BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Que els nens no s’acostin a mi", Quim Monzó

El juliol del 1985, quan el nostre fill tenia tres mesos, la meva senyora cònjuge i jo vam llogar un apartament durant unes setmanes, a Sant Feliu de Guíxols, a mitges amb una parella que en tenia dos. Quan de vegades la cònjuge i jo anàvem a dinar a l'Eldorado Petit ens emportàvem el nen en el cotxet, convenientment alimentat. Els dos adults demanàvem els plats que volíem i menjàvem amb tota tranquil·litat fins que el nen començava a marranejar: a plorar, a xisclar... Aleshores, un dels dos s'aixecava de la taula, agafava el cotxet i sortia al carrer per intentar que el nen s'adormís. I passejava al voltant de l'illa de cases, o per la rambla Antoni Vidal, fins que ho aconseguia. Ho fèiem per torns estrictes: un cop ella, un cop jo; alternativament.

Tant se valia que els plats que havíem demanat es refredessin. L'important era no molestar els altres comensals, que no tenien perquè suportar els brams del bebè. Quan va deixar de ser-ho i va entendre que als llocs públics s'ha d'estar en silenci ­se'n va fer càrrec de seguida, després que l'hi repetíssim unes poques vegades­, es van acabar els xicles i tots tres dinàvem als restaurants, plat rere plat, sense cap problema. Ara els nens marranegen als llocs públics i pocs pares els avisen que no ho han de fer. Per això és comprensible que hi hagi al món ­a Catalunya també­ restaurants i hotels on no admeten nens. La tendència s'ha ampliat ara a les línies aèries.com que és evident que en aquest cas no poden negar-se a admetre'ls, el que fan és oferir als passatgers seients sense nens a prop. Costen una mica més, però t'estalvies d'haver-ne de suportar els plors, els crits i, si els tens al darrere, les puntades de peu contra el teu seient. La primera companyia a instaurar aquesta millora és IndiGo, una aerolínia de baix cost amb seu a Gurgaon, l'Índia. És la més gran d'aquell estat, amb un 39,8% del share i vols diaris a quaranta-una destinacions. Asseguren que no hi haurà menors de dotze anys a les files entre la 1 i la 4 ni entre la 11 i la 14, que passen a anomenar-se quiet zones (zones tranquil·les) i, a més, són les que tenen més espai per a les cames. La decisió ha tingut tant d'èxit que molts usuaris europeus i americans demanen a les altres companyies que adoptin disposicions semblants. Algunes (dues) ja ho han fet. Curiosament, totes dues són també asiàtiques: AirAsia X ja té zones lliures de nens, i Malaysia Airlines té zones sense nens a la classe turista.

Com és lògic, d'altres persones no hi estan d'acord. A l'Hindustan Times, un senyor diu que és una mesura discriminatòria: "Significa que si vas amb els teus fills no pots demanar seients amb més espai per a les cames". És exactament així, però tinc la solució: embarcar el nen a la bodega de l'avió, com qui hi embarca el gos o el gat; dins d'una d'aquestes gàbies portables de plàstic, tan bufones i amb reixa perquè la bèstia pugui respirar sense cap problema. Així els pares podran disposar de prou espai per a les cames.

11-X-16, Quim Monzó, lavanguardia