Espanya, primer país de la zona euro multat per incomplir els seus objectius de dèficit?

Espanya té deu dies per evitar convertir-se en el primer país de la zona euro multat per incomplir els seus objectius de dèficit. És la situació en què es troba després que els ministres d’Economia europeus ( Ecofin) acordessin ahir per unanimitat que Espanya, com Portugal, va violar a consciència les seves metes fiscals l’any passat, en no adoptar mesures efectives per reduir el desfasament entre despeses i ingressos tal com havia promès que faria.

Mai en la història de la zona euro no s’havia portat tan lluny el procediment per sancionar els països que incompleixin els seus objectius de dèficit. El 2003, quan França i Alemanya es trobaven en un punt similar, van maniobrar i van llançar in extremis una reforma per suavitzar el pacte d’estabilitat. Quan, uns anys després, va arribar la crisi de Grècia, el pèndol europeu se’n va anar a l’altre extrem i va reaccionar endurint el règim de sancions per llançar un senyal
de fermesa als mercats i recuperar el seu favor.

L’incompliment de les metes intermèdies de dèficit per al 2015 ha situat Espanya i el veí Portugal com les primeres víctimes de la nova regulació. Amb la decisió d’ahir, comença a córrer el termini de 20 dies perquè la Comissió Europea presenti una proposta de càstig: una multa econòmica (de fins al 0,2% del PIB, 2.000 milions d’euros en el cas espanyol) i la suspensió de part dels fons comunitaris assignats per al 2017. Madrid no
esgotarà el termini de 10 dies que té per presentar al·legacions. El Govern espanyol en funcions presentarà avui mateix el seu argumentari perquè la multa sigui reduïda, a zero euros si és possible.

La suspensió dels compromisos de pagament dels fons estructurals per al 2017 és tot i això automàtica. En aquest cas, Brussel·les pot proposar la suspensió d’un màxim de la quantitat assignada però ha de tenir en compte la incidència de l’ atur i l’existència d’una recessió en el període afectat. Els dos atenuants s’aplicaran en el cas d’ Espanya. La suspensió dels fons només decaurà si la Comissió Europea dictamina passats tres mesos que el Govern sí que ha adoptat mesures eficaces per corregir la desviació del dèficit.

Espanya té obert un expedient per dèficit excessiu des de l’any 2009, quan es va disparar a l’11,2% del PIB. Sis anys després, amb la pitjor crisi econòmica de la història recent, un rescat bancari de 41.000 milions d’euros i dues pròrrogues per entremig, el Govern havia d’haver reduït la derrapada fiscal fins al 4,2% del PIB. La xifra final va ser tot i això del 5,1%, un nivell des del qual és irreal esperar que baixi al 2,8% aquest any, com es va pactar.

D’acord amb l’ Ecofin, la desviació es va deure a la “insuficient” resposta d’ Espanya a les recomanacions europees i que “fins i tot es va relaxar la política fiscal durant el 2015”, coincidint amb les eleccions generals. Els tècnics comunitaris retreuen a Espanya que no aprofités més el bon moment del cicle econòmic per reduir el dèficit. La millora estructural, que no té en compte aquells vaivens, va ser del 0,6%, lluny del 2,7% que es va marcar com a objectiu.

Espanya discrepa de la metodologia utilitzada per Brussel·les per avaluar la situació i defensarà que l’incompliment va ser menor del que proclama. També s’empararà en la inflació negativa i l’errònia previsió de la Comissió per justificar part de la desviació, però la defensa del Govern es basarà sobretot a destacar que la relaxació en el ritme de reducció del dèficit no ha perjudicat l’economia espanyola, al contrari, especialment si es té en compte el punt de partida.

“ Espanya ha fet el gir més intens i profund de l’eurozona en els últims quatre anys: era el principal risc econòmic i financer i ara no només és el gran país que més creix sinó que el sistema financer no genera dubtes”, va argumentar Luis de Guindos, ministre d’Economia en funcions, davant l’ Ecofin i després davant la premsa, destacant que l’economia espanyola creix ara per sobre del 3% i marcant distàncies amb la més problemàtica situació de Portugal. “Seria una paradoxa que al país que ha fe el gir més intens i que més està creixent se li imposés una multa”, va recalcar Guindos, convençut que al final serà de zero euros.

“Si els arguments són sòlids, tindran una importància clau per determinar quina multa hem d’imposar”, recalquen fonts europees. “No tenim ganes de multar pel mer fet de multar”, asseguren. En el context actual, amb la UE desorientada pel referèndum britànic, “l’ambient ha canviat” i hi ha més receptivitat a la idea de suavitzar el càstig, admeten fonts europees. Però “dictar una multa zero és impossible, d’acord amb la regulació”, que només preveu reduir-la (a un euro?) o cancel·lar-la.

La Comissió Europea, que tant va batallar per poder sancionar els països que incompleixin els seus compromisos, no té ganes ara d’imposar la multa, conscient que l’opinió pública no ho entendria. Diversos governs europeus, entre els quals l’alemany, donen ara senyals que s’acontenten amb haver portat el procediment fins a aquest punt i encoratgen tant Espanya com Portugal a presentar al·legacions i aconseguir una reducció, fins i tot total, de la multa.

No es tracta de “castigar” sinó de “donar incentius perquè els països actuïn i facin el que han de fer”, va afirmar Wolfgang Schäuble, ministre de Finances alemany, que va considerar important haver arribat fins aquí i demostrar que les regles s’apliquen. París no desitja avançar en el procés: “Seria un mal senyal no respectar les regles però també ho seria castigar només per castigar”, va advertir Michel Sapin, ministre de Finances francès.

“Clarament hi ha una possibilitat de reduir la multa potencialment a zero però hem de veure quins són els elements rellevants dels països i els compromisos que assumeixen”, va recalcar Valdis Dombrovskis, vicepresident econòmic de la Comissió.

Per donar credibilitat a la seva promesa de col·locar el dèficit per sota del 3%, el Govern espanyol en funcions va anunciar ahir que augmentarà la factura fiscal a les grans empreses (vegeu informació a la pàgina següent) i recaptar així 6.000 milions d’euros extres. La incertesa sobre quan es formarà govern no fa sinó complicar el cas. Brussel·les proposarà el càstig i el nou camí fiscal d’ Espanya aquest mes. En principi serà el 27 de juliol, però “no s’exclou avançar-ho” a la setmana que ve, expliquen fonts comunitàries.

Després, l’ Ecofin tindrà 10 dies per pronunciar-se sobre la proposta. A la tardor, Brussel·les revisarà la situació. Si Espanya ha fet passos per reduir el dèficit, anul·larà la suspensió temporal dels fons comunitaris per al 2017. Si no hi ha govern i no es prenen les mesures addicionals, continuarien congelats i el procediment entraria en una fase més perillosa, amb l’amenaça d’imposar multes encara més grans i més difícils de frenar. Un escenari que ni Brussel·les ni Madrid no volen haver de preveure.

13-VII-16, B. Navarro, lavanguardia