BARCELONA RADICAL
radicalparty

a la cua d’Europa en pressupostos educatius

http://www.e-faro.info/Imagenes/CHISTES/WChmes02/Acudits2015/150321-FB-ordenador-presupuesto-ave-escuela-educacion-sombras-cortos.jpgEspanya té un problema greu amb l’educació. I Catalunya, també. Ahir, la Comissió Europea va posar xifres a la despesa pública en educació a la UE. Segons dades del 2014, amb un 4,1% del PIB, Espanya se situa a la cua, només per davant de Romania (3%). No està sola, però: Bulgària, Itàlia i Eslovàquia es troben al maeix nivell d’Espanya. En canvi, Suècia, Finlàndia, Bèlgica i Portugal superen el 6%. Però atenció, perquè les dades de Catalunya encara són pitjors: aquí invertim en educació el 2,8% del PIB català -igual que països com Perú, Laos o Guatemala-, segons un recent informe de la Fundació Bofill a partir de les dades del 2013. No anem bé.

Sens dubte, els diners no ho són tot, tampoc a l’hora de valorar un sistema educatiu -el de Portugal, per exemple, no destaca com a especialment bo-, però quan et situes molt per sota de la mitjana, que a la UE està en el 4,9%, vol dir que alguna cosa no va bé. I sobretot això queda clar quan la davallada ha sigut clarament producte de les retallades durant la crisi econòmica, que va provocar fortes rebaixes en els pressupostos d’educació encara en dates recents com els anys 2012 i 2013. Tot i que el 2015, per primer cop en els últims anys, Espanya va incrementar una mica els pressupostos educatius, la Comissió Europea creu que l’acumulació de retallades segueix pesant molt. Brussel·les, a més, retreu a Rajoy la falta de consens sobre la Lomce, una reforma que el nou executiu del PP finalment, forçat per l’aritmètica parlamentària, ha anunciat que està disposat a pactar. Caldrà veure-ho.

Sigui com sigui, i més enllà de l’aspecte financer, hi ha altres dades preocupants, com ara la taxa d’abandonament dels estudis a partir dels 18 anys, sobre la qual també alerta Brussel·les. A Espanya, on fa 10 anys se situava en el 30%, l’any passat encara fregava el 20%, gairebé el doble de la mitjana europea, que és de l’11%.

Els números, doncs, són els que són, i no s’hi val a minimitzar-los. És cert que a Catalunya s’està produint un notable moviment de renovació i innovació, impulsat des de diferents instàncies, però caldria que aquesta voluntat professional i política anés, més d’hora que tard, acompanyada d’unes clares millores pressupostàries. Per coherència. I per no perdre el tren d’Europa.

8-XI-16, ara