forta renovació generacional a l’exCDC

El Partit Demòcrata Català (PDC) arrencarà la seva singladura amb una direcció plena de cares noves provinents del món municipal i amb un alt grau de sintonia amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. La candidatura favorita, encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí com a cares visibles, va presentar ahir una llista en què destaquen set alcaldes, quadres governamentals destacats i diputats al Parlament. “Som una barreja de gent experimentada i jove”, va explicar Pascal just després de presentar la llista a la seu del carrer Còrsega, on s’està en ple trasllat cap al nou enclavament del PDC, situat a només cinc minuts caminant. Serà des d’allà on es proclamaran els resultats de les primàries del 23 de juliol, en què el tàndem de la portaveu de l’antiga CDC i Bonvehí tindrà només un rival -una llista de Reagrupament-, després de la retirada a última hora de la plataforma Nova Convergència, promoguda per Germà Gordó.

“Volem reconnectar amb la societat”, va assegurar Pascal en declaracions als mitjans acompanyada de la plana major de la candidatura. Aquesta voluntat, ja expressada per alts dirigents durant el congrés fundacional del cap de setmana, s’ha traduït en una llista que no inclou cap dels pesos pesants que han comandat Convergència durant les últimes etapes. El pes dels pròxims a Puigdemont és evident, i així ho exemplifiquen noms com els d’Albert Batet -alcalde de Valls i diputat al Parlament- i Lluís Guinó -alcalde de Besalú i també amb escó-, que hauran de decidir quin dels dos càrrecs deixen en cas de ser escollits. Segons fonts consultades, els membres de la direcció tindran sis mesos per triar què volen deixar -el més probable és que siguin les alcaldies, per no alterar els equilibris entre CDC i ERC al grup de Junts pel Sí- i, en casos extrems, el consell nacional podrà validar incompatibilitats amb una majoria de dos terços dels vots.

Una de les incorporacions més destacades és la d’Elsa Artadi, directora general de Coordinació Interdepartamental. Artadi és una de les figures emergents del PDC: ha sigut directora general de Jocs i Tributs i des d’allà va fer el salt a la secretaria d’Hisenda. El cap de setmana passat va ser una de les peces clau del congrés fundacional, ja que es va encarregar de coordinar la ponència ideològica. “Ho fa tot bé”, assegurava un membre del Govern als passadissos del recinte del Centre Internacional de Convencions de Barcelona. “El seu currículum fa caure d’esquena”, sostenia un altre dirigent consultat. És doctora en economia per la Universitat de Harvard i una peça fonamental en l’engranatge de Palau, i al partit comandarà l’àrea d’estudis i programes.

Marc Castells, alcalde d’Igualada, també és una de les figures emergents del PDC. És un dels pocs alcaldes que va millorar els resultats del 2011 a les eleccions municipals del 2015, i està ben connectat amb tots els sectors. Es dedicarà a definir els “projectes” del nou partit. Pascal i Bonvehí també han reclutat un alcalde experimentat de l’àrea metropolitana -Xavier Fonollosa, de Martorell- per revertir els continus mals resultats que CDC ha obtingut en les últimes convocatòries electorals. Vanessa Farré, que forma part de l’executiva del partit a Barcelona, també és un perfil triat per a la batalla metropolitana. S’ha encarregat de dirigir campanyes a la capital catalana en eleccions com les europees de l’any 2014.

Un dels pesos pesants de l’executiva -que es triarà a través de llistes tancades i desbloquejades- serà Montserrat Candini, encarregada de “relligar” l’àmbit institucional del partit. L’alcaldessa de Calella de Mar i diputada de Junts pel Sí, pròxima a Felip Puig, és la més veterana de la llista -nascuda el 1957-, mentre que a la resta de la candidatura predomina la lleva dels setanta. Els més joves són Pascal i Lluís Soler, del 1983. Aquest últim és alcalde de Deltebre i portarà aspectes de comunicació i bases de dades del PDC.

Llista efímera

Tot just quan la llista de l’actual portaveu i Bonvehí acabava de presentar-se i es disposava a fer una foto de família, Gordó estava anant cap a la seu de Còrsega per presentar la seva candidatura. Va durar poc. Tan bon punt la va registrar va demanar de retirar-la, en un gest que va sorprendre la plana major dels sobiranistes. “Ho fem en benefici de la cohesió del partit”, va assegurar l’exconseller de Justícia acompanyat del seu equip, que incloïa Sílvia Requena, que es va presentar a les primàries per liderar el partit a Madrid contra Francesc Homs. Gordó va encetar contactes amb Pascal i Bonvehí, però no van fructificar. “No en dono la culpa a ningú”, va voler deixar clar el diputat de Junts pel Sí, al focus durant les últimes setmanes per la seva aparició en les converses entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso. Fins i tot va indicar que Artur Mas veu amb bons ulls la llista favorita i que això l’induïa a no presentar-se.

¿Això vol dir que renuncia a presentar batalla en posteriors pugnes internes? En cap cas. Gordó va voler advertir que la seva plataforma, Nova Convergència, se centrarà en les eleccions dels càrrecs territorials del setembre. L’exconseller de Justícia és especialment fort a Barcelona, on té com a dona forta Teresa Pitarch, presidenta de l’Institut Català de les Dones. Els seus rivals reien per sota el nas després de l’escena de l’efímera candidatura.

Davant de la retirada de Gordó, els únics rivals del tàndem Pascal-Bonvehí seran els impulsors de Renovació PDC, tots ells provinents de Reagrupament. “Som la llista que necessita el partit per recuperar els votants que han marxat de Convergència”, va assenyalar Ignasi Planas, cap de files de l’escissió d’ERC. El dia 23 els militants triaran per primera vegada qui els comanda.

Pugna entre Conesa i Vila

Un dels centres d’atenció de les votacions serà la presidència del consell nacional, que per primera vegada s’escull a través de primàries. El pols serà entre dos dirigents d’alt nivell: Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i presidenta de la Diputació de Barcelona, i Santi Vila, conseller de Cultura. Hi haurà un tercer aspirant amb menys possibilitats de guanyar, Joan Vila, que va ser alcalde de Bigues i Riells: tant Mercè Conesa com Santi Vila havien tingut opcions en les últimes setmanes per formar part de la direcció. Finalment han quedat exclosos de l’equip de Pascal i Bonvehí, però competiran per un càrrec de pes.

El nou partit entra la sol·licitud de registre al ministeri

El Partit Demòcrata Català (PDC) va iniciar ahir els tràmits per inscriure’s al registre de partits del ministeri de l’Interior, segons van assenyalar a l’ARA fonts de la formació. Poques hores després, fonts del ministeri que lidera Jorge Fernández Díaz van assegurar al diari El País que la similitud d’aquesta denominació amb Demòcrates de Catalunya impedia el seu registre. “No hi ha confusió fonètica possible entre el nom d’aquest partit i el nostre”, asseguren fonts del PDC, que consideren que pot haver-hi “intencionalitat política” en una hipotètica negativa del ministeri a acceptar la nova denominació de Convergència. Demòcrates va anunciar aquest dilluns mesures legals contra el nou partit en cas que no variés el nom, i demanava sobretot que el PDC no fes servir demòcrates com a gentilici. Aquest cas ha creat tensions dins de Junts pel Sí, on conviuen les dues formacions.

ORIOL MARCH Barcelona Actualitzada el 14/07/2016, ara

L'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, ha anunciat aquesta tarda a través de Twitter la seva candidatura a la presidència del consell nacional del Partit Demòcrata Català (PDC), que es triarà a través de primàries el proper 23 de juliol. Això posa en qüestió el fet que es presenti dins la candidatura que lideren Marta Pascal i David Bonvehí per a la direcció executiva del partit en la mesura que no es poden acumular més de dos càrrecs "tant institucionals com orgànics". Sent alcaldessa i presidenta del consell nacional, formar part de la direcció suposaria entrar en contradicció amb les bases establertes en el congrés fundacional. El seu rival serà el conseller de Cultura, Santi Vila, que ha registrat la seva candidatura a mitja tarda. Vila era un dels noms candidats a formar part d'una llista de consens com a encarregat de formació, però el règim d'incompatibilitats fa que els membres del Govern no puguin ser a la direcció executiva.

 

 

 

 

El president de CDC i expresident de la Generalitat, Artur Mas, i la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Neus Munté, ja han registrat la seva candidatura de  tàndem presidencial per pilotar el PDC. Ho han confirmat a l'ACN fonts coneixedores. Mas i Munté s'han apropat a la seu de Convergència al matí, després de la sessió de control al Parlament. El termini per registrar candidatures, tant a la direcció com a la presidència, acaba aquest mateix dimecres a les 20 hores.

 

 

Ignasi Planas, líder de Reagrupament, ha presentat a les sis de la tarda una llista sota el nom de 'Renovació' per tal de liderar el PDC.

 

 

Planas, després de formalitzar la candidatura, ha assegurat que els seus companys "vénen del món privat", sense experiència política, i ha posat com a objectiu "recuperar els votants que CDC ha perdut en els últims temps". Ha apuntat que hi ha hagut contactes amb altres sectors, però no han fructificat. "La candidatura de Marta Pascal i David Bonvehí representa l'actual direcció", ha constatat.

Contingut relacionat

Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966) ha hagut de resignar-se a un paper menys central al nou Partit Demòcrata Català. Aquest dimarts va anunciar la seva renúncia a postular-se com a coordinador general.

Per què no es presenta?

No em presento perquè va haver-hi un moment que semblava que podia formar part de la solució o del problema. El debat girava entorn de les cares noves. I podíem embolicar-nos en discussions de vella política. I com que em mou més el fer que no pas el ser, vaig entendre que calia molta generositat. Hi vaig donar voltes, perquè és veritat que em feia il·lusió. Em veia capaç d’assumir el repte i havia conformat un equip molt potent. Però en moments com aquests has de posar el projecte davant de l’interès personal.

¿Algú li ha dit: “Formes part del passat, val més que no et presentis”?

No. Amb aquestes paraules, no. El que passa és que s’estava creant un determinat ambient. Al congrés hi havia la sensació de començar de nou i que això s’havia de traduir, des del primer moment, en cares no tan conegudes. Ho vaig valorar tot i, al final, vaig prendre la decisió. No era fàcil, però n’estic content. El centre d’atenció ja no era el ticket que formaven Mas i Munté, que tothom valora moltíssim i és indiscutible, sinó el que venia a continuació.

Per tant, ¿la seva candidatura és víctima del fet que Artur Mas hagi dit que vol ser president del partit, amb Munté al seu costat?

No em sento que hagi sigut víctima d’això. Tots volíem que Mas hi fos. Això ho havíem de tenir present.

I que fes tàndem amb Munté?

Això se sap des de l’última setmana. Neus Munté ha pres un relleu important en els últims anys. Per tant, és una cara relativament nova per a la ciutadania en general. Quan mostro la predisposició a ser coordinador general, no ho faig per anar a lluir. Sempre he dit que hi hauria una persona que faria de portaveu del partit, i l’equip que s’havia configurat era radicalment nou. Si la voluntat del nou partit és integrar gent que no és de CDC, en aquest equip hi havia persones que venien de fora, molt potents i que aportaven aire fresc. No em presentava per ser l’estrella de l’equip sinó per fer d’entrenador. Volia poder donar joc a moltíssima gent.

¿Mas li ha demanat que no es presentés?

Explícitament, no. Del que hem parlat amb Artur Mas i Carles Puigdemont aquests dies és que s’estava instal·lant un determinat debat i que ho havíem de tenir present.

Potser no va ajudar-hi que a les portes d’un congrés de refundació, Mas sortís a dir que voldria ser president fent tàndem amb una dona. ¿Això no li va semblar una vella forma d’encarar una nova etapa?

Feia temps que molts grups de Convergència, organitzats des de diferents sensibilitats del partit, estaven fent propostes. Mas tenia tota la legitimitat per fer una proposta de presidència unipersonal. I va creure, després de donar-hi moltes voltes, que era positiu que fos un ticket presidencial. Per això va decidir plantejar-ho al congrés. Hi tenia el mateix dret que els altres.

¿L’ha perjudicat haver aparegut en aquella foto acompanyant Oriol Pujol al jutjat?

Tothom diu que sí. Però d’imatges de Jordi Turull n’hi ha moltes més. No tenia la pretensió de ser la cara del partit.

Però el coordinador general d’un partit sempre n’és la cara. ¿Vol dir que l’hauríem vist poc?

Exacte. Però no per amagar-me. M’haurien vist poc perquè la feina que s’ha de fer és immensa. I jo hi anava amb la voluntat de coordinar, de donar joc a molta gent amb un equip absolutament nou, de fora del perímetre de CDC.

¿Donarà suport a la candidatura de la llista renovadora que lideren Marta Pascal i David Bonvehí?

Del tot. Hi crec molt. De fet, amb moltes de les persones d’aquesta candidatura hi comptava. Els donaré suport total.

Marta Pascal, de 33 anys, és qui ocuparia el càrrec que vostè aspirava a ocupar. Què poden aportar ells que vostè no aportés?

Són cares noves i això va acompanyat de frescor. Ara s’ha de veure traduït en maneres de fer noves, que ja hem vist al congrés del partit.

El congrés va sortir bé?

Molt bé. Era tan important el que decidíem com que tothom tingués la sensació que ho decidíem entre tots. Tothom va poder proposar coses perquè poguessin ser aprovades. Ho definiria com a democràcia en estat pur. No hi havia consignes. Cadascú es movia en funció del que pensava.