el manteniment de Barcelona costa a cada veí 1.352 euros a l’any

Quants diners costa plantar un arbre? I reposar un contenidor fet malbé? I una intervenció dels bombers per una alarma infundada? I...? Totes les actuacions i serveis municipals tenen un cost moltes vegades desconegut pels ciutadans, els funcionaris i el mateix Ajuntament.

Però això aviat tindrà solució. Un nou model de càlcul, que no només inclou els costos directes, com fins ara, sinó també els indirectes, permet saber aquestes dades i moltes altres amb més exactitud i, sobretot, quant costa el funcionament de la ciutat, el dia a dia. Aquesta nova eina, segons la qual el cost total per habitant i any dels serveis de l'Ajuntament és de 1.352 euros i quatre cèntims, també permet saber quants diners es destina a cada àrea (a Cultura, per exemple, 98,22 euros per ciutadà i any) i fins i tot quant costa la cavalcada de Reis (0,80 cèntims per ciutadà) o les festes de la Mercè (2,96 euros). Abans només se sabien les partides pressupostàries de cada servei, però aquest sistema no s'acostava ni de lluny al cost real. Fonts municipals apunten que fixar-se només en la partida del pressupost suposa amb prou feines el 15% del cost real, mentre que el nou sistema de càlcul s'acosta al 80%.

El nou mètode s'anomena ABC i respon a les sigles activity based costing. Aquest sistema és més complet perquè incorpora els costos directes i els indirectes de totes les activitats. També repercuteix tots els costos d'estructura de l'Ajuntament, un fet amb un pes capital en el preu final. Per fer funcionar una guarderia, per exemple, hi ha uns costos relacionats d'informàtica, administratius i personal d'altres àrees, normalment ignorats i que s'haurien de tenir en compte. El sistema ABC s'utilitza al sector privat des de fa anys.

La multinacional informàtica dels Estats Units HP el va implantar el 1993 i diverses companyies d'assegurances van seguir l'exemple anys després. Ara Barcelona es convertirà en la primera gran administració espanyola a fer el pas, tot i que el primer Ajuntament a utilitzar el model va ser el de Sant Cugat del Vallès. Precisament de Sant Cugat procedeix professionalment Jordi Ayala, gerent d'Economia del govern de l'alcaldessa Ada Colau i impulsor de la implantació del sistema a la capital catalana. "Ha estat tot un repte", reconeix. "Primer per absorbir tota la informació i després per fer-la comprensible amb indicadors de costos per usuari dels diferents equipaments i serveis municipals".

Per posar-ne un altre exemple, els museus de l'Ajuntament suposen una inversió més o menys rendible, en funció dels visitants. El castell de Montjuïc costa 2,95 euros per visitant. A l'altre extrem, el Museu Marès arriba als 54,03 euros. Les dues instal·lacions costen uns dos milions a l'Ajuntament, la diferència és que pel castell hi passen 670.526 persones a l'any i en canvi pel Marès només 38.707. Un altre aspecte important és la taxa de cobertura, que inclou una altra variable: el que paguen els mateixos usuaris de manera directa. No es tenen en compte els ingressos que provenen d'impostos municipals ni de transferències del govern central i del català; únicament es basa en els ingressos vinculats al servei. Això permet anar un pas més enllà i calcular el percentatge de cada apartat que es cobreix amb els ingressos dels usuaris.

Les multes no sufraguen la grua

Vegem-ne més exemples. Els usuaris del Bicing cobreixen aproximadament un de cada quatre euros del que costa el servei a l'Ajuntament. Sumats els costos directes i indirectes, s'hi dediquen més de 20 milions anuals, mentre que l'aportació de l'usuari són cinc milions. A l'altra banda de la balança hi ha la gestió de la zona blava i verda, amb una taxa de cobertura superior al 100%, cosa que significa que l'Ajuntament hi guanya diners, ja que aquest servei li costa gairebé 26,8 milions però n'ingressa 36,6.

EL QUE ES FEIA ABANS Els pressupostos només incloïen les partides destinades a cada servei consistorial EL QUE ES FARÀ ARA El nou sistema també incorpora els costos indirectes per donar xifres més exactes

La grua municipal, en canvi, no s'arriba a cobrir amb l'import de les multes. Un de cada quatre euros del que costa la grua els posa l'Ajuntament. Aquí rau la importància del nou sistema: amb l'anterior comptabilitat es considerava que la grua costava 19 milions; amb l'actual ­una aproximació més realista i que pot portar a plantejaments com si és necessari o no mantenir la zona blava de pagament durant l'agost o si les taxes de la grua s'han de mantenir o cal apujar-les­ el càlcul és de 22 milions. Amb aquestes dades a la mà, l'equip de govern també pot valorar la rendibilitat de les inversions i analitzar si paga la pena dedicar més diners o menys a segons quins apartats. Quan l'anàlisi la fan les empreses, es basen purament en la productivitat i la rendibilitat econòmica.

DE PORTES ENDINS... Aquesta nova forma de comptabilitat delatarà les prioritats dels governs municipals . . . I ÚTIL PER ALS VEÏNS I els ciutadans sabran quant costen les obres del Grec o els arbres del seu carrer

En el cas de l'administració pública s'han de tenir en compte altres variables, i aquí entra la feina dels polítics. El tinent d'alcalde d'Economia, Gerardo Pisarello, considera que aquesta és "una magnífica eina de gestió política i tècnica". El nou sistema, afegeix Pisarello, "ajuda els gestors municipals a prendre decisions i a saber quin cost tenen". Resulta útil per als gestors directes de cada àrea, però també per als qui han de quadrar els números. El gerent Jordi Ayala apunta que, entre altres coses, ajuda a detectar "estructures sobredimensionades". El sistema s'ha fet amb les dades de l'any passat, però també s'ha aplicat als números del 2014. Tenint en compte que els dos anys es corresponen a pressupostos del govern de Xavier Trias, encara no hi ha marge pel que fa a les comparacions. Tampoc no n'hi haurà a penes amb els nombres del 2016, que van ser una pròrroga amb una modificació pressupostària. De cara al futur sí que obre la porta a veure quines són les prioritats de cada govern, si es destinen més diners a una cosa o a una altra. "Si se subvenciona més la butaca del Liceu que una llar d'infants. I els resultats ­assegura el gerent municipal d'Economia­ seran clars".

El sistema ABC també permet comparar per districtes la inversió municipal en el manteniment de la via pública, l'enllumenat o els centres cívics. "És una eina de transparència que obre la porta a una fiscalització més important de l'administració i que s'emmarca en la nostra millora de la transparència pressupostària", diu el tinent d'alcalde Pisarello.

EL PIONER El primer municipi a copiar aquest sistema del sector privat va ser Sant Cugat del Vallès

LLEI DE TRANSPARÈNCIA Abans de l'any 2018 tots els ajuntaments hauran de seguir l'exemple de Barcelona

Per això, el següent pas és fer públiques totes les dades. El document intern amb què treballen els tècnics municipals conté un resum de 542 pàgines en què s'agrupen els números globals i més destacats. El repte que marca Pisarello és el de "crear eines que ajudin a fer més assequibles i comprensibles les dades" perquè es puguin consultar amb facilitat i ajudin a explicar els costos dels diferents serveis i d'aquesta manera "coresponsabilitzar el ciutadà", en paraules del tinent d'alcalde. O, com diu un alt càrrec municipal, que la gent sàpiga quant li costa tenir nets els carrers, la reposició de les papereres, el funcionament de la guarderia pública o les obres del Grec.

Més d'un centenar de persones han aportat dades des del desembre fins al juny, han recopilat partides i han processat la informació per arribar fins aquí. Jordi Ayala ha estat acompanyat del director de serveis de gestió de costos, Carlos Salanova, i del director de política fiscal, Carlos Vivas. Han suat la cansalada però ara mostren amb orgull el dossier de més de 500 pàgines que resumeix la feina feta.

La llei de Transparència obliga a complir abans de l'any 2018 a tot estirar amb els detalls dels costos de totes les activitats que presten les administracions públiques. L'aposta decidida de Barcelona en aquesta matèria haurà de ser seguida per la resta dels ajuntaments, que no tindran més remei que prendre mesures en la mateixa direcció els pròxims dos anys.

3-IX-16, D. Guerrero, lavanguardia