"‘Terroni’ contra un ‘polentone’", Quim Monzó

Fa dies que a la premsa italiana rebota d’un diari a l’altre la notícia de la revolta dels funcionaris d’un museu de prop de Nàpols contra el seu nou director. El motiu: que l’home en qüestió, el bolonyès Mauro Felicori, “treballa massa” i això els perjudica perquè vol que deixin de fer el ronso tot el dia.

El museu forma part del complex del Palau Reial de Caserta, a la Campània, que la Unesco va declarar patrimoni de la humanitat. Són dos-cents trenta funcionaris. En la carta que van adreçar al ministre de Béns Culturals, Dario Franceschini, expliquen que, cada dia, el nou director, de 64 anys, arriba a la feina a dos quarts de 8 del matí. S’hi està tot el dia i no torna a casa seva fins a la nit: “El director roman al complex fins ben tard, sense que ningú hagi comunicat o preparat el servei per a aquesta estada. Aquest comportament posa en risc tot el complex”. Els caps de setmana també hi va, es tanca al despatx i continua treballant. A més, ha fet que els vigilants tornin a vestir d’uniforme, com temps enrere. I ha ordenat que desaparegui una prebenda que van aconseguir fa anys i que consisteix a no treballar els dimarts. Per acabar-ho d’adobar, ha fet fora els venedors ambulants de souvenirs il·legals que s’hi passejaven com si fossin a cal sogre i ha prohibit als funcionaris que aparquin els cotxes als parcs del palau, que són una delícia per a la vista. La carta té el ­suport de tres dels quatre sindicats amb representació al museu. Només se n’ha desmarcat i ha aplaudit les mesures del nou director la Confederació General Italiana del Treball, el sindicat més antic i més important d’Itàlia.

Des que Mauro Felicori s’ha fet càrrec de la direcció, el nombre de visitants ha augmentat un 75% respecte a febrer de fa un any, i els ingressos un 105%. Felicori diu que la carta ha estat una plantofada i que, fins que hi va arribar, els treballadors feien el que els semblava, perquè no els controlava ningú. Afegeix que ara la majoria dels treballadors –els que aprecien la feina que fan– estan més motivats, que s’han acabat les hores extres i que l’edifici està vigilat les vint-i-quatre hores del dia. Per donar-li suport, el primer ministre Matteo Renzi va fer divendres el ja imprescindible ús de les xarxes so­cials per anunciar que s’hi posin fulles: “S’ha acabat la gresca!”. Pobres funcionaris, fidels seguidors d’ El dret a la peresa, de Paul Lafargue: “Perquè el proletariat arribi a ser cons­cient de la seva força cal que trepitgi els prejudicis de la moral cristiana, econòmica, lliurepensadora; cal que torni als seus instints naturals i que proclami els Drets a la Peresa, mil i mil cops més sagrats que els tísics Drets de l’Home”. Quan érem joves ens semblava un llibre molt divertit, però veig que aquests funcionaris napolitans se l’han pres de debò.

9-III-16, Quim Monzó, lavanguardia