BARCELONA RADICAL
radicalparty

Espanya cañí -244: redundant ineficiència bur(r)ocràtica

> dossier Espanya cañí <

La no-homologació dels combois de la Pobla manté els vehicles aturats a l'hangar

El 16 de gener, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va presidir el seu primer acte oficial fora de Barcelona als hangars ferroviaris del Pla de Vilanoveta, a Lleida, amb motiu de la col·locació a la via dels dos nous trens que cobririen el servei entre la capital del Segrià i la Pobla de Segur. Els trens haurien d'haver començat a circular a finals d'abril, amb nous horaris, quatre viatges d'anada i quatre de tornada, però avui, sis mesos després que Puigdemont declarés que "és un fet objectiu, comprovable que la gestió de la mobilitat la fem millor nosaltres", els nous combois continuen a l'hangar sense poder moure's més enllà d'uns metres.

La voluntat política s'ha estavellat contra la burocràcia. Els combois no poden circular des del Pla de la Vilanoveta fins a l'estació Lleida-Pirineus per encarar la línia de la Pobla perquè no tenen l'homologació oficial per passar per les línies de competència estatal, un tram que no arriba als dos quilòmetres però que no poden creuar fins que rebin el vistiplau de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, organisme que depèn del Ministeri de Foment.

Lluís Bellera, alcalde de la Pobla de Segur, confessa la seva decepció, però no perd l'esperança. "Segons Ferrocarrils de la Generalitat el permís no pot trigar gaire, s'han fet tots els tràmits i tot acabarà bé, però a la Pobla de Segur hi ha una decepció col·lectiva, un retard que ningú no entén. Alguna cosa no hem fet bé", afirma a La Vanguardia.

La posada en marxa dels nous trens apostava per revitalitzar una línia que continua oferint un servei diari entre Lleida i la Pobla de Segur, on arriba a les 11 del matí i des d'on fa el trajecte invers a partir de les 12.59. "Els nous trens oferiran més servei per als ciutadans del Pirineu, però sobretot han de servir perquè la gent s'animi a visitar-nos". Segons l'alcalde, el retard ha afectat negativament les expectatives turístiques de les comarques de muntanya.

Territori i Sostenibilitat manté l'explicació que va donar a finals d'abril, que el retard és culpa d'un error en la tramitació dels permisos. Davant la insistència dels alcaldes del Pallars, afirma que el permís és "imminent" però continua sense concretar una data definitiva. Lluís Bellera reconeix que "la il·lusió i l'eufòria de fa sis mesos no és avui la mateixa".

Els nous trens, fabricats a Suïssa són adaptats a les característiques de la línia que manté l'ample ibèric i la necessària tracció a dièsel, ja que no està electrificada. Van costar 9,4 milions d'euros, fan 50 metres de llarg i tenen capacitat per a 201 passatgers cada un, la meitat dels quals, asseguts. Els vagons tenen plataformes d'accés fàcil, estan climatitzats, tenen cobertura wifi i espais amplis per transportar bicicletes. Els nous trens reduiran el temps de viatge. Entre Lleida i la Pobla de Segur: dels 110 minuts actuals a 93.

Aquesta era la primera acció per revitalitzar la línia, a la qual havia de seguir la construcció d'una estació a Lleida, que podria situar-se al polígon industrial El Segre i acollir fins a 43.000 passatgers a l'any.

17-VII-16, P. Echauz, lavanguardia