BARCELONA RADICAL
radicalparty

"L’estafa romàntica", Joana Bonet

Les comèdies romàntiques han embrutat, una mica més si pot ser, l’amor. Mentre s’infla la bombolla del love–psicòlegs que t’ajuden a preparar una cita o a no cometre els mateixos errors amb una parella i una altra–, llegeixo un article interessant a The Atlanticsobre com moltes comèdies romàntiques, a part de ximples i cursis, acaben donant lliçons emocionalment nocives. I de manera més exacerbada per a les dones, el disc dur de les quals encara manté intacte
l’ideal de l’amor de pel·lícula. No només taquen la realitat sinó que arriben fins i tot a normalitzar comportaments com l’aguait o la gelosia, primers signes del maltractament, fent-los semblar una etapa habitual de l’idil·li. Així es desprèn d’un estudi realitzat per Julia Lippman, de la Universitat de Michigan. A un grup de 426 dones se’ls van projectar els resums de sis comèdies romàntiques, amb homes que persegueixen una dona, representats de manera encantadora, com a Algo pasa con Mary (1998), o amants que aconsegueixen terroritzar la protagonista, a l’estil de Dormint amb el seu enemic (1991). Als conillets d’Índies humans de l’estudi els van semblar formidables: els van tocar emocionalment. Tant que van acabar aprovant el mite i acceptant que l’enamorat sigui un psicòpata.

7-III-16, Joana Bonet, lavanguardia