BARCELONA RADICAL
radicalparty

la pujada dels interessos agreujarà l’irretornable Deute Públic espanyol

La impaciència alemanya amb la política monetària del Banc Central Europeu (BCE), de baixos ­tipus d’interès i compres massives de deute, 80.000 milions d’euros mensuals, creix per moments. El desenllaç d’aquesta disputa entre Mario Draghi, el cap del BCE, i les elits econòmiques alemanyes és de crucial importància per a les economies del sud d’Europa, i en especial per a l’espanyola.

Ahir van coincidir les queixes contra el BCE per part del consell d’assessors econòmics del Govern, els anomenats cinc savis, i l’economista en cap de l’atribolat Deutsche Bank, David Folkerts-Landau.

Els primers van sentenciar que “la continuïtat de l’expansió quantitativa ( quantitative easing) i els consegüents baixos tipus d’interès ja no són apropiats ni per a l’eurozona ni per a Alemanya”. Pels assessors de la cancellera Angela Merkel, l’actual política monetària no facilita “les reformes estructurals que són necessàries per facilitar més flexibilitat laboral i de preus i l’augment de la mobilitat laboral”. Un inquietant missatge per a una àmplia àrea de l’eurozona, especialment al sud.

Més dur encara és el diagnòstic de l’economista del Deutsche Bank: “La veritat és que des que Draghi va dir que faria el que calgués per salvar l’euro ( “whatever it takes”) el 2012, l’eurozona amb prou feines ha crescut, ha ofert el pitjor balanç del mercat laboral entre els països indus­trialitzats, amb taxes d’atur de doble dígit, més del 20% d’ atur entre els joves, insostenibles nivells de deute i taxes d’inflació molt per sota de l’objectiu del mateix banc central”. Pitjor impossible, al seu parer.

És evident que per al compte de resultats del seu banc, i per al conjunt del sector a Alemanya i l’eurozona, la pujada dels tipus d’interès seria una molt bona notícia. També per als estalviadors, encara que són més anònims.

Les grans empreses alemanyes, que ja no són tan invisibles per al poder polític, acumulen uns 455.000 milions d’euros ( The Wall Street Journal del 25 d’octubre) per als quals no tenen incentius d’inversió ni n’obtenen beneficis com a simples dipòsits bancaris.

Sembla que en l’economia hegemònica de l’eurozona s’està formant la tempesta perfecta contra els baixos tipus d’interès. La seva fortalesa li permet pensar en solucions individuals, per això els mecanismes de soli­daritat tenen mala premsa. I per
això també el BCE és tan feble, no en va li va costar més de dos anys intervenir contra la crisi de l’euro.

Pel que fa a l’economia es­panyola el problema és que amb un deute públic del 100% del PIB, superior a 1,1 bilions d’euros, qualsevol augment dels tipus d’interès seria desastrós. Ara, la factura és de 30.000 mi­lions anuals.

3-XI-16, M. Pérez, lavanguardia