Espanya, malalt crònic econòmic de la UE?

Graphic showing the nominees for the new European Commission and their portfoliosCap de les decisions preses per la Comissió Europea per castigar Espanya per violar deliberadament l’objectiu de dèficit l’any 2015 no ha estat convencional ni ortodoxa i tampoc no ho ha estat la manera amb què ahir va intentar arxivar l’incòmode expedient. No se sanciona el país suspenent part dels fons estructurals assignats per al 2017 perquè, a hores d’ara, ja no hi ha res a sancionar, va concloure ahir Brussel·les.

El procés va arrencar amb mal peu. Al maig, la Comissió va obrir la via a les sancions però va intentar, alhora, donar dos anys extres al Govern espanyol per corregir la desviació, una maniobra que els ministres d’Economia europeus el van obligar a corregir. Després, al juliol, va concloure que Espanya havia violat a consciència els seus objectius fiscals però en l’últim moment va optar per no imposar una multa que podria haver ar­ribat als 2.000 milions d’euros,
decisió a la qual, tal com preveia Jean-Claude Juncker, els ministres d’Economia europeus van donar suport, per molt que alguns li reclamessin duresa.

Amb tot, la normativa caòticament estrenada amb Espanya i Portugal preveu que arribats a aquest punt hi hagi “automàticament” una proposta per congelar part dels fons estructurals assignats per al proper any, anul·lable si el país adopta “mesures efectives”. Brussel·les es resistia a posar sobre la taula una xifra d’ajuts afectats pel càstig (podrien haver estat 1.200 milions d’euros), perquè ja havia conclòs que el Govern espanyol en funcions ha actuat com se li demanava amb el bloqueig de la despesa i les retencions fiscals anticipades a les grans empreses, i així ho va declarar ahir. La sortida del laberint polític en què s’ha ficat la Comissió ha estat declarar “en suspens” el procediment per dèficit excessiu i donar per inexistent la infracció original. “El fet que requeria una proposta de la Comissió per suspendre part dels fons estructurals i d’inversions europeus ja no és present i no hi haurà tal proposta”, afirma el document aprovat pel col·legi de comissaris.

“És el que s’esperava i és una bona notícia per a Espanya i Portugal”, va declarar el comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici. Fonts comunitàries asseguren que la decisió s’ha pres de forma concertada amb el consell de ministres europeus d’ Economia i no hi haurà problemes.

L’actitud de Brussel·les amb Espanya i Portugal s’emmarca dins d’una estratègia política més àmplia amb què Juncker pretén limitar el desgast polític de la institució, en especial en un context tan delicat com l’actual, encara que internament li pot passar factura (Berlín no deixa de qüestionar l’autoritat i independència de la Comissió en el control pressupostari). El Brexit ja va pesar al juliol en la decisió de no castigar Espanya. Ara hi influeixen també l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units i la celebració d’eleccions a França la pròxima primavera.

17-XI-16, B. Navarro, lavanguardia