només s’ha recuperat el 8% del Nostre Diner donat a la banca

L’organisme públic FROB va reconèixer ahir al Congrés dels Diputats que s’han recuperat només 8 de cada 100 euros del rescat a la banca espanyola des de l’any 2009. La resta depèn gairebé exclusivament de la venda de Bankia i de BMN. Per això el president del FROB, Jaime Ponce, va deixar oberta la possibilitat que finalment es puguin vendre els dos bancs nacionalitzats com una sola entitat fusionada o de forma individual.

En els últims set anys, l’ Estat ha destinat 58.996 milions d’euros públics a una trentena de caixes d’estalvis i bancs que es van agrupar entorn d’11 entitats. El president del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), Jaime Ponce, va donar compte ahir a la comissió d’ Economia del Congrés dels Diputats que Bankia va ser l’entitat que més diners públics va rebre (22.424 milions). A BMN es van injectar 1.645 milions. Entre totes dues van absorbir una mica més del 40% del rescat al conjunt del sector bancari.

Ponce va destacar que “el FROB analitza de manera continuada les diferents alternatives existents per emprendre la desinversió a Bankia i BMN”. El responsable de l’organisme públic de rescat va assenyalar ahir que “la negativa evolució de la valoració de les entitats financeres (...) ha dificultat actuacions de desinversió en condicions clares per a l’efectiva maximització del retorn dels ajuts públics”. Ponce va recordar la desinversió del 7,5% a Bankia de febrer del 2014 i l’intent fallit de treure a borsa BMN a mitjans de l’any passat.

Sobre la fusió de les dues entitats, Ponce la va qualificar com “una alternativa raonable que necessàriament cal estudiar”. El responsable del FROB també va reconèixer que hi ha “altres alternatives que passin per la desinversió individual en les entitats” i que “s’han d’estudiar amb idèntica profunditat i propòsit”.

El principal problema que frena la venda tant individual com fusionada dels bancs nacionalitzats és “el descens de la valoració dels bancs, no només espanyols sinó europeus”. A preus de mercat d’ahir el valor de la participació pública en Bankia (65% del capital) és d’una mica més de 5.500 milions, menys d’una quarta part de l’import del cost del seu rescat. Ponce va recordar que en el passat l’acció cotitzava a preus superiors.

La decisió s’ha de prendre abans de finals del 2017, quan, segons els acords amb Brussel·les, l’ Estat hauria de sortir del capital dels bancs rescatats. Una opció amb què s’ha especulat en els últims mesos és que se sol·liciti una pròrroga i la privatització es faci més endavant.

Ponce va detallar que els principals factors que afecten el sector financer són “les incerteses econòmico-polítiques i particularment el Brexit” i els contratemps financers. Entre aquests va destacar l’“entorn de tipus d’interès extraordinàriament baixos i el seu impacte en el marge financer i la rendibilitat bancària”. També va avisar de les conseqüències de “la pressió regulatòria i supervisora més gran, que implica creixents requeriments de capital i sanejament de les entitats”, i finalment “les contingències que per diferents litigis i males pràctiques bancàries del passat poden impactar en les entitats”.

Encara que Bankia va ser l’entitat que més diners públics va requerir, Ponce va detallar que en relació amb la mida les entitats que es van beneficiar d’un rescat més gran van ser el Banc de València (amb una injecció de recursos equivalent al 28% de la seva mida), Catalunya Banc (18%) i el banc CAM (16%).

El 8% que calcula haver recuperat el FROB dels ajuts equival a 4.837 milions d’euros. Aquesta xifra contrasta amb la que va aportar al setembre el Banc d’Espanya, que calculava que s’havien recuperat 3.990 milions, l’equivalent al 6,5% dels 61.495 milions d’ajuts estimats. Si bé aquesta xifra de recursos públics és, al seu torn, superior en els càlculs del Banc d’Espanya que en els del FROB.

20-X-16, E. Magallón, lavanguardia