si en Trump et fa por és que no t’has fixat en el seu vicepresident

Resultat d'imatges de trump penceDues de les promeses de Donald Trump que van tenir més impacte a la campanya van ser desmantellar l’ Obamacarei crear una fiscalia especial per acusar i en última instància ficar a la presó Hillary Clinton. No ha passat una setmana de l’elecció i el president electe ja rectifica i dóna mostres que serà un president més pragmàtic del que havia anunciat. Però ho serà sempre que l’hi permetin els guardians de l’ortodòxia ultraconservadora que l’han començat a envoltar.

En les seves primeres entrevistes Trump ha declarat que mantindrà vigent una part de l’ Obamacare i s’ha desfet en elogis a Hillary Clinton. The Wall Street Journal li va venir a preguntar si ja no la volia ficar a la presó i Trump va tirar pilotes fora: “No és el que em té ocupat ara”, va respondre.

Trump és un populista sense gaires conviccions ideològiques que actua guiat per una intuïció pragmàtica, que inexorablement xocarà amb aquest exèrcit ultraconservador que es disposa a assaltar el poder amb ànsies de revenja i amb la determinació de marcar l’agenda a un president del qual no diran mai que és “un dels nostres”. Ja ho va advertir Trump en plena campanya: “Sóc el candidat d’un partit que no es diu conservador, es diu republicà”.

Resultat d'imatges de trump penceVa dir això, però es va veure ­obligat a incorporar Mike Pence com a candidat a la vicepresi­dència, un personatge ultraconservador que va donar suport a Ted Cruz en les primàries. Ho va fer, va dir Trump, per “contribuir a la ­unitat del partit”, i també per ­assegurar-se els vots dels evan­gèlics, que no donen res de franc.

Per tenir una idea del que representa Mike Pence n’hi ha prou d’observar la seva trajectòria. A l’estat d’Indiana va impulsar una l lei de Restauració de la Llibertat Religiosa per posar totes les difi­cultats possibles a les dones que volguessin avortar i als homo­sexuals que es volguessin casar. Que sigui religiós no garanteix la seva misericòrdia. Com a con­gressista va organitzar una rebel·lió contra George W. Bush per rebutjar un programa d’ajuda ­escolar a nens de famílies pobres titulat Que cap nen no es quedi enrere.

Als Estats Units hi ha hagut una reacció de la minoria conservadora contra la secularització de la societat i en diversos estats s’ha arribat a extrems tan ridículs com ara pretendre obligar per llei els transsexuals a utilitzar els banys públics que corresponguin al sexe amb què van néixer. Quan ho van preguntar a Trump va respondre alguna cosa així com “que pixin on vulguin”. És un actitud significativament diferent de la que impera en el seu partit. De Trump es coneixen declaracions inequívoques a favor del dret de les dones a avortar i de respectar els drets dels homosexuals, que ha modulat en campanya segons li convenia.

Amb tot, Trump no ho tindrà fàcil per imposar-se. Una mostra és l’equip que ha designat per al traspàs de poders. No sembla gaire seriós que el president electe col·loqui tres dels seus fills i un gendre. Tampoc que rescati membres del Partit Republicà, alguns fins i tot més grans que ell, com ara Rudy Giuliani, i totalment desprestigiats com ara Newt Gingrich i Chris Christie. Si hi ha hagut de recórrer és perquè Trump no té ningú més. I necessita organitzar en setanta dies un equip de 4.000 republicans per prendre la Casa Blanca. D’on els traurà?

Trump ha promès desmantellar l’ establishment de Washington, però a la capital estan instal·lats els grups de pressió i els think tank que mouen el país, i el president electe no ha tingut altre remei que recórrer a la Fundació Heritage, el lobby ideològic més influent quan governen els republicans. Edwin Feulner, expresident de la fundació, i altres directius ja s’han incorporat a l’equip de Trump. Dijous, en un esdeveniment al Heritage, un professor arribat de Califòrnia va fer el comentari següent: “Pensava que ja seríeu tots a la Casa Blanca. He demanat al taxista que em portés a la seu de l’equip de Trump per a la transició i m’ha portat aquí”.

La Fundació Heritage ja té marcat el camí de la nova administració en el seu programa titulat Recuperar els i que planteja en línies generals “tornar als primers principis dels Estats Units”, tal com ells els interpreten, esclar, que implica entre altres coses “recuperar la nostra cultura, la llibertat religiosa, el dret a la vida i el matrimoni”.

La incògnita ara és si Donald Trump es deixarà portar o s’enfrontarà als que intentaran imposar-li el guió. Allan Lichtman, el professor que va encertar que Trump seria l’elegit amb el seu ­peculiar sistema de predicció, ara sosté que el seu instint li diu que el Partit Republicà “no vol Trump” i que tard o d’hora “li plantejaran un impeachment”. Una cosa semblant creu David Brooks, columnista conservador de referència. Divendres va escriure al Times: “El futur és més a prop del que vostè creu. En el termini d’un any, Trump renunciarà o serà sotmès a impeachment”. Donald Trump suposa una seriosa amenaça a molts fronts, però el pitjor és el que ve al darrere.

13-XI-16, J. Barbeta, lavanguardia