BARCELONA RADICAL
radicalparty

"L’estelada i la defensa de la llibertat d’expressió", ara

Si finalment es confirma la prohibició de les estelades a la final de la Copa del Rei de futbol s’haurà consumat un atac a la llibertat d’expressió impropi d’una democràcia. La Constitució espanyola consagra, en el seu article 20è, el dret de tots els ciutadans “a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció”. Es tracta d’un dret bàsic, fonament de la democràcia liberal, que té la seva plasmació més cèlebre en la Primera Esmena de la Constitució nord-americana. En la legislació estatal aquesta llibertat ja va ser limitada al seu dia quan es va adoptar el delicte d’injúries a la Corona, a Espanya o als seus símbols, mentre que als Estats Units és legal cremar la bandera de les barres i estrelles.

Però la intenció de la delegada del govern a Madrid, Concepción Dancausa, filla d’un dels fundadors de la Fundación Francisco Franco, va molt més enllà. Pretén situar fora de la llei l’ensenya que milers de catalans tenen penjada amb normalitat al seu balcó, símbol d’una reivindicació política legítima, democràtica i pacífica, que no va contra ningú sinó que es planteja sempre en positiu. Però és que, a més, resulta una pretensió vana. Com pensa evitar que entrin banderes al camp? Quin desplegament necessitarà per retirar les que s’hi hagin introduït? Quina creu que serà la reacció dels aficionats? ¿De debò es pensa que, a l’empara de la llei de l’esport, es pot suspendre ni que sigui temporalment un dret fonamental com si es tractés d’un estat d’excepció?

Lamentablement, i tot i que des del PP de Catalunya s’hagi alçat la veu contra la mesura, Dancausa no està sola. Ahir va rebre el suport explícit de diversos ministres i del portaveu popular al Congrés mentre Rajoy, un cop més, fugia d’estudi. A l’altre extrem, tant el PSOE com Podem se’n van desmarcar. Esperem que la justícia revoqui la decisió, de la mateixa manera que va considerar legal la xiulada al rei de la final del 2009, però en tot cas haurà quedat molt clara quina és la pobra concepció de la llibertat d’expressió que té la dreta espanyola. Una llibertat que diumenge potser caldrà tornar a defensar al Calderón.

20-V-16, ara