BARCELONA RADICAL
radicalparty

“Al missatge independentista li falta seducció", Fabio Gallego

“Al missatge independentista li falta seducció, i el llenguatge és bàsic”

ALBERT SOLÉ, 18-XI-16, ara

Fabio Gallego (Cali, Colòmbia) fa

molts anys que viu i treballa a Catalunya,

i en fa més de 20 que assessora

directius i líders polítics en estratègies

de comunicació. Acaba de publicar

el llibre Guiar y transformar

nuestra mente (Ed. GNS).

 

¿L’independentisme està comunicant

bé?

Al missatge independentista li falta

seducció, i el llenguatge és bàsic per

aconseguir-ho. Durant aquests anys

treballant amb polítics he vist que

tots tenen un equip de gent que els

prepara els discursos, i jo pensava

que estava més treballat, i no és així.

S’ha de fer una seducció intel·ligent

que no arribi a semblar publicitat. El

llenguatge és el 50% de la seducció i

la persuasió. L’independentisme no

ha canviat gaire d’estratègia –la idea

per saturació–, i en això l’ha ajudat

molt la posició de l’Estat. A l’Estat li

interessa l’enfrontament amb Catalunya,

i a Catalunya això li va bé per

créixer. Però si això dura molt,

aquest joc de la seducció deixa de tenir

l’efecte positiu.

¿Rufián es va equivocar amb el llenguatge

del seu missatge al Congrés el

dia 29 d’octubre?

No, la seducció té diferents maneres

d’expressar-se, i a vegades dir les coses

d’aquesta manera funciona. Va

sorprendre perquè els diputats no

acostumen a parlar així, si fos més

habitual no hauria tingut l’impacte

que ha tingut. Actualment som venedors

i compradors d’atenció, tant a

nivell públic com privat.

¿No era molt arriscat comunicativament

jugar aquesta carta?

Depèn, perquè cada polític té un

perfil. En un partit tothom té un perfil,

n’hi ha que són els que airegen els

draps bruts dels altres i en canvi n’hi

ha d’altres que serien incapaços de

fer-ho. Potser la tècnica comunicativa

és sempre la mateixa, però

s’adapta a com són els polítics. Jo

com a assessor miro com és cadascú

i miro d’aprofitar les seves potencialitats.

Malgrat tot, no sempre funciona,

en estratègia política no sempre

pots guanyar.

Té un altre llibre en el qual parla dels

rumors.

Fa anys la Diputació de Barcelona

em va contractar per fer una estratègia

per combatre els rumors sobre

els immigrants. Pensava que seria

molt fàcil, i vaig ser un ingenu. Tu

pots generar un rumor, però no en

tens cap control. I en política ara es

fa servir el rumor molt alegrement, i

és preocupant.

I com es combat un rumor?

He creat un protocol que va sorgir

d’aquell encàrrec per tallar el rumor

que els immigrants no paguen impostos.

El rumor, per molt irracional

que sigui, no necessita proves. Es pot

fer servir un contrarumor, que ha de

ser real, però amb estructura de rumor.

També es pot fer servir el filtre

socràtic: agafar algú que s’hagi cregut

el rumor i preguntar-li directament

com sap que els immigrants no paguen

impostos. “Perquè m’ho ha dit

la meva mare”. “¿I la teva mare com

ho sap? ¿Coneix algú que en tingui

proves?”

¿En quins rumors en política ha

treballat?

Per exemple, a Rubí corria el rumor

que l’alcaldessa tenia de parella un

immigrant, i va haver de sortir públicament

amb el seu marit. Però esclar,

això també és denigrant, perquè quin

problema hi ha que la seva parella sigui

un immigrant? Tot i aquest cas, jo

recomano que no sigui la persona

implicada la que desfaci el rumor, sinó

terceres persones, i en especial si

és una persona amb molta credibilitat.