la guerra diplomàtica internacional de l’independentisme català

obsessió unionista per evitar més ressò internacional de la causa nacional catalana

Obsessió unionista per evitar més ressò internacional de la causa nacional catalanaObsessió unionista per evitar més ressò internacional de la causa nacional catalana

El PP insisteix a saber totes les accions que el ‘lobby’ Independent Diplomat desenvolupa pel sobiranisme, però calla sobre les maniobres de Margallo contra l’acció exterior catalana.

El ‘lobby’ britànic Independent Diplomat, contractat per la Generalitat com a mínim des de 2013 perquè el procés català tingui més presència a nivell internacional, està reeixint cada vegada més i la caverna i el PP s’hi ha obsessionat per parar-li els peus. Alguns mitjans espanyolistes fa anys que publiquen articles alarmants sobre les suposades despeses de la Generalitat en l’entitat, sense ànim de lucre segons el seu web. Els populars presentaran aquest dijous una resolució a la Comissió d’Acció Exterior per demanar que no es renovi el contracte amb el ‘lobby’, i per saber-ne el cost i quines tasques desenvolupa en concret.

S’intueix que Independent Diplomat –que ha assessorat en diplomàcia altres territoris com Croàcia, Kosovo o Sàhara Occidental- ha ajudat el govern català a tenir més presència a la premsa internacional, com ara amb articles de membres de l’executiu o entrevistes a alts dirigents de la Generalitat. Un dels exemples més recents és l’entrevista a Puigdemont que cinc dels diaris més prestigiosos d’Europa van publicar abans de Setmana Santa.

El govern català s’ha estalviat donar explicacions sobre la feina del ‘lobby’ per no arriscar els bons resultats que està aportant, i tenint en compte també que normalment la diplomàcia, per ser efectiva, necessita discreció. Una màxima que sense anar més lluny aplica l’Estat espanyol a l’hora d’amagar maniobres per combatre el sobiranisme català a l’estranger. Els exemples són múltiples i s’han intensificat en els últims anys, però encara està present a la memòria col·lectiva el cas Fresno, de males arts espanyoles documentades per evitar el reconeixement oficial de la federació catalana de patinatge.

Altres casos són les repetides gestions del ministeri de Margallo per intentar parar els peus al govern català en la tasca d’internacionalització del procés, sobretot quan el predecessor de Carles Puigdemont a la presidència del país viatjava a l’estranger. Mai s’han donat explicacions, per exemple sobre el motiu pel qual Artur Mas no es va poder reunir mai amb Benjamin Netanyahu en la seva visita a Israel el 2013. Tampoc sobre per què l’ambaixador espanyol a Bèlgica es va presentar d’imprevist en una reunió que havien de mantenir Mas i el vicepresident belga Kris Peeters fa tres mesos. El conflicte del Barça amb les estelades o l’aparició d’un representant de la ‘Marca España’ sense avisar en una fira de disseny a Hong Kong lfa uns mesos són només altres casos.

Les discretes accions espanyoles es van intensificar les setmanes abans de les últimes eleccions plebiscitàries, i tampoc van donar explicacions. Per exemple: què va portar a la Unió Europea a ‘confondre’s’ en la traducció d’una comunicació del president de la Comissió Europea a una setmana del 27S? Quina va ser la causa última perquè milers de catalans a l’estranger denunciessin els problemes per votar des de l’exterior pel 27S? Per què Obama, Merkel i Cameron es van posicionar –de manera tímida- per la unitat d’Espanya a deu dies del 27S?

Guifré Jordan @enGuifre