Espanya > cas Garzón: l’Espanya carpetovetònica inasequible al desaliento

- HRW: procés contra Garzón suposa amenaça per a Drets Humans 
- ignominiosa imatge de la Justícia espanyola davant el món
-
Human Rights Watch, The World Report 2012 
- la, encara pendent, Transició Democràtica del Poder Judicial (Garzón, Castro...) 

nota informativa Baltasar Garzón: http://ow.ly/1hgftz

Garzón, l'home que veia clarejar -com el qualificava una famosa biografia periodística-, que va perseguir amb igual tenacitat a la trucada X dels GAL, al terrorisme d'ETA i els seus aparells polítics -que va aconseguir desmantellar-, a les xarxes del narcotràfic, els crims de Pinochet o la repressió franquista, ha acabat atrapat a la xarxa de Gürtel, la trama de corrupció suposadament vinculada a càrrecs del Pàg. Els arguments de l'acusació, exercida per dos capitosts de la trama actualment a la presó, Francisco Corretja i Pablo Crespo, i el seu advocat, Ignacio Peláez, a qui també es vincula amb un membre de la xarxa corrupta, han estat estimats amb escreix pel Suprem en una sentència duríssima. En canvi, la fallada desestima els arguments de la defensa i la Fiscalia, que va considerar les escoltes concordes a dret en virtut de la gravetat dels fets investigats...

El règim jurídic espanyol és extremadament garantista respecte a la protecció del dret constitucional a la defensa. Per això, i pesi que hi ha hagut algunes excepcions, l'enregistrament de comunicacions a la presó als implicats en una investigació judicial se circumscriu a assumptes com el terrorisme, en què s'ha observat repetidament la col·laboració delictiva entre els advocats i els seus clients. Garzón va ordenar les escoltes convençut que els lletrats de Gürtel estaven facilitant als capitosts de la trama el blanqueig de diners suposadament obtinguts a través de contractacions mitjançades per càrrecs del PP. Però el Suprem considera que l'instructor va cometre una arbitrarietat flagrant atès que no disposava de "cap dada" que avalés aquests extrems, més enllà de la sospita. Des del punt de vista procedimental, doncs, el jutge va superar els marges legals que disposava per orientar la instrucció. No ha de causar sorpresa que la solució del Suprem -senzillament, l'expulsió de Garzón de la magistratura- pugui considerar-se desproporcionada donada la gravetat dels fets investigats i la fulla de serveis a la democràcia i a la causa dels drets humans de l'a partir d'ara exjutge...

El judici contra Garzón pel sumari que va obrir per investigar la repressió del franquisme va concloure dimecres passat en el Tribunal Suprem. El sindicat ultradretà Manos Limpias demana per a Garzón 20 anys d'inhabilitació per un suposat delicte de prevaricació, al no haver aplicat la llei d'Amnistia. El fiscal demana l'absolució.

La tercera causa en el TS contra Garzón es refereix als cursos que va donar a Nova York entre el 2005 i el 2006. La investigació se centra en les aportacions fetes per diversos bancs i entitats que van finançar els seminaris. Algunes d'elles tenien causes pendents en el jutjat de Garzón. Les parts estan lliurant aquests dies les seves conclusions...

Garzón va anunciar que recorrerà al Tribunal Constitucional i després, si fa falta, al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. El seu argument: la sentència "elimina tota possibilitat per investigar la corrupció", obre "espais d'impunitat" i contribueix a "laminar la independència dels jutges a Espanya".

Però la Sala Penal ha dictat una fallada pétreo, en el qual aixeca precisament la bandera dels drets individuals. En condemnar a Garzón, el Suprem tutela el dret de defensa. La sentència -amb el magistrat Miguel Colmenero com a ponent- afirma que Garzón va ser "arbitrari" perquè va dictar una resolució "injusta", en la qual va restringir sense fonament "el dret de defensa dels imputats a la presó, sense raó alguna que pogués resultar mínimament acceptable". I amb això va causar "un dany totalment injustificat i difícilment reparable en els drets de defensa dels imputats". I davant les crítiques, anit mateix el Tribunal Suprem va emetre un comunicat titllant els atacs de "frívols" i "inacceptables".

Garzón queda inhabilitat com a jutge i per a càrrecs públics. Podrà actuar com a advocat i en missions internacionals com la qual exerceix en el Tribunal de l'Haia ...

´Le Monde´. El rotatiu francès parla del "jutge superincòmode". "El veredicte de la justícia espanyola posa fi a la carrera del cèlebre jutge, conegut per haver combatut les vulneracions de drets humans".

´The New York Times´. Defineix a Garzón com "una de les figures judicials més polèmiques d'Espanya". Recorda "casos contra antics dictadors, inclòs Pinochet" i que va ordenar una investigació sobre les "atrocitats comeses per les forces feixistes durant la guerra civil espanyola". Afegeix que els partidaris del jutge, "incloses Amnistia Internacional i Human Rights Watch, han assegurat que els tres processos tenen motivacions polítiques".

´The Guardian´. Qualifica a Garzón de "jutge dels drets humans", però afegeix que va adquirir un "estatus d'estel del rock entre associacions defensores dels drets humans" i que "es va comerciejar molts enemics a casa, en particular entre els col·legues que se sentien incòmodes amb la seva celebritat".

´Clarín´. Explica que se li ha declarat culpable de "vulnerar el dret a la defensa per ordenar l'enregistrament de converses a la presó entre advocats defensors i els seus clients, presumptes capitosts d'una xarxa corrupta que en el 2009 va implicar a alts càrrecs del PP, que ara governa Espanya".

´Corriere della Sera´. Recorda els procediments contra Pinochet i Berlusconi i destaca el "abús de funcions" i que "va ser declarat culpable d'haver ordenat escoltes telefòniques il·legals".

BBC. "El jutge més conegut del país", assenyala, "que va aconseguir la fama després de portar a la justícia a l'ex dictador xilè Augusto Pinochet".

´Emol´. El diari xilè recorda que Garzón va aconseguir "gran notorietat" per investigar a responsables de les dictadures argentina i xilena, i esmenta que té pendent una causa per investigar els crims del franquisme...

M'han tret i ja no sóc jutge! M'han expulsat definitivament de la carrera i ara mateix no sé què vaig a fer. Haig de pensar-ho". Així, disgustadíssim, responia Baltasar Garzón a aquest periodista als pocs minuts de conèixer la sentència que li inhabilita durant onze anys i que suposarà el seu adéu a la judicatura. Un Garzón que intentava amagar el mazazo emocional que acabava de rebre. Va mussitar que preferia no parlar ni aventurar el seu futur, per prudència, i pel dolor que li causa una sentència que sent profundament injusta.

- Acudirà al Constitucional i la justícia europea?, va preguntar LaVanguardia.

- No estic segur. Ja veurem. Haig d'estudiar-ho.

Va respondre amablement, però abatut. Cremat.

La possibilitat d'una condemna per alguna de les tres causes obertes en contra seva simultàniament és un fet que Baltasar Garzón tenia assumit, encara que sempre va mantenir un bri d'esperança que el Tribunal Suprem, finalment, atengués els seus arguments - els de la seva defensa-i els de els fiscals que en els tres casos (escoltes del cas Gürtel, memòria històrica i cursos a la Universitat de Nova York) han sol·licitat la seva absolució. No ho manifestava públicament ni li agradava parlar dels seus processos, però no ocultava, en converses privades, la seva confiança en què la justícia donés fe de la seva innocència.

Ara s'ha fet realitat el pitjor dels seus supòsits: l'expulsió de la carrera judicial. I és que Garzón, a diferència de molts companys seus que han optat per aquest camí, no és home de bufet d'advocats. Ara com ara, no s'imagina a si mateix com a lletrat en una causa penal, defensant a un client davant els seus excompanys.

L'entorn més proper de Garzón, en el qual es troben companys de l'Audiència Nacional, advocats i juristes, es mostrava ahir a la tarda igualment desolat. Molt molests amb una sentència que consideren "redactada per tirar-ho". Reunits a la seva casa, van arribar a pronunciar la paraula "farsa" per referir-se al procés per les escoltes de Gürtel i el seu resultat, que, encara que imaginat, ha copejat fortament en l'ànim de tots ells.

L'esperança és l'últim que es perd, però ja al gener - La Vanguardia va publicar un reportatge titulat "Garzón, davant la fi de la seva carrera"-els amics del jutge confessaven en privat que el Tribunal Suprem no admetia el processament d'un jutge com Baltasar Garzón, en tres causes diferents i successives i totes elles en contra del criteri del ministeri fiscal, si no era per condemnar. Clar que aquesta conclusió no era més que una presumpció de conversa de cafè, de persones amigues de Baltasar Garzón suposadament molt familiaritzades amb els més ocults secrets de la justícia espanyola.

I després de la condemna..., els mateixos amics que lamentaven per endavant la condemna es queixaven que si el Suprem hagués volgut, podria haver castigat a Garzón, però també salvat la seva carrera. Argumentaven ahir que el jutge instructor, Jorge Barreiros, havia deixat una porta oberta en assenyalar que Garzón havia fet "una interpretació arriscada de la llei", la qual cosa es podria haver solucionat amb una suspensió de dos anys, que és el que porta suspès. "És una condemna per tirar-ho", va dir José María Mena, exfiscal cap de Catalunya, en RAC 1. Va recordar el cas Naseiro (1989), que també va afectar al PP, i que es va solucionar anul·lant les escoltes que inculpaven als polítics però sense processar al jutge.

10-II-12, lavanguardia



volver

subscriu-te

dóna suport