"Vaga de deures", Oriol Pi de Cabanyes
Una “vaga de deures” ha estat convocada per als caps de setmana d’aquest mes de novembre. Argumenten les associacions de pares (i mares) convocants que les tasques fora de l’horari lectiu no només representen un fracàs del sistema escolar (que demostra no confiar a obtenir resultats només amb el temps que els estudiants passen al centre), sinó que són un abús que limita inadequadament el temps lliure dels estudiants (que, ja a casa, s’entén equivocadament que deixen de ser-ho).
Els deures extraescolars, s’ha dit, roben un “temps necessari per a l’aprenentatge de l’oci i de l’esport”. Vaja. I a més “generen tensions” entre els progenitors i els menors al seu càrrec! Per si no hi havia ja prou bronca per l’ordre de la pròpia habitació o pel control de les pantalles! El rebuig dels deures tindrà almenys la virtut d’unir pares (i mares) en un front comú davant les exigències dels profes.
I és aquí on comença tot. Pot ser que hi hagi abusos, que es posin més deures del que seria raonable, però el desprestigi social dels mestres comença a casa quan, davant de qualsevol queixa de l’escolar, se li dóna la raó sistemàticament i es parla malament dels que haurien de ser els nostres millors aliats en el difícil assumpte de l’educació. Que és competència de tots, dins i fora de l’escola.
Un filòsof a qui també anomenaven Pantarca venia a dir a Aprendizaje y heroísmo, conferència que va donar a la madrilenya Residencia de Estudiantes al 1915, que totes les plastilines educatives havien començat amb Rousseau, al segle disset. Res a veure amb “l’exaltació de l’esforç” de què que parla Rabelais en el capítol sobre l’educació del Gargantua: “Comparem l’esperit heroic de l’aprenentatge que esclata magníficament al Gargantua, amb les blaneses de l’ Emili rousseaunià, d’on ha sortit la mena infinita de les blaneses modernes”.
9-XI-16, Oriol Pi de Cabanyes, lavanguardia