Iemen, pitjor que Síria
El Iemen demostra, amb molta més claredat que Síria, la gran diferència que hi ha entre la paraula i l'acció, entre l'elevació intel·lectual i el caos de la vida arran de terra. Sobre el paper, la guerra al Iemen, que l'Aràbia Saudita lliura amb el suport moralimaterialdelsEstats Units, és contra el terrorisme. Però no contra el terrorisme d'Al-Qaida, grup d'origen saudita ben implantat al desert iemenita, sinó contra els huthis, un grup rebel del nord del Iemen, a la frontera saudita, format per zaidites, una branca del xiïsme. Fa més de 40 anys que els saudites, guardians de l'ortodòxia sunnita, combaten els zaidites amb poc èxit. Aquesta és una guerra de religió i també una pugna geoestratègic entre l'Iran i l'Aràbia Saudita pel domini del golf Pèrsic. Sovint sentim el president dels Estats Units Barack Obama parlar de combatre la intolerància, de perseguir els líders gihadistes, siguin d'Al-Qaida o de l'Estat Islàmic, de brindar un futur millor a les noves generacions del món àrab. És ètica amb llums de neó, esclats de colors per ocultar el que és inevitable, és a dir, el suport decidit de la seva Administració a una monarquia que estén pel món la doctrina més radical de l'islam, el salafisme wahhabita, la mateixaideologiaquehasituattantsitants joves en el camí del martiri, del terrorisme contra Occident. Mentre que l'Estat Islàmic utilitza llibres de text saudites a les escoles de l'Iraq i Síria sota el seu domini, l'Iran demana a l'ONU que combati el wahhabisme, "la ideologia de l'odi". Després de l'acord nuclear amb els EUA, l'Iran reclama un lloc destacat a la taula que decideix el futur de la regió. No ha renunciat a la bomba atòmica només per diners. Però l'Aràbia Saudita no accepta compartir res. Al capdavant del regne hi ha un home de 30 anys, el príncep hereu Muhammad bin Salman, àlies MBS. El seu pare, el rei Salman, pateix de demència, i ell, a més de ser ministre de Defensa, porta les regnes de la casa dels Saud. "És un nen amb una Playstation reconeixia ahir un diplomàtic europeu a la regió i el Iemen és on més li agrada jugar". Fa un any i mig que ho bombardeja gairebé tot amb els seus caces F-15. En té 84, comprats el 2010, la venda d'armes més important realitzada mai pels Estats Units: 60.000 milions de dòlars en una comanda que també incloïa 170 helicòpters i 1.300 bombes de fragmentació. Un negoci rodó per al govern dels EUA, queactuacomaagentcomercialdelsfabricants d'armes. Només el contracte de manteniment dels F-15 és de 2.500 milions de dòlars. Durant els seus vuit anys a la Casa Blanca, Obama, fidel al compromís de garantir la seguretat dels Saud a canvi de petroli barat, els ha venut armes per un total de 111.000 milions de dòlars. Entre aquestes armes, moltes bombes de fragmentació. Els saudites estan de sort perquè ni ells ni els nord-americans no han firmat la convenció internacional contra elseuús, a què s'han adherit un centenar de països.
L'aviació saudita ataca mercats i no per error. Dues bombes intel·ligents van caure al mercat de Mastaba el 15 de març passat. Van morir 97 persones, entre elles 25 nens. El 24 de juliol en van morir 65 a Moka, incloent-hi deu nens. El Pentàgon ofereix suport logístic, d'avions cisterna a satèl·lits espia, perquè el príncep Salman elimini els huthis, aliats de l'Iran. A canvi, disposa d'una base per a drons al sud de l'Aràbia Saudita des d'on llança missions contra les bases d'Al-Qaida al Iemen. Aquestsatacshanfulminat algun líder de l'organització, però aquesta manté les posicions territorials. Aquest estiu, per exemple, va haver de cedir el port de Mukala, al mar d'Aden. El que el Govern iemenita va vendre com un gran triomf militar va ser una retirada pactada, que va permetre a Al-Qaida replegar-se a l'interior amb gairebé tots els seus efectius. Mentrestant, els nordamericans miren cap a una altra banda. El Iemen, el més pobre dels països àrabs, és massa insignificant. No val la pena tibar la corda amb els saudites per protegir la seva població. No importa que Peter Maurer, president de la Creu Roja, hagi dit que el Iemen està molt pitjor que Síria. Obama deixa fer a MBS i ahir a la nit, mentre Alep cremava, es disposava a vetar una llei del Congrés que permet a les famílies víctimes de l'11-S demandar l'Aràbia Saudita pel seu paper en aquells atemptats que van causar 3.000 morts. Calcula que els guanys (les víctimes nord-americanes) no pesen tant com les pèrdues: l'aliança amb els Saud i la possibilitat que víctimes d'altres països d'atacs amb drons, per exemple demandin els EUA.
24-IX-16, Xavier Mas de Xaxàs, lavanguardia