som els més mentiders dels europeus?

Espanya surt poc afavorida en una investigació duta a terme en 23 països per investigadors de la Universitat de Nottingham ( Regne Unit) que ha relacionat la corrupció de les institucions amb l’honestedat dels ciutadans. En un enginyós experiment en el qual els participants podien guanyar com a molt tres euros, només un 45% dels participants espanyols van dir la veritat quan mentir els podia resultar més beneficiós. Aquest vergonyós percentatge és un dels més baixos registrats entre els països europeus. 10-III-16, lavanguardia

A Espanya es menteix molt. En una investigació feta a 23 països amb més de 2.500 persones sobre la relació entre la corrupció institucional i l’honestedat individual, només un 45% dels participants espanyols ha dit la veritat en una situació en què mentir els resul­tava beneficiós. Aquesta xifra és una de les més baixes registrades en Europa i queda molt lluny del 87% d’ Alemanya, que encapçala el rànquing d’honestedat.

La investigació, que es presenta aquesta setmana a la revista científica Nature, demostra que la corrupció de les institucions indueix als ciutadans a actuar de manera deshonesta.

Els autors del treball, de la Universitat de Nottingham ( Regne Unit), han elaborat en primer lloc una classificació de la salut de les institucions de 159 països. Aquesta classificació s’ha construït a partir d’indicadors de frau polític, frau fiscal i corrupció. Posteriorment, han fet un enginyós experiment per avaluar l’honestedat dels ciutadans en una mostra de 23 països. Hi han participat voluntaris joves, amb una mitjana d’edat de 21 anys. Se’ls ha demanat que llancessin un dau dues vegades, sense que ningú veiés quin número sortia, i que apuntessin el resultat del primer llançament. Se’ls pagaria en funció del número que haguessin apuntat.

L’experiment no permet saber qui diu la veritat i qui menteix a nivell individual. Però permet deduir quantes persones enganyen en el conjunt d’una població: si totes diguessin la veritat, cada número del dau sortiria una de cada sis vegades.

Els investigadors van demanar als voluntaris que llancessin el dau dues vegades per facilitar l’engany. “Moltes persones de­sitgen mantenir una imatge de
si mateixes d’honestedat”, es­criuen els investigadors a Nature. “Registrar el resultat del dau
més alt permet justificar la deshonestedat”.

L’anàlisi estadística dels resultats mostra que s’agrupen al voltant de la deshonestedat justificada: aquest sembla ser el centre de gravetat cap al qual tendeix la conducta humana.

Però en alguns països els re­sultats s’allunyen de la mitjana i apunten cap a una integritat més alta: es diu el que ha sortit al ­primer llançament del dau en­cara que el segon hagi estat més alt. I en altres països, en canvi, tendeixen cap a la mentida des­carada: es diu el resultat més ­beneficiós encara que no hagi sortit a cap dels dos llançaments.

La conclusió principal de la investigació, liderada per Simon Gächter, apareix quan es creuen els resultats del rànquing de salut de les institucions de cada país amb els de l’experiment. Com més habituals són les trampes a nivell institucional, més menteixen els ciutadans.

10-III-16, J. Corbella, lavanguardia