BARCELONA RADICAL
radicalparty

"El comodí separatista", Pilar Rahola

Juan de la Cierva, ministre de Governació amb Maura, explica a les memòries (redactades a Biarritz durant el seu exili del 1931) que el Govern espanyol va col·locar l'etiqueta de "separatista" a la revolta de la Setmana Tràgica per tal de tallar de soca-rel la simpatia que aquell alçament contra la guerra de Melilla podia despertar en moviments, sindicats i partits d'esquerres. La citació és textual: "Si la resta d'Espanya creia que el moviment era separatista, seria prou perquè el patriotisme s'imposés a totes les altres aspiracions i passions. I la vaig encertar, perquè la premsa d'esquerres de tot el país va posar fre a les seves campanyes i tan sols es pensà en la necessitat de combatre aquell criminal intent". Així va ser, i Catalunya es va quedar sola, tant durant la revolta com després, quan la repressió va provocar centenars de detinguts, exilis forçats i sentències de mort, com la que es va aplicar, malgrat la protesta internacional, al pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquesta idea central que De la Cierva va tenir tan clara en les seves funcions com a ministre no ha variat ni un pèl un segle després. I d'aquí ve la impunitat que tenen els governs d'Espanya a l'hora d'abusar, estressar i vulnerar l'Estat de dret, en favor de la raison d'État, és a dir, la suprema raó de la unitat d'Espanya. A diferència de Cameron, que, davant el referèndum escocès, va dir que era demòcrata abans que britànic, a Espanya tots ­a dreta i esquerra­ són abans espanyols que demòcrates.

I per això, quan es tracta d'aturar Catalunya, el grau de tolerància davant l'abús democràtic creix en proporció a la preocupació patriòtica. Passa aleshores el que ha passat: que uns abusen de les lleis, reprimeixen políticament, usen els tribunals de manera barroera i tot ho fan mentre els altres miren cap a una altra banda. Per això Fernàndez Díaz és, encara, ministre de l'Interior, malgrat que els escàndols que ha protagonitzat, i que tenen a veure amb sòrdides conspiracions per destruir opositors polítics, siguin insostenibles en qualsevol democràcia decent. I amb l'esquerra permetent que ni tan sols doni explicacions al Congrés.

També és per això mateix que ahir es va repetir una imatge abominable que desgraciadament no és nova en la història: la d'uns representants del poble de Catalunya obligats a anar als tribunals, a patir un judici penal. És a dir, Espanya portant als tribunals més de dos milions de persones per haver fet una protesta pacífica. És un judici polític, amb voluntat de repressió política i del tot impropi en un Estat de dret. Però novament es pot produir perquè la dreta actua sense escrúpols i l'esquerra beneeix sense mala consciència. El missatge és clar: són demòcrates mentre no els hi toquen la unitat d'Espanya. Però si algú posa en qüestió tal unitat bíblica, aleshores això de ser demòcrata ja no resulta tan important.

20-IX-16, Pilar Rahola, lavanguardia