BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Qui és Fethullah Gülen?" (kurdiscat)

Qui és Gülen ?

Tot superheroi ha de tenir un supervillà. Erdogan creu ser un superheroi que unificarà l'islamisme sunnita i retornarà Turquia als temps del Califat i l'imperi otomà. Òbviament té, o ha creat, diversos enemics (Àssad, Egipte, la minoria kurda, l'oposició de l'esquerra revolucionària, laicistes, ateus, Putin...) però per a Erdogan, el supervillà, s'anomena Fethullah Gülen.

Franco tenia la conspiració judeo-masònica, Stalin la trostkista, Hitler els conspiradors jueus o als EUA, uns anys, es va inventar la conspiració comunista que va perseguir l'alcohòlic senador Joseph McCarthy. Erdogan s'ha inventat la conspiració Gülen.

 

Els bons temps daurats en què Gülen (esquerra) i Erdogan (dreta) van transformar Turquia de república secular a islàmica


L'islamisme "moderat" en les formes

Costa entendre la política turca sota paràmetres occidentals però, a grans trets, Gülen és el mestre d'Erdogan. Per això sembla absurd que un imam (clergue) hagi liderat una conspiració que va defensar l'estat secular com afirma Erdogan però, al capdavall, Gülen és seguidor del hanafisme, una de les quatre escoles jurídiques de l'islam sunnita. Precisament la partidària de que el fidel analitzi, sense dogmatisme, privilegiant el seu raonament, comprensió dels fets per a arribar a un judici racional. Concretament el clergue turc defensa que els valors de la ciència no s'oposen a l'islam, que cal un diàleg amb cristians i jueus ("la gent del llibre") que la democràcia no és enemiga de l'islam però que un estat no pot ser laic. Tot plegat el fa sospitós a ulls dels musulmans més fanàtics.

Hizmet

Fethullah Gülen (1941), certament, dirigeix una potent xarxa, Hizmet (Servei), que financia amb recursos propis al ser multimilionari. El proselitisme musulmà és el seu eix, en base a l'altruisme i l'educació. Gülen predica els elements de caritat de l'islam. Per això ha creat escoles o entitats d'ajuda humanitària. La distribució d'aigua potable a estats africans ha estat la punta de llança d'aquesta acció que l'ha fet molt popular.

Erdogan, deixeble de Gülen

Gülen no fou "el" mestre d'Erdogan, però sí un d'ells. L'actual president turc va beure de diverses fonts de l'islamisme polític, per exemple dels Germans Musulmans egipcis, del radical afganès Heykmattar. Però de Gülen va aprendre a combinar l'islam amb la democràcia. No combatre-la sinó assimilar-la. Gülen, per exemple, considera que un estat secular és un "reduccionisme materialista" i li manca espiritualitat a l'hora d'organitzar una comunitat. Per això vincular-lo a colpistes laicistes resulta poc congruent. Gülen també creu que el feminisme és "reaccionari" i comparteix la visió del paper de la dona del seu deixeble Erdogan. També coincideixen en la condemna al terrorisme islàmic.

Gülen du Erdogan a la presidència

A base de crear una xarxa de seguidors musulmans moderats amb recursos, Gülen va començar a enfrontar-se amb el poder secular turc. Des de la proclamació de la república per Kemal Ataturk, aquest va imposar un laicisme d'estat tout court.  Això va suposar una sèrie de purgues de funcionaris i neteja del sistema administratiu turc. Però els fills, i nets, dels depurats va implantar-se al sector públic i Gülen els hi va donar la doctrina per a recuperar  l'esperit religiós de l'estat turc.

Banquers, empresaris comunicatius i d'altres sectors van ajudar a aixecar un imperi de mitjans i escoles. D'allà van sortir algunes de les elits actuals de l'estat turc. Entre ells el propi Erdogan a qui van dur a la presidència l'any 2.002. Prèviament els islamistes havien guanyat les eleccions dos anys abans però, ras i curt, el MIT i el nucli central de l'estat, van prohibir el partit musulmà acusant-lo de voler transformar l'estat laic en confessional. El propi Gülen es va exiliar l'any 1.999 als Estats Units i fou condemnat per un tribunal controlat pels seculars per volen imposar un estat religiós. Jutges propers a Erdogan van anul·lar la condemna l'any 2.008. I tant amics.

L'islamisme turc fa "neteja" dels omnipresents sectors seculars

Amb Erdogan al govern i Gülen a l'ombra van començar a perseguir els sectors més seculars de l'administració i la policia. Això fa que Erdogan estigui obsessionat amb l"estat dins de l'estat" que suposadament té Gülen. S'ha inventat, fins i tot l'acrònim FETO (FEthullah Gülen - Organització Terrorista) per  a descriure les seves activitats. FETO és una invenció d'Erdogan però el president turc té raó en que Gülen controlava, indirectament o directa, una xarxa que ell mateix va ajudar a potenciar en el procés d'islamització de l'estat turc comú que va durar més d'una dècada. Però si en algun lloc Gülen mai ha estat gaire apreciat és entre els militars on la seva xarxa no ha pogut penetrar.

La corrupció, motiu de ruptura

I com potser que l'arxienemic d'Ergogan sigui el seu mestre? Per la corrupció. El desembre de 2.013 els mitjans controlats per Gülen van exposar la xarxa corrupta al voltant d'Erdogan. El clergue volia islamitzar la societat però no per a enriquir la cort d'Erdogan. Van ser detinguts quatre ministres, empresaris i el director d'un banc estatal turc. Fou el cisme. Erdogan va quedar altament desacreditat: el seu propi fill estava entre els acusats (amb gravacions d'Erdogan dient-li on dur els diners resultat de la corrupció) que incloien membres d'Al Qaida. Les proves foren clares i es van trobar immenses sumes de diners en efectiu però Erdogan va ser igualment de clar: va declarar la guerra a Gülen.

Erdogan guanya el pols

De fet, fou llavors quan Erdogan va passar de ser una figura política a un formidable estadista. Va mostrar una habilitat, quan estava acorralat, de la que encara avui li permet ser "la" figura de Turquia.Va assegurar que l'escàndol de corrupció era una conspiració, va eliminar proves i va expulsar dels cossos policials als agents que l'investigaven; milers de policies foren acomiadats. Paral·lelament va purgar els magistrats que seguien el cas o podien ser propers a Gülen. Centenars de jutges i fiscals van veure prohibit l'accés als tribunals. Erdogan va fer que qualsevol que apuntés a la seva corrupció fos acusat de formar part de FETO, i per tant no creïble. I fins avui.

Erdogan aprofita la quimera de la conspiració per assolir els seus fins

Gülen ha mostrat la seva oposició a la intervenció que Erdogan fa a la guerra civil siriana. En aquest fet, certament, coincideix amb part dels militars farts de les activitats il·legals que Ankara du a terme a favor de l'oposició islamista siriana. Pel que fa als EUA, quan va esclatar l'escàndol de corrupció de 2.013, tenien a Erdogan com un aliat clau per tal d'enderrocar a Àssad. Van fer ulls clucs.

Ara, el pols que fa Erdogan, és per a que Gülen, convertit en un ancià, sigui extraditat i fa veure que el cop ve dels EUA convertint-se, així, en un heroi pels milions de musulmans sunnites que veuen Washington com l'enemic a batre. En especial pel suport dels EUA a Israel o per les intervencions, objectivament imperialistes, a l'Afganistan o l'Iraq.

Sigui com sigui, difícilment el grapat de militars colpistes tenen res a veure amb Gülen sinó son el cos residual d'aquell estament militar que l'any 2.000 va vetar els islamistes al govern. La majoria de detinguts creien que anaven a fer maniobres. Un estament que el duo Erdogan/Gülen va gairebé exterminar. El seu intent colpista laic possiblement era conegut pel govern que manté una xarxa de desenes de milers d'espies. El propi Gülen va condemnar l'intent colpista immediatament i va apuntar que era un autocop d'Erdogan.

Realment ha estat aprofitat per Erdogan per seguir en la seva particular guerra; ni contra Gülen, ni contra els laicistes, sinó contra qui denunciï la profunda corrupció de l'estat i s'enfronti a la deriva autoritària presidencialista.

Dotze hores després del suposat cop Erdogan ha expulsat de la judicatura a 2.745 magistrats. La llista estava feta abans del suposat cop i és impossible que tinguin cap vincle amb Gülen, doncs la judicatura ja va ser purgada des de 2.013 amb notable intensitat. Simplement són els jutges que el règim no considera afins. A Turquia, avui, hi ha un règim més que un govern.