Rajoy i els impostos: els votem perque ens menteixen?, o ens menteixen perque els votem?
"Jo no apujaré els impostos i intentaré mantenir la inversió". Era la declaració d'intencions, en una entrevista a 'El País' de l'aleshores president del PP candidat a la presidència del govern espanyol, Mariano Rajoy, el 17 de novembre del 2011, tres dies abans de la victòria electoral que el faria assaltar per primer cop La Moncloa. En el discurs d'investidura, uns dies després, tampoc no va fer cap referència a pujades impositives, i va parlar més aviat de rebaixes per a les pimes i ajudes als autònoms.
Un mes després d'aquelles eleccions, el 30 de desembre, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, anunciava una pujada –"temporal", deia gairebé cridant– de l'IRPF i de l'IBI. Després vindrien l'IVA i altres.
I ara la història es repeteix. Mariano Rajoy va prometre durant les dues campanyes electorals que ha viscut Espanya en els últims vuit mesos rebaixar els impostos a les empreses i a les famílies. El PP ho explicava de manera gràfica en un tuit el 18 de desembre del 2015, dos dies abans de les eleccions.
Dues victòries electorals després, lluny de complir la promesa, el president espanyol promet a Brussel·les una pujada de l'impost de societats.
ARA Madrid Actualitzada el 12/07/2016, ara
El govern espanyol s’ha doblegat a la pressió d’Europa i ha decidit apujar el tipus mínim del pagament a compte de l’impost de societats per reduir el dèficit. Segons va anunciar el ministre d’Economia, Luis de Guindos, l’objectiu de la mesura és aconseguir una recaptació addicional de 6.000 milions, cosa que demostra “el compromís clar d’Espanya per reduir el dèficit” d’aquí al 2017.Tan sols un any després que s’eliminés el pagament fraccionat a les empreses, i que el PP prometés una rebaixa de l’impost de societats durant la campanya, el govern en funcions vol tornar a recuperar-lo, després d’una caiguda en la recaptació. Això obligarà les companyies a avançar el pagament de l’impost, cosa que les obliga a fer un esforç imprevist. A més, si la mesura no es reverteix equival a una pujada de l’impost, ja que són uns diners que sempre estan en mans d’Hisenda i no de les empreses.
La nova mesura requerirà un canvi legislatiu, però sense un executiu format no es pot tirar encara endavant. Fonts del ministeri d’Economia creuen que l’oposició li donaria suport, ja que només afectaria grans empreses. El ministre va defensar que amb la mesura es recaptaran 6.000 milions més, als quals s’afegirien un estalvi de 1.500 milions en el pagament d’interessos i una millora en la lluita contra el frau fiscal que podria superar els 1.000 milions. Sumat, faria més de 8.000 milions, que és la xifra que Brussel·les exigeix per reduir el dèficit per sota del 3% el 2017.
Promeses per evitar retallades
Aquesta serà una de les mesures principals que presentarà el govern espanyol avui mateix a Brussel·les per convèncer que l’any que ve sí que farà els deures, alhora que intentarà esquivar retallades més impopulars que dificultarien les actuals negociacions per formar govern. Guindos va explicar que defensarà els esforços fets en els últims quatre anys, i va treure pit sobre la situació de la banca espanyola, perquè ja no crea “incertesa”. “És impossible que hi hagi recuperació econòmica si no es percep que els bancs estan en una situació sanejada”, va assegurar el ministre, tot i que sense esmentar directament els problemes actuals de la banca italiana i portuguesa. Amb aquests arguments, Madrid tornarà a argumentar que la baixa inflació imprevista va afectar negativament a l’hora de retallar el dèficit. “Seria una paradoxa important que a l’economia europea que ha fet un gir més intens en els últims anys -va rematar Guindos- li imposessin una sanció. Per això, estic convençut que no hi haurà multa”.
Els titulars de Finances de la UE van ratificar ahir que ni Espanya ni Portugal van prendre mesures per reduir el dèficit. En el cas espanyol va arribar al 5,1% el 2015, davant del 4,2% pactat. Per primer cop en la història de l’eurozona, se segueix endavant amb un procediment d’infracció que pot arribar a una multa històrica, que oscil·la entre els zero i els 2.200 milions d’euros per a l’Estat. Espanya vol lluitar perquè finalment la sanció sigui de zero euros, tot i que també es podrien congelar fins al 50% dels fons estructurals que rebi a partir del 2017.
Guindos creu que cap dels dos escenaris tirarà endavant, perquè confia que Espanya serà convincent. Tot i així, els dos països de la Península tindran en el seu expedient haver sigut els dos primers a ser sancionats des del naixement de l’euro, una multa que podria no ser pecuniària, però sí política. La decisió arriba en un moment molt complicat per a tots dos països: el govern de Madrid, en funcions després de dues cites electorals; i Portugal, en plena incertesa en la seva banca, i amb fràgil govern d’esquerres.
Compte enrere per a la sanció
Ahir va començar el compte enrere també perquè l’executiu comunitari pugui decidir l’import final de la sanció. Tot i que tindrà temps fins al 27 de juliol, els ministres de Finances van demanar que el procés es portés amb “celeritat”, per la qual cosa no es descarta que Brussel·les prengui una decisió abans, el 20 de juliol. El vicepresident per a l’euro, Valdis Dombrovskis, no va voler avançar quan es prendrà la decisió final, però va admetre que “clarament hi ha una possibilitat de reduir la multa potencialment a zero”. Després que es decideixi la sanció, els ministres de finances hauran d’aprovar-la en un màxim de deu dies, i obrirà la porta a una nova via fiscal que ratifiqui l’any extra, fins al 2017, perquè Espanya redueixi el dèficit al 3%, així com el nou objectiu del 2016 i 2017.
ESTHER HERRERA Brussel·les Actualitzada el 13/07/2016, ara