Canadà reconeix persistència del genocidi d’'indis' i 'esquimals'

Una dona va aparèixer morta d'un tret al coll. Una altra va morir amb les mans lligades a l'esquena. Totes dues pertanyien a tribus indígenes del Canadà, i en els dos casos la Policia Muntada va concloure que s'havien suïcidat i va tancar les investigacions. Mentre el papa Francesc condemnava a Mèxic els 370 assassinats de dones a Ciudad Juárez, el Govern canadenc va admetre que des del 1980 es van ocultar milers d'assassinats de dones i nenes aborígens que les entitats indigenistes eleven a 4.000.

Un informe de la policia federal actualitzat el 2014 va comptabilitzar 1.049 dones aborígens assassinades i 172 desaparegudes des del 1980, però ara el nou Govern canadenc, que presideix Justin Trudeau, admet que en infinitat de casos la Policia Muntada ignorava les evidències de morts violentes i tancava les investigacions concloent que la mort es devia a un suïcidi o a causes naturals. "La tragèdia és molt més greu del que es descriu a l'informe", ha declarat Carolyn Bennett, ministra d'Assumptes Aborígens del Govern d'Ottawa. Bennett ha arribat a aquesta conclusió després d'haver escoltat centenars de testimonis de familiars de les víctimes. Una comissió governamental integrada per tres ministres ­Bennett, la titular de Justícia, Jody Wilson-Raybould, i la ministra per a Assumptes de la Dona, Patricia Hajdu­ ha passat dos mesos viatjant per tot el país per recollir informació sobre el genocidi. La resposta que han obtingut és l'exigència que es reobrin les investigacions d'infinitat de casos i que s'apliqui la justícia sense discriminació.

La ministra Bennett va admetre que després d'escoltar les famílies de les víctimes en va tenir prou per dubtar que l'informe de la Policia Muntada reflectís amb precisió la magnitud de la tragèdia. "En el moment en què la policia determina que es tracta d'un suïcidi, un accident o una mort per causes naturals o d'una sobredosi, significa que no hi ha investigació", va afegir Bennett, que no va dissimular com és de compromesa la situació per al seu Govern: "Tampoc no podem jutjar abans d'hora ­va dir­, però després de seure amb les famílies queda clar que alguna cosa s'ha fet malament i alguns casos hauran de ser revisats". La ministra va assenyalar que ara es tracta d'obtenir millors dades, però es va comprometre a "prendre's seriosament" els testimonis de les famílies sobre casos de morts que, tot i que presentaven indicis d'homicidi, no van ser investigades. Rena Fox, una dona de 38 anys, va aparèixer morta en un camí de Kakabeka Falls, Ontario, el 28 de febrer del 2003. La policia va informar la filla, Bryanne Machimity, que la seva mare havia mort probablement per causes naturals, però ella recorda que el cadàver de la dona presentava contusions al rostre. La investigació no es va tancar però segueix sense conclusions i Machimity es va queixar en declaracions al diari Toronto Star de l'actitud de la policia provincial d'Ontario. "No s'ho van prendre seriosament, era com si no importés". La relació del Govern d'Ottawa amb les comunitats indígenes ha fet un gir de 180 graus des que l'Executiu liberal de Justin Trudeau va substituir el que liderava el conservador Stephen Harper, que s'havia negat repetidament a investigar el genocidi considerant que la desproporció en el nombre de dones indígenes mortes s'explicava per un fenomen de violència conjugal.

Trudeau va proclamar tot just va prendre possessió com a primer ministre un compromís de "reconciliació" amb les comunitats indígenes, que sumen gairebé un milió i mig de ciutadans. Poc abans de l'elecció com a primer ministre, la denominada Comissió de la Veritat i la Reconciliació va emetre un informe que admetia el "genocidi cultural premeditat" infligit durant un segle i mig a 150.000 nens que van ser arrencats de les famílies i internats en escoles pensades per anul·lar-ne la identitat aborigen i en les quals es van cometre tota mena d'abusos i atrocitats. Trudeau va proclamar llavors: "Ha arribat el moment d'acceptar les nostres responsabilitats i els nostres defectes, com a Govern i com a país". I la seva primera acció executiva en aquest camp va ser precisament obrir la investigació sobre les dones desaparegudes.

18-II-16, J. Barbeta, lavanguardia