BARCELONA RADICAL
radicalparty

retrocés en el poder de decisió dels malalts?

Resultat d'imatges de voluntades anticipadas... escassa implantació dels documents de voluntats anticipades. Segons l'Enquesta de Salut de Catalunya, l'1,93% de la població ha fet aquesta declaració. Segons el registre, no tants, només el 0,9%, encara que el 63% digui que vol fer-ho. I això passa a la comunitat on més està implantant aquest document: el 30% de les declaracions de voluntats anticipades d'Espanya corresponen a Catalunya.

"De manera molt majoritària les persones subscriuen el desig d'arribar a la mort evitant el patiment i descarregant la família de les decisions difícils en aquest període; encara més, es valora com a molt important disposar de la vida i poder acabar-la quan es consideri oportú", indica un estudi sobre l'ús a Catalunya del document de voluntats anticipades dirigit per Josep Maria Busquets, secretari del Comitè de Bioètica de Catalunya. I afegeix: "Els resultats de l'enquesta evidencien uns desitjos que en ocasions s'obliden a la pràctica assistencial habitual, on no tot el que és possible resulta sempre convenient".

El dret reconegut a Espanya es limita "a poder dir que no a un tractament del qual depèn la teva vida i si el patiment és irreversible i està en fase terminal o molt avançat", recorda Fernando Marín, president de Dret a Morir Dignament a Madrid i una de les veus més crítiques amb la negativa dels successius parlaments a discutir aquests drets. Les lleis que reconeixen l'eutanàsia en casos de malaltia terminal, com les d'Holanda, Suïssa, Bèlgica i diversos estats dels Estats Units, "permeten avançar el final sis mesos. Però el que planteja ara Holanda és tenir en compte els qui tenen un patiment sense aquell termini, potser gent supervital que no vol arribar als bolquers, una cosa que passa a poc a poc. Gairebé la meitat dels que sol·liciten el pentobarbital per al suïcidi assistit a Oregon no se'l prenen, però volen tenir aquella porta de sortida".

... L'aprovació l'any passat d'un redactat nou de l'article 9 de la llei d'autonomia del pacient ha suposat un retrocés en el dret a rebutjar un tractament vital. La reforma obre la possibilitat que arribi al jutge la discrepància entre metges i representants del pacient si és menor o en aquell moment no pot expressar la seva opinió. La reforma diu que "la decisió haurà d'adoptar-se atenent sempre el benefici més gran per a la vida o salut del pacient. Aquelles decisions que siguin contràries als esmentats interessos" ­com demanar que li retirin un respirador, per exemple­ "hauran de posar-se en coneixement de l'autoritat judicial, directament o a través del Ministeri Fiscal, perquè adopti la resolució corresponent, tret que, per raons d'urgència, no fos possible obtenir l'autorització judicial; en aquest cas, els professionals sanitaris adoptaran les mesures necessàries en salvaguarda de la vida o salut del pacient".

17-X-16, A. Macpherson, lavanguardia