BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Visca les terceres eleccions", Sergi Pàmies

Cada vegada que Mariano Rajoy diu que les terceres eleccions serien un disbarat i que després de la Segona Guerra Mundial cap país no ha repetit eleccions tinc més ganes que n'hi hagi. És una frivolitat, ho sé, però també és un acte de coherència. Ja fa molts anys que la política espanyola ­i la catalana­ s'ha instal·lat en un territori de contorsions essencialistes que posposen les reformes possibles i l'assumpció de responsabilitats susceptibles de fer perdre les eleccions. És un dels sacrificis que reclama la democràcia: prendre decisions impopulars que corregeixin el rumb de la catàstrofe i consolidin el que s'anomena cultura política i que, en la pràctica, és això que Rajoy defineix com "auténtico disparate". Gràcies a la ineptitud en l'aplicació de reformes perdurables i a la persistent negligència governamental, s'han esperonat els idearis rupturistes i revolucionaris. Veient les convulsions pactistes entre el PP i C's, l'espectador, que a través dels impostos ha pagat l'entrada per assistir a l'espectacle, se sent estafat per la insipidesa formal i conceptual de l'obra. És un episodi que ja vam viure quan, amb el mateix tancredisme d'Estat, C's i PSOE van escenificarun entremèspueril.Araelprocedimentesrepeteix amb altres actors i l'afegit, això sí, d'un Rajoy que introdueix elements absurds al relat. Rajoy és com Capri: no cal que digui res per, quan apareix a l'escenari, activar les rialles de la platea. I quan, amb solemnitat presidencial, ens prevé del disparate i del rècord mundial de nyap electoral, hi ha un subtext iconoclasta en les seves paraules. Literalment ens diu que de cap de les maneres podem anar a unes terceres eleccions però, subconscientment, estimulaaquellapartdel'ànimapatriòtica que sempre s'estima més la temeritat irresponsable que l'ordre previsible de la sensatesa. Per això haureu notat que es parla cada vegada més de les terceres eleccions. I que en la mirada dels que verbalment afirmen que serà un desastre hi lluu l'alegria de qui, en realitat, les està desitjant i està a punt de cometre un acte de vandalisme electoral insòlit que ens portarà ­con dos cojones­ a liderar una nova estadística de proeses grotesques. Més enllà dels escarafalls, no es pot negar que empescar-se un calendari que culmina amb unes eleccions el dia de Nadal és una gesta només a l'abast del Mago Pop. Amb una diferència: Rajoy ens mostra la tramoia del truc i, com en un tutorial de YouTube, ens acompanya d'un disbarat a l'altre davant de la complaença dels altres partits, que no poden evitar sentir-se perversament fascinats per aquest homenatge a l'estultícia picaresca. S'ha de tornar, sempre, a Ángel Ganivet, que es va suïcidar dues vegades seguides perquè la primera vegada uns europeus sensats el van voler salvar: "España es una nación absurda y metafísicamente imposible, y el absurdo es su nervio y su principal sostén". ¿Terceres eleccions? Sí! I, sisplau, que siguin per Nadal.

27-VIII-16, Sergi Pàmies, lavanguardia