En Comú Podem vers el domini de l’esquerra (nacional?) catalana

JORDI MUMBRÚ Barcelona Actualitzada el 09/10/2016 00:00

  • Xavier Domènech  i Ada Colau seran dues peces clau en la construcció de la nova confluència d’esquerres. / CÈLIA ATSET
Xavier Domènech i Ada Colau seran dues peces clau en la construcció de la nova confluència d’esquerres. / CÈLIA ATSET

L’esquerra catalana es mou. Els comuns treballen per crear una nova formació política que aglutini diferents partits i moviments per convertir-se en el partit hegemònic de l’esquerra a Catalunya. L’objectiu és ambiciós però tenen motius per a l’optimisme: abans de néixer ja acumulen importants victòries electorals. Barcelona en Comú es va imposar a la capital catalana, i Badalona, la tercera ciutat de Catalunya, també està en mans dels comuns. A les dues eleccions generals anteriors En Comú Podem també va guanyar a Catalunya. Capitanejats per Ada Colau i Xavier Domènech, ara preparen l’assalt al Palau de la Generalitat. “És complex però sortirà bé”, confia el portaveu d’ICV, Ernest Urtasun. Aquests són els grans reptes que han de resoldre per complir el seu objectiu.

La fusió

La difícil unitat de l’esquerra i l’acord entre diferents partits

En el “nou subjecte polític”, com l’anomenen els seus ideòlegs, hi han de confluir Iniciativa, EUiA, Podem, Equo i Barcelona en Comú. Els impulsors també esperen que altres moviments es puguin sentir interpel·lats. Per convertir-se en una confluència real, la nova formació no vol ser una coalició en què cada partit té la seva part. El portaveu de Barcelona en Comú, Jordi Rabassa, aposta per una “coordinadora autònoma” escollida pels militants i no a partir del clàssic repartiment de quotes. Els membres d’aquesta coordinadora podran formar part d’altres partits, però, quan siguin escollits per la militància, hauran de retre comptes al nou ens. Així és com funciona BComú.

Calendari

Les eleccions poden ser abans d’un any i mig

La repetició electoral del juny ha comportat una feina interna que no estava prevista i ha dificultat que avanci la creació de la nova formació. El temps és molt important, perquè les pròximes eleccions a la Generalitat podrien ser en un any i mig. Aquesta tardor, cada partit ha començat a dibuixar com volen que sigui “el nou país”, explica Rabassa. Si no hi ha una nova convocatòria electoral a l’Estat que faci variar els plans, al febrer hi ha prevista la celebració d’una “gran assemblea” que serveixi per acordar les conclusions. “Haurem de fer molts debats de territori, no un procés pilotat des de les cúpules”, assegura Urtasun. A partir del “tret de sortida” d’aquesta gran assemblea, i superat el debat de les idees, caldrà afrontar el repte de l’estructura i afanyar-se perquè la nova formació comenci a caminar abans de l’estiu. La tardor vinent hauria de servir perquè la nova formació vagi agafant rodatge i estigui al 100% al març del 2018.

El referèndum

Cal decidir què passa si l’Estat no autoritza una consulta

Un dels debats més complicats que s’esperen en la confluència és el del referèndum. “Partim de la defensa radical del dret a decidir i de la disconformitat amb el full de ruta”, explica Rabassa. Però cal definir què passa si l’Estat mai no autoritza la consulta. Aquesta setmana, els comuns ja s’han mostrat disposats a “parlar” sobre un referèndum no pactat sempre que tingui un “ampli suport” des de Catalunya i compti amb reconeixement internacional. El passat 11 de setembre, Ada Colau i els comuns van assistir a la manifestació de la Diada, mentre que ICV va optar per no anar-hi. Aquestes divergències s’han de solucionar en la nova confluència.

La seu, el deute i el nom

Més de 30 seus i 11 milions d’euros per pagar

ICV té una seu nova al cor de Barcelona i 30 més de repartides per la resta del territori. Aquest patrimoni és una bona notícia per als ecosocialistes. La dolenta és que també tenen un deute d’11 milions d’euros. “Aquest és un tema d’ICV”, admet Urtasun. Rabassa hi coincideix. Crear un nou partit i assumir aquest deute no agrada a ningú. L’altre debat obert és què fer amb les seus. “Cal racionalitzar els recursos”, reconeix Urtasun, però ningú s’atreveix a dir si l’edifici d’ICV passarà a mans de la nova formació.

El nom del nou partit és un misteri, tot i que hi ha grans defensors d’assumir el d’En Comú Podem.