BARCELONA RADICAL
radicalparty

"L’ayahuasca és l’únic fàrmac contra la neurosi", José María Fericgla

José María Fericgla, antropòleg i etnopsiquiatre. Tinc 61 anys. Vaig néixer a Barcelona i visc a Can Benet Vives (parc natural del Montnegre). Sóc antropòleg i escriptor. Estic casat i tinc dues filles, l'Adriana (12) i la Laia (18 mesos). Política? Integritat, tolerància, confiança i compromís. Crec en un Principi de Vida que ho anima tot.

Al Trasluz de la Ayahuasca Els jívaros...

S'anomenen a si mateixos huar, que vol dir "les persoes". Hi vaig conviure a la seva mazònia equatoriana.

Redueixen caps?

Ha estat una de les seves tradicions rituals, sí, però no va ser això el que em va captivar.

Què va ser?

Que és un dels pobles del planeta que més substàncies psicoactives consumeixen, amb més assiduïtat i no recreativament, amb un propòsit cultural consensuat.

I per què li va interessar?

Des de ben jove vaig voler aprendre tècniques extatogèniques: generadores d'èxtasi, expandidores de la consciència ordinària.

I d'on li va venir aquest interès?

Als quinze anys vaig viure una experiència transpersonal, absoluta, transcendent, extàtica...

Com va anar la cosa?

Estava fent un recés espiritual a Montserrat i vaig anar a fer un tomb, vora l'ermita de Santa Cecília. Em vaig estirar sota uns pins i... va passar espontàniament!

Què va passar?

Vaig veure el meu cos des de dalt, vaig sentir que l'univers sencer era una unitat, jo inclòs, sensetemps, vaigserconscient de totala meva vida des del naixement, i vaig sentir que jo era responsableúnic del que fes amb la meva vida.

No ho ha oblidat...

Dedicaria la vida a perseguir aquesta experiència, reproduir-la i ajudar altres a viure-la.

I per això se'n va anar amb els jívaros?

Després de fastiguejar-me estudiant la carrera de psicologia, aquella pallassada...

Home, aturi's... Per què ho diu?

Molts professors neuròtics ensenyen als seus alumnes el que ells no s'apliquen.

Fent amics, Fericgla...

Després vaig cursar antropologia, vaig investigar les tècniques extàtiques de diverses cultures, com els sufís del Kurdistan turc.

I què en va aprendre?

L'ús de danses giròvagues, dejunis, músiques, poesia...per als seus trànsits místics. Vaig llegirsobreelsjívaros,ime'nvaiganaralaselvaa estudiar-los.

Què va descobrir?

L'ayahuasca.

Què és?

Una mixtura enteogènica que allà es consumeix des de fa...7.000 anys! I continuen utilitzant-la unes vuitanta ètnies amazòniques.

Defineixi `mixtura'.

És un sofisticat compost de dues o més plantes fermentades: la planta base és una liana, el Banisteriopsis caapi, i cada família elabora la seva barreja amb cura i orgull.

I defineixi `enteogènica'.

Generadora d'una íntima experiència de divinitat, transcendent, extàtica.

L'ha viscut?

Sí! Ayahuasca vol dir en quítxua "liana que connecta amb el Principi de Vida", i ho sents quan la prens!: identifiques la teva essència.

I això què vol dir exactament?

Que veus amb claredat què ets, què estàs fent amb la teva vida, per a què vius. Per això els shuar no tenen crisis d'identitat ni pateixen neurosi!

Què entén per neurosi?

En llenguatge no clínic, la pèrdua del sentit de la vida. El que ens passa a Occident! Qui ets? Per a què vius? Tu ho saps?

...

Afirmo que l'ayahuasca és l'únic fàrmac específic contra la neurosi. T'ajuda a valorar-te intrínsecament, pel que tu ets: un ésser únic! No pel que tens o el que diuen de tu. No hi ha hagut mai ni hi haurà cap altre com tu! Ets el més valuós que tens! I així ho sents.

Ve de gust experimentar-ho.

Convé ingerir-la en el context idoni: amb un guia iniciat i veterà, en un entorn natural, i millor en grup.

Per què en grup?

Es crea un camp electromagnètic de molt baixa freqüència que relliga tothom: veus coses teves i dels altres, del seu cos energètic.

Com què, per exemple?

Malalties, nusosemocionals, conflictespsicològics... Per això els shuar prenen ayahuasca per guarir, per prendre decisions, orientar la seva vida i resoldre conflictes.

Em pot descriure què veu i sent?

La percepció s'amplifica tant que és possible focalitzar-la a milers de quilòmetres i veure què succeeix... Des de la selva jo he vist un amic en un carrer de Barcelona i el color de la camisa que portava: després ho vaig verificar, i era així. Sents una gran pau i que formes part de la vida. Després de cada experiència tens més ganes de viure!

I què diu la ciència?

Estudis farmacològics assenyalen que l'ayahuasca activa un estat cerebral semblant al de somiar, però en vigília. Són visions essencialistes, veus l'essència del que ets, desposseït de tot allò fenomènic, circumstancial.

Els shuar deuen estar ben sans.

Sí, i per això han pogut superar el salt mortal de l'edat de pedra a l'era digital, sense destruir-se, adaptant-se: l'ayahuasca és adaptògena! I ells saben que tot està animat.

Què en podem aprendre?

El que sabia Steve Jobs, que consumia dosis d'LSD, que és també enteogènic, per despertar la creativitat a Silicon Valley.

Més de 6.000 persones han passat pel "Taller de despertar a la vida a través de la pròpia mort" guiat per Fericgla a Can Benet Vives, el seu centre d'espiritualitat pràctica (www.canbenetvives.org): mitjançant respiració holorènica, l'alumne arriba a un estat extàtic semblant al propiciat per l'ayahuasca, des del qual aprèn a acceptar-se amorosament i a viure amb plenitud. Aquestes experiències místiques, fugaces, són el germen de totes les religions. Jo no ho he provat, no puc certificar-ho, només faig cas del que Fericgla m'explica i aquí ho anoto. Dóna més detalls a Los jíbaros, cazadores de sueños (La Liebre de Marzo), diari d'un antropòleg en iniciació xamànica.

17-VIII-16, Víctor-M. Amela, lacontra/lavanguardia