com salvar Awaroa entre i per a tothom

Microdonación. La paradisiaca playa de Awaroa pertenece ahora a todos los neozelandeses gracias a la campaña de  Duane Major (abajo) Microdonació. La paradi­síaca platja d'Awaroa pertany ara a tots els neozelandesos gràcies a la campanya de Duane Major (AFP)

Es defineix com “un home normal”. Però alguna característica especial deu tenir una persona que és capaç d’aconseguir 40.000 donacions per valor d’1,5 milions d’euros, en poc més de tres setmanes, per comprar-li a un particular una platja paradi­síaca i incorporar-la a un parc nacional a fi de permetre’n l’ús i el gaudi per part del públic en general. La iniciativa, que sembla treta d’un guió de Hollywood, l’ha protagonitzada a Nova Zelanda Duane Major, un pastor protestant, casat i pare de quatre fills.

El passat cap de setmana, Major va assistir a la cerimònia d’incorporació oficial de la platja d’ Awaroa al parc nacional Abel Tasman, a l’extrem nord de l’illa sud de Nova Zelanda. Era el punt final a una enfeinada campanya contra rellotge que es va iniciar el 22 de gener i va culminar el 24 de febrer, quan ell i els seus 40.000 donants van obtenir la propietat d’aquesta platja, a més de 10 quilòmetres del poble més proper i accessible només per vaixell o helicòpter.

Va ser el final feliç d’una iniciativa que va néixer en una llarga sobretaula del dia de Nadal. A oïdes de Major i del seu cunyat havia arribat la notícia que la platja d’ Awaroa estava en venda i això els havia commocionat.

Els semblava inaudit que aquells 800 metres de sorra blanca i aigües blau turquesa, que els agents immobiliaris definien com “el paradís a la terra” o “la platja més bonica del món”, canviés de propietari sense que els neozelandesos poguessin fer-hi res, ni gaudir del lloc. El propietari, l’empresari Michael Spackman, que l’havia comprada per 1,2 milions d’euros el 2008, no podia afrontar els deutes contrets i el Banc de Nova Zelanda havia decidit embargar-li els béns pel valor equivalent als préstecs impagats, segons el diari The New Zealand Herald.

Va ser aquell dia de Nadal quan Major i el seu cunyat van decidir llançar una operació de finançament participatiu a través d’internet a fi d’aconseguir preservar aquell petit racó paradisíac per al bé públic.

Era la iniciativa més audaç que impulsava aquest pastor protestant amant del medi ambient, però no la primera. Major ja tenia experiència en promoure campanyes de ­cooperació en línia. Ho havia fet amb altres projectes so­cials més modestos, com les obres d’una piscina pública o la compra d’habitatges per a ús social, i sempre havia aconseguit els seus objectius.

Però l’èxit en aquesta ­ocasió va superar totes les expectatives. Al cap de dues setmanes ja havien recaptat pràcticament un milió
d’euros, de més de 24.000 do­nacions de particulars i empreses.

Però com en les pel·lícules, la temptació també va trucar a la porta de Major i el seu soci a la campanya, Adam Gardner. El multimilionari i filantrop local Gareth Morgan els va oferir posar els diners necessaris per tancar l’operació. A canvi, volia que una part de la platja pogués romandre sent d’ús privat per a la seva família per temps indeterminat.

Els organitzadors de la campanya van rebutjar la proposta. Morgan els va advertir públicament que fracassarien. Però, a partir d’aquell moment, les dona­cions es van disparar, fins a assolir gairebé la xifra de 40.000, entre aportacions personals, empresarials i d’associacions de tota mena. Una dinàmica en què també va participar el Govern neozelandès amb 230.000 euros, que va elevar la recaptació total a 1,5 milions d’euros la vigília què es tanqués el termini per la presentació d’ofertes per adquirir la platja. Una setmana més tard, el 24 de febrer, Duane Major i Adam Gardner van rebre la notícia que la platja d’ Awaroa era seva i de 40.000 neozelandesos més.

El diumenge 10 de juliol, en una cerimònia solemne, Awaroa va passar a formar part del parc nacional Abel Tasman. “Quan vam de­cidir llançar la iniciativa no sabíem el que podia passar. Ha estat una experiència màgica, una mica surrealista”, va dir Major. “Tots aquells que han fet una donació han ofert un regal meravellós al nostre país”, va afirmar la ministra adjunta de Conservació, Nicky Wagner, segons els mitjans locals. Ha estat una pel·lícula amb final feliç.

13-VII-16, I. Ambrós, lavanguardia

New Zealand's crowdfunded beach becomes public park