalunya Ràdio que seria una “mala decisió” esperar gaire temps entre l’aprovació de la llei de transitorietat i el referèndum.

També es treballa per complir amb les recomanacions de la Comissió de Venècia (òrgan del Consell d’Europa) que aconsella no posar els mínims de participació (per no incentivar el boicot) i regular el referèndum amb una norma amb rang de llei amb un any de vigència. El xoc s’augura, ara sí, entre la primavera i la tardor del 2017.

NÚRIA ORRIOLS Barcelona Actualitzada el 02/12/2016 ara

Arrufat afirma que les lleis de desconnexió no s’aplicaran fins que es guanyi el referèndum

Tal com avança avui l'ARA, el cupaire explica que només entrarà en vigor la part de la llei de transitorietat jurídica que permeti fer la consulta i la resta només en cas de sí majoritari a la independència

  • Arrufat afirma que les lleis de desconnexió no s’aplicaran fins que es guanyi el referèndum / ACN
Arrufat afirma que les lleis de desconnexió no s’aplicaran fins que es guanyi el referèndum / ACN

El portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, ha assegurat que les tres lleis de desconnexió (transitorietat jurídica, hisenda pròpia i seguretat social) tindran una clàusula per establir que no entraran en vigor fins que es guanyi el referèndum d’independència, tal com ha avançat avui l'ARA. En una entrevista a l’ACN, Arrufat ha explicat que la llei de transitorietat jurídica habilitarà la convocatòria del referèndum però, alhora, el contingut de les lleis només tindran vigència si la independència guanya en el referèndum. " No es farà cap pas endavant que no s’hagi votat a les urnes", ha refermat per després afegir que, d’aquesta manera, es garantirà la "màxima seguretat jurídica".

JxSí i la CUP es plantegen una desconnexió en dos tempsJxSí i la CUP negocien setmanalment el text polític de la llei de transitorietat jurídica que ha d’establir el pas de la legalitat espanyola a la catalana. Unes negociacions que, segons Arrufat, van "en bona direcció" i que permetran que el text estigui enllestit abans del 31 de desembre, tal com estableix la resolució aprovada al debat de política general.

Es tracta, segons Arrufat, del text que ha d’ordenar "tot allò que el país necessita transferir a nivell legal, el que necessita abolir i el que ha de crear de nou" i que ha d’habilitar la convocatòria d’un referèndum i els instruments necessaris pel procés constituent. Tot i que al Parlament s’han creat ponències conjuntes sobre les tres lleis de desconnexió, Arrufat ha justificat que s’estigui negociant al marge de les ponències davant del "boicot permanent" de la resta de grups que no volen que les lleis tirin endavant.

La diferència del referèndum amb el 9-N és, segons Arrufat, que aquesta vegada primer s’ha pres la decisió de construir una república i el referèndum és l’instrument per validar les lleis ja aprovades. "No és un desideràtum sobre què opina la gent per posar-se a treballar per construir una república, sinó que les lleis de desconnexió ja estableixen les bases de la nova república", ha defensat. En cas que el ‘no’ guanyés el referèndum d’independència, Arrufat ha explicat que s’aturarien les lleis i es tornaria a l’estatut quo inicial "d’una autonomia intervinguda".

Concretament, ha detallat que les lleis de desconnexió tindran una clàusula per evitar que s’apliquin de manera immediata una vegada s’aprovin. Segons les  fonts consultades per l'ARA, es tractaria d'introduir una disposició addicional que condicionés l'aprovació al sí majoritari del referèndum. 

Reduir el termini entre l'aprovació de les lleis i el referèndum

Fins ara el full de ruta passava per l'aprovació de les lleis de desconnexió al Parlament a finals de juliol del 2017 i referèndum en la segona quinzena de setembre. Segons Arrufat,  s’ha de reduir el termini de dos mesos entre una cosa i l’altra perquè hi hagi "la mínima intervenció de l’estat espanyol i la màxima celeritat a l’hora de celebrar el referèndum". "Estarà convocat amb una legalitat pròpia en contra la legalitat espanyola i serà susceptible de ser perseguir per terra, mar i aire", ha pronosticat.

ACN Barcelona Actualitzada el 02/12/2016 ara