1.106.690.000.000 d’euros: el deute públic espanyol, el Nostre deute
1.106.690.000.000 d'euros. El 100,5% del producte interior brut d'Espanya. El deute de les administracions públiques es va disparar des de l'inici de la crisi i encadena nou mesos en nivells superiors a l'equivalent a tots els béns i serveis que es produeixen en un any.com es pot traslladar la dimensió d'aquest enorme endeutament públic a la vida quotidiana dels ciutadans en funció de l'autonomia en la qual resideixen? Segons càlculs de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), si cada habitant hagués de treballar per saldar el total d'aquest deute, l'esforç més important vindria d'extremenys (haurien de dedicar-hi ni més ni menys que 484 dies), castellanomanxecs (482), valencians (464), andalusos (456) i murcians (446). En el cas dels catalans, suposaria un any sencer de feina (en concret, 364 dies), pràcticament cent dies més que els madrilenys (255).
A més dels habitants de Madrid, entre els que haurien de contribuir amb menys temps figuren els bascos (264 dies de feina) i els navarresos (292).
Aquest exercici sobre la factura del deute públic de l'Airef distingeix així mateix entre el cost d'eixugar l'endeutament de cada comunitat i el que correspon proporcionalment pel deute de l'Estat central i la Seguretat Social. Així, els valencians són els que més haurien de treballar per fer front al passiu de la seva Administració autonòmica, fins a 154 dies és a dir, una mica més de cinc mesos. Els segueixen castellanomanxecs (132), catalans (131), balears (112) i murcians (105).
Els menys sotmesos al pes del deute de la seva autonomia són els bascos i madrilenys (53 dies de feina). També hi ha diferències territorials en aquesta distribució teòrica del cost del deute "comú" de l'Administració central i la Seguretat Social, que representen gairebé tres de cada quatre euros del deute públic espanyol.
La llosa més important recau sobre els habitants d'Extremadura, amb 401 dies de feina, i Andalusia, amb 375 dies, mentre que madrilenys, bascos i navarresos haurien de contribuir pràcticament amb la meitat, poc més de 200 dies. Tal com van explicar ahir els tècnics de l'organisme encarregat de vetllar per la sostenibilitat de les finances públiques, aquesta heterogeneïtat entre ciutadans de diferents comunitats autònomes s'explica per la variació del PIB entre territoris. Les dades facilitades per l'Airef evidencien també diferències sobre la proporció de l'endeutament autonòmic acollit al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i altres mecanismes impulsats pel Ministeri d'Hisenda.
Múrcia, Andalusia, Catalunya i Castellala Manxa tenen més del 60% del seu deute canalitzat a través del FLA, davant Euskadi i Navarra, que se n'han mantingut al marge, o Madrid, que amb prou feines té un 6,6% dins d'aquests mecanisme per alleujar el cost del finançament.
23-IX-16, A. R. de Paz, lavanguardia