BARCELONA RADICAL
radicalparty

el ‘sí’ a la independència s’imposa per primera vegada des del 9-N

El suport al procés sobiranista guanya força al carrer però pot perdre la majoria actual al Parlament

  • El ‘sí’ a la independència s’imposa per primera vegada des del 9-N

    987x428   El ‘sí’ a la independència s’imposa per primera vegada des del 9-N

El despertament demoscòpic posterior a l’èxit incontestable del 9-N va ser complicat per a l’independentisme. Després que 2,3 milions de catalans desobeïssin el govern espanyol i votessin en el procés participatiu, un 80,91% dels quals a favor d’un estat independent, els sondejos posteriors del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) van reflectir que en realitat el no s’imposaria en un referèndum. O, com a mínim, que una majoria dels enquestats no desitjaven la independència. El baròmetre més contundent, en aquesta línia, va ser el que es va fer públic fa just un any, el segon del 2015. Llavors, un 50% de catalans deien no a la independència, mentre que tan sols un 42,9% s’inclinaven pel . Un marge força considerable, tot i que pocs mesos després les candidatures favorables al procés es van imposar el 27-S -en diputats- i van aconseguir la majoria absoluta al Parlament. En un any, però, el percentatge de partidaris i detractors gairebé s’ha invertit i, tanmateix, el suport al procés sobiranista a la cambra catalana perillaria seriosament en cas de noves eleccions, segons posa de manifest el baròmetre del CEO fet públic ahir.

5 punts de marge per al ‘sí’

Els independentistes creixen entre els ‘comuns’ arran del 26-J

Segons aquesta enquesta, un 47,7% dels catalans responen a la pregunta de si volen que Catalunya esdevingui un estat independent -cinc punts més que fa un any- i un 42,4% diuen que no -set punts i mig menys que fa un any-. Aquestes xifres trenquen l’empat tècnic que reflectien els baròmetres des de l’octubre. A què es deu aquest canvi? El director del CEO, Jordi Argelaguet, destaca com a hipòtesi que el resultat del 26-J hi hauria influït -les entrevistes es van fer just després d’aquelles eleccions-, sobretot entre l’electorat dels comuns. I és que, si bé un 20,3% dels que van votar Catalunya Sí que es Pot el 27-S deien a la independència al març, aquest percentatge ha crescut ara fins al 30,5%, probablement desencantats per la impossibilitat de canvis a l’Estat arran del Congrés sorgit de les urnes. I és que aquest és l’únic canvi rellevant en l’actitud de cada electorat respecte al procés, ja que la resta segueixen decantats clarament a favor o en contra. De fet, els votants d’En Comú Podem del 26-J estaran clarament dividits: el 42,7% volen la independència i el 44,6% la rebutgen. Si la pregunta es formula amb diverses opcions, la preferida segueix sent la de l’estat independent, amb un 41,6% d’adhesions i hegemònica entre els votants de Junts pel Sí i la CUP. La segueix la de la comunitat autònoma, amb un 26,5% i majoritària entre els votants de C’s i el PP, mentre que la tercera opció és la d’un estat dins d’una Espanya federal, amb un 20,9% i que és la primera opció a Catalunya Sí que es Pot (42,6%), on hi ha també autonomistes (24,9%) i independentistes (20,1%). Al PSC, malgrat que es defineixi com a federalista, hi ha més partidaris de l’autonomia (44,4%) que d’un estat federal (40,5%).

Menys escons sobiranistes

La caiguda de la CUP posa en dificultats mantenir la majoria

 

Si, per exemple, Carles Puigdemont no superés la qüestió de confiança del setembre i això conduís a la celebració de noves eleccions, els independentistes patirien per mantenir la majoria, situada en 68 escons. I és que, segons el CEO, Junts pel Sí podria retenir els seus 62 diputats o perdre’n com a molt dos, però la CUP sí que patiria més i podria caure dels 10 actuals a entre 6 i 8, cosa que situaria la seva suma en una forquilla d’entre 66 i 70 diputats. Els anticapitalistes només podrien retenir el 54,5% dels seus votants del 27-S, ja que un 27,7% anirien a Junts pel Sí, i un 8,9%, a Catalunya Sí que es Pot. El paper dels comuns podria ser una altra sorpresa, ja que podrien doblar els seus 11 escons fins a entre 20 i 22, passant per davant de C’s, que cauria dels 25 a entre 18 i 21. A banda d’això, el PSC i el PP podrien repetir els 16 i 11 diputats respectius o sumar-ne un cadascun.

Cal tenir en compte que aquestes projeccions estan fetes en el cas que es reedités la coalició de Junts pel Sí, una opció que alguns membres de la candidatura ja han rebutjat, i en concret una ERC a l’alça. I és que el CEO també indica que, en cas de repetir-se les eleccions espanyoles, els republicans podrien empatar en el primer lloc a Catalunya amb En Comú Podem, creixent dels 9 diputats del 26-J fins a 11 o 12. La resta de formacions no variarien gaire els seus resultats i CDC -ara Partit Demòcrata Català- podria perdre un escó dels 8 actuals i es disputaria el tercer lloc amb el PSC, que en podria sumar un als seus 7. Finalment, el PP cauria de 6 a 5 i C’s podria reeditar els 5 diputats del 26-J o perdre’n un.

Junqueras, el més valorat

Puigdemont ja se situa com el polític català més conegut

En cas de no repetir Junts pel Sí, ERC tindria com un dels seus valors el cap de llista, l’actual vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, que segueix com a líder polític català més valorat, amb un 5,34. A més, gaudeix d’una elevada notorietat, del 89,7%, per bé que ja el supera en aquest camp el cap de l’executiu català, Carles Puigdemont, conegut pel 93% dels enquestats, que li posen un 5,05 de nota mitjana. També aprova el cap de files d’En Comú Podem, Xavier Domènech, amb un 5,06, tot i que només és conegut per un 47,2% dels catalans. En tot cas, el valoren bé els votants de Catalunya Sí que es Pot, però també l’aproven els de la CUP i els de Junts pel Sí.

Per contra, els líders amb una pitjor puntuació són els del PP, Alícia Sánchez-Camacho (1,54) i Xavier García Albiol (1,83). S’acosten a l’aprovat Benet Salellas (CUP), amb un 4,4; el president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell (4,27); i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta (4,07). Darrere hi ha Anna Gabriel (CUP), amb un 3,64, i Inés Arrimadas (C’s), amb un 2,91. Així, els votants de cada partit valoren relativament bé els respectius líders, amb poques sorpreses.