Espanya cañí -39: el Ministeri de Medi Ambient s’inspira en Déu
Medi Ambient edita un llibre confesional sobre la Bíblia
El volum pretén «acréixer el coneixement» dels textes bíblics "inspirats per Déu"
Documento con fecha domingo, 12 de febrero de 2012. Publicado el domingo, 12 de febrero de 2012.
Autor: Manuel Ansede.Fuente: Público.
laicismo.org
El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient ha començat aquesta setmana a distribuir un llibre destinat a "acréixer el coneixement de la Bíblia i del món vegetal esmentat en els seus llibres", segons consta en el seu pròleg. El volum, titulat La vegetación de la Biblia, sorprèn pel seu to devot i arriba a assegurar que el conjunt dels llibres canònics de la Bíblia estan "tots ells inspirats per Déu".
Esbarzer en el monestir de Santa Catalina (Egipte), adorada pels cristians.
Fuentes del gabinet del ministre Miguel Arias Cañete, que distribueix ara el llibre, expliquen que la responsabilitat de la seva publicació "correspon a l'equip de l'anterior ministra", la socialista Rosa Aguilar. El volum està editat pel Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí, que va canviar de nom el 22 de desembre de 2011. L'equip d'Arias Cañete no facilita dades ni del nombre d'exemplars impresos ni del pressupost de l'obra.
La investigació descriu 58 arbres i 83 herbes citats en les escriptures
El llibre és una minuciosa investigació que "ens proporcionarà cultura bíblica i ens farà veure l'atenció que els primers autors [...] van concedir a la Naturalesa, contemplada com a obra divina i marc preparat per a la vida de l'espècie més complexa i perfecta del Cosmos: l'home", segons explica en el pròleg Juan Ruiz de la Torre, catedràtic emèrit de Botànica a la Universitat Politècnica de Madrid.
L'autor de la vegetació de la Bíblia és José Javier Nicolás, un veterà enginyer de muntanyes mort al febrer de 2011 quan era a punt de complir els 85 anys. La introducció li descriu com un "home just, que sempre va caminar pel camí recte i va merèixer l'atenció celestial de passar a la Vida dolçament".
Nicolás, en una investigació gairebé policíaca, ha trobat 58 arbres citats en els textos bíblics i 83 herbes, mates i arbustos. A partir dels seus coneixements botànics i d'una extensa bibliografia, l'autor identifica les probables espècies que s'esmenten en les escriptures. Nicolás, per exemple, recorda que la famosa poma d'Adán i Eva no apareix en el Gènesi com a tal, sinó com a "fruit de l'arbre del ben i del mal". La pomera "constitueix un dels problemes més seriosos en la investigació de les Sagrades Escriptures", explica l'autor, que subratlla que altres estudiosos creuen que aquest "arbre del ben i el mal" hauria d'identificar-se amb un albercoquer, un taronger amarg, una aranja o un membrillero, segons les versions. La pomera "no és originari de Palestina ni sembla que existeixi assilvestrat a les seves muntanyes", assenyala l'investigador espanyol.
L'equip de Cañete atribueix l'obra al gabinet de Rosa Aguilar, del PSOE
El sicómoro de Zaqueo
Nicolás detalla, per exemple, que l'arbre al que, segons el relat bíblic, es va pujar el recaptador d'impostos Zaqueo per veure a Jesucrist en Jericó no hagués pogut ser una figuera comuna, com consta en algunes traduccions de la Bíblia. L'autor proposa el sicómoro, una espècie similar i més pròpia de la regió. A les pàgines inicials del llibre, Jacobo Ruiz del Castillo, del Centre d'Investigació Forestal, explica que Zaqueo no hauria pogut grimpar per una figuera comuna, en tenir "fusta tan fluixa i tan trencadissa que fa perillosa la seva ascensió pel risc de fractura immediata de les seves fràgils branques". Segons el llibre editat pel Ministeri de Medi ambient, no hi ha dubte que Zaqueo no es va pujar a una figuera, sinó a un sicómoro.
L'autor, amb tota una vida consagrada al Servei Forestal espanyol, es recolza en publicacions anteriors, com a Plantes de la Bíblia (1982), del botànic polonès israelià Michael Zohary, i el també cridat Plantes de la Bíblia (1941), del matrimoni nord-americà Harold i Ànima Moldenke. Així, Nicolás apunta que l'esbarzer que crema sense consumir-se en el llibre de l'Èxode pertanyeria a l'espècie Rubus canescens, típica del sud-oest d'Àsia.
No obstant això, hi hauria altres esbarzers diferents en la Bíblia. Déu parla a Moisés en el llibre dels Nombres per llançar-li un advertiment: "Si no expulseu als habitants del país, llavors els que quedin seran per a vosaltres espines en els ulls i agullons en el costat". Nicolás, citant als Moldenke, apunta que aquestes espines podrien ser de l'espècie Rubus sanctus.
Al llarg de la seva vida, l'enginyer també va estudiar les flors de la poesia de Federico García Lorca, la flora del Quixot i la vegetació del Camí de Santiago.