seguim educant en la violència de l’amor romàntic
Pallisses que començaven el primer mes de relació en alguns casos i els primers sis mesos en alguns altres. Fins ara els estudis realitzats sobre dones adultes reflectien el pas de diversos anys entre el començament de la relació sentimental i les primeres agressions, però un estudi de l’ Institut Andalús de la Dona sobre violència de gènere vers adolescents destaca com a resultat més nou que diverses noies revelaven l’inici de les pallisses entorn del primer mes de relacions.
“Això és molt preocupant”, destaca la consellera María José Sánchez Rubio, “perquè el normal és que les agressions comencin cap als dos anys”. La sociòloga Carmen Ruiz Repullo, autora de l’estudi Les persones darrere de les dades, constata que els adolescents entren en l’espiral de la violència sense ser-ne conscients i que aquest problema té les arrels en els primers anys en el concepte de l’amor romàntic.
A partir de les entrevistes realitzades a 22 víctimes adolescents que assisteixen a un programa de l’ IAM, així com a sis nois condemnats per violència en l’àmbit familiar, i que consta que han exercit maltractament a les seves parelles, l’informe conclou que les noies han estat socialitzades en un model amor-patiment. Totes les enquestades reflecteixen idees com ara “l’amor per a tota la vida”, “la gelosia com a signe d’amor” o l’esperança que “l’amor ho canvia tot”. Ells reprodueixen el model cultural de masculinitat hegemònica: líders de grup, xulos i dolentots, entre d’altres.
Una de les principals conclusions és la invisibilitat de la violència de gènere a l’inici de la relació. “Totes les noies pensaven que podrien canviar aquestes actituds dels seus companys a través de l’amor”, indica Ruiz.
Els joves entrevistats es defineixen sempre com “nois tranquils i gens masclistes”, però de seguida expressen la tendència a pensar que les noies es deixen impressionar fàcilment pel poder i els diners, que la gelosia és una demostració d’amor i fan servir la desconfiança cap a elles i la seva pròpia gelosia com una excusa per actuar de manera violenta.
L’informe posa el focus en la violència sexual, atès que totes les noies que han mantingut relacions sexuals amb el noi agressor han patit violència sexual en diversos graus, des de la més subtil fins a la més severa, com és la violació. La majoria de les víctimes, tanmateix, tendeix a veure aquestes situacions com si fossin dins de la normalitat, i justifiquen que feien pràctiques no desitjades com a mostra d’amor, sempre sota la pressió d’ells.
23-III-16, A.S. Ruiz, lavanguardia