BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Vaga de deures", Oriol Pi de Cabanyes

Una “vaga de deures” ha estat convocada per als caps de setmana d’aquest mes de novembre. Argumenten les associa­cions de pares (i mares) convocants que les tasques fora de l’horari lectiu no només representen un fracàs del sistema escolar (que demostra no confiar a obtenir resultats només amb el temps que els estu­diants passen al centre), sinó que són un abús que limita inadequadament el temps lliure dels estudiants (que, ja a casa, s’entén equivocadament que deixen de ser-ho).

Els deures extraescolars, s’ha dit, roben un “temps necessari per a l’aprenentatge de l’oci i de l’esport”. Vaja. I a més “generen tensions” entre els progenitors i els menors al seu càrrec! Per si no hi havia ja prou bronca per l’ordre de la pròpia habitació o pel control de les pantalles! El rebuig dels deures tindrà almenys la virtut d’unir pares (i mares) en un front comú davant les exigències dels profes.

I és aquí on comença tot. Pot ser que hi hagi abusos, que es posin més deures del que seria raonable, però el desprestigi social dels mestres comença a casa quan, davant de qualsevol queixa de l’escolar, se li dóna la raó sistemàticament i es parla malament dels que haurien de ser els nostres millors aliats en el difícil assumpte de l’educació. Que és competència de tots, dins i fora de l’escola.

Un filòsof a qui també anomenaven Pantarca venia a dir a Aprendizaje y heroísmo, conferència que va donar a la madrilenya Residencia de Estudiantes al 1915, que ­totes les plastilines educatives havien començat amb Rousseau, al segle disset. Res a veure amb “l’exaltació de l’esforç” de què que parla Rabelais en el capítol sobre l’educació del Gargantua: “Comparem l’esperit heroic de l’aprenentatge que ­esclata magníficament al Gargantua, amb les blaneses de l’ Emili rousseaunià, d’on ha sortit la mena infinita de les blaneses modernes”.

9-XI-16, Oriol Pi de Cabanyes, lavanguardia