BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Dignitat", Pilar Rahola

Sens dubte arriba tard, però, com diu la saviesa popular, mai no és tard per fer el correcte. I si alguna cosa és correcta en la història dels ­pobles, és la restitució de la dignitat de les seves víctimes. En aquest sentit, la transició espanyola va significar una autèntica claudicació, perquè no es va assentar en la concòrdia, sinó en l’oblit; no ho va fer en el perdó, sinó en la impunitat. I, amb l’oblit i la impunitat, es va sacrificar la memòria tràgica. Les víctimes del franquisme varen morir dues vegades: moriren quan foren assassinades, i van morir quan van ser oblidades. Oblidades i, amb el blanqueig del franquisme per part del relat oficial, pràcticament ­negades.

O cal recordar els ignominiosos privilegis que varen mantenir els fami­liars de Franco, fins ben entrada la ­democràcia? O la vergonyosa ajuda pública que va rebre la fundació del dictador durant anys? O la impossi­bilitat d’haver pogut enterrar amb decència centenars de persones, els cossos dels quals encara són a les cunetes? O etcètera. La democràcia espanyola es va agenollar davant la dictadura –no endebades, el tirà va morir al llit– i va confondre –i encara confon– el rebuig al revengisme amb la desmemòria dels botxins.

20-X-16, Pilar Rahola, lavanguardia