"Política porqueria", Antonio Cerrillo

La síndrome de Diògenes és una particular patologia que pateixen algunes persones d’edat avançada que, en el seu aïllament, acumulen grans quantitats de deixalles que acaben sepultant-los. L’abocador il·legal de Seseña ha demostrat que hi ha una variant d’aquesta malaltia en la política espanyola que fa que les administracions puguin acumular queixes, expe­dients i denúncies sense que siguin capaces de resoldre res. Fins i tot quan hi ha decisions fermes i multes, la inoperativitat continua, com si la funció de les administracions fos en realitat continuar acumulant resolucions, expedients i més certificacions que van a la paperera sense traducció pràctica en la realitat. Ecologistes en Acció va denunciar l’abocador durant anys.

El macroabocador de pneumàtics és l’iceberg d’un frau de dimensions colossals i amb el qual es demostra que les normatives europees per protegir el medi am­bient poden ser eludides fàcilment i convertides en paper mullat si els polítics les ­desconeixen o no les volen aplicar. Totes les administracions (la local i les dues comunitats autònomes implicades) han demostrat un ­nivell de deixadesa tan gran, que només es pot explicar pel fet que la síndrome de Diògenes dels seus responsables ja estava molt ­avançada quan van decidir actuar.

El macroabocador es podia contemplar des del satèl·lit; però va anar guanyant terreny fins a travessar la ratlla de dues comunitats autònomes amb governs distrets (i va passar de Seseña a Valdemoro), sense que ningú veiés que s’havien traspassat les línies vermelles que han d’evitar un desastre ecològic. Aquesta és també una traïció al ciutadà que creu en el reciclatge i en la recuperació de materials, i en els que confien que quan van a comprar el seu pneumàtic nou i paguen una ecotaxa, ho fan per finançar així la correcta recollida i gestió del pneumàtic vell. Però en aquests casos no es va fer. Només es van acumular ingressos econòmics i rodes sense reciclar . Si els gestors públics no defensen el medi ambient i la salut, només fan polítiques porqueria.

Seseña no és un cas únic. Encara és recent el cas del magatzem amb milers de frigorífics vells emmagatzemats sense reciclar... I els abocadors il·legals proliferen en diverses comunitats autònomes espanyoles (malgrat les adver­tències de la UE), on la gestió dels residus és encara la gestió de la porqueria que s’oculta sota una catifa mental. Encara sort que som a Europa.

14-V-16, Antonio Cerrillo, lavanguardia

Ningú i molt menys les administracions, podria dir que no era possible preveure el perill de tenir a escassos 400 metres d’habitatges un abocador il·legal de pneumàtics a Seseña (Toledo), el més gran d’ Espanya i possiblement d’Europa. Fins i tot la Comissió Europea ho havia advertit i havia demanat explicacions. Més d’una dècada de litigi entre Castella-la Manxa (70% d’aquesta gran muntanya de cautxú és al seu territori), Madrid (el 30% està ubicat a Valdemoro) i el Ministeri de Medi Ambient sobre qui fa què i com es fa van acabar ahir quan aquest macabre cementiri va començar a cremar. I el cel del sud de Madrid va quedar cobert de negre.

Els motius són encara per aclarir encara que tot apunta que va ser intencionat. Les conseqüèn­cies immediates, la contaminació de l’aire, el tancament de l’autopista de peatge R4 en el quilòmetre 33 (al tancament d’aquesta edició ja havia estat reoberta) i el desplegament de bombers de les dues comunitats i hidroavions, mentre l’ Exèrcit espera una trucada per si fos necessària la seva presència.

Tot i que es creu que el foc està controlat (encara que trigarà dies a extingir-se), preocupa molt el fum carregat de substàncies nocives (hidrocarburs aromàtics policíclics cancerígens). Per això s’ha obligat a desallotjar els aproximadament 9.000 veïns de la urbanització El Quiñón, trista icona de la Gran Recessió i batejat com el Far West madrileny, va ser construïda per Francisco Hernando El . Va ser aquest personatge qui va aixecar en meitat del no-res una megaurbanització de més de 13.000 habitatges de les quals finalment se’n van aixecar unes 5.000. A escassos 400 metres se situa l’abocador de pneumàtics, que cap al 2007, en ple boom immobiliari, els comerciants asseguraven que desapareixeria immediatament de la vista dels nous habitants perquè era il·legal. Però encara hi és.

Imatge de l’incendi originat ahir a la matinada al cementiri de Seseña

Els veïns que no tenien on allotjar-se (la majoria se’n va anar a ­casa de familiars) van ser traslladats en autobusos disposats pel Govern de Castella-la Manxa al pavelló esportiu de Seseña (la urbanització és a escassos quilòmetres del poble) i a dos pavellons d’ escoles de la localitat toledana d’ Esquivias.

Però, per què han permès les administracions que existeixi un abocador il·legal de pneumàtics d’aquestes dimensions? Potser l’única resposta és la desídia i la falta de compromís real. Aquest cementiri de rodes, gestionat per l’empresa Disfilt, propietat de Victorino Villadangos, va ser declarat il·legal el 2003 perquè no complia els requisits mediam­bientals. Però el propietari va continuar llançant rodes a l’abocador toledà i va anar creixent tant que el 2009 Madrid va comprovar que havia colonitzat terres de Valdemoro.

No li va importar a Villadangos la sentència d’aquell mateix any que el condemnava a tres mesos de presó per no complir els requisits mediambientals (no tenia ni aigua). Tampoc no van servir de res els expedients administratius i multes acumulades fins que va abandonar aquesta muntanya de plàstic i que ascendeixen 600.000 euros (300.000 de la Junta de Castella-la Manxa, 150.000 de l’Ajuntament de Seseña i 90.000 de la Comunitat de Madrid).

Villadangos va marxar i va deixar allà les aproximadament 70.000 tones de pneumàtics (es calcula que més de cinc milions de rodes) sobre 117.000 metres quadrats. Des d’aleshores, les administracions de Castella-la Manxa, Madrid, l’Ajuntament de Seseña i el Ministeri de Medi Ambient mantenen reunions per veure què cal fer... I no fan res, tret d’un tallafocs en previsió d’un incendi que tots temien. La pròxima reunió havia de ser el dia 26 de maig.

L’objectiu prioritari ara és combatre la contaminació de l’aire, veritable perill per a la sanitat pública. El segon pas, aclarir per què no es va netejar aquest abocador il·legal durant anys.

14-V-16, C. López, lavanguardia