Barcelona: respirem aire tòxic (i se’ns en fot)

http://www.barcelonaradical.net/info/8926/sabem-que-respirem-aire-txic-farem-alguna-cosa

http://www.ara.cat/societat/barcelona-contaminacio-diesel_0_1486651549.html?utm_campaign=_news30clics&utm_source=ara&utm_medium=email

Vius a Barcelona? Aquests són els efectes de l'aire que respires en la teva salut

Els índexs de partícules nocives a la capital superen els llindars fixats per Europa i l'OMS. Els cotxes en són els principals responsables

Resultat d'imatges de barcelona contaminacioEls vehicles dièsel s'han situat aquest any en el centre d'un escàndol sobre la manipulació de dades feta per Volskwagen. De l'escàndol se n'ha parlat, i molt, però des d'una perspectiva de l'engany als consumidors (que han comprat cotxes amb una qualitat menor de l'anunciada), o des d'un punt de vista econòmic (les conseqüències que l'escàndol té pels llocs de treball a molts països, entre els quals hi ha Catalunya). En canvi, s'ha dit ben poca cosa de les conseqüències per a la salut, unes conseqüències que, a diferència de les anteriors, afecten no només compradors o treballadors d'una marca, sinó tots els ciutadans.

Podem passar hores sense beure, i dies sense menjar. Però només podem passar uns pocs segons (minuts, amb pràctica), sense respirar. Cada dia aspirem uns 10.000 litres d'aire. Res és, doncs, tan important, però paradoxalment l'aire que respirem ens pot posar malalts i, fins i tot, matar-nos. Per això sorprèn el silenci sobre l'escàndol dels motors manipulats, que complica encara més la lenta batalla contra la contaminació.

 

Cada dia aspirem uns 10.000 litres d'aire

 

Plou sobre mullat, perquè ecologistes i experts en medi ambient denuncien que, en la lluita entre els cotxes i la salut, Europa juga un paper més aviat cínic. És cert que el Parlament Europeu acaba d'aprovar nous llindars de contaminació però, tot i ser més estrictes que els anteriors, estan per sobre dels que demanava la comissió del Medi Ambient de l'Eurocambra. A més, els estats tenen un termini de 15 anys per complir amb la nova normativa. I si per una banda Europa fixa límits més estrictes de diòxid de sofre, òxids de nitrogen, components orgànics no metànics, metà, amoníac i partícules fines (PM 2,5), per un altra fa concessions al poderós lobi de l'automoció i permet als fabricants que els vehicles dièsel dupliquin el nivell permès d'emissions d'òxid de nitrogen. El resultat: no només l'aire que respirem està contaminat, sinó que a més ho continuarà estant durant anys.

L'aire que respirem

L' Organització Mundial de la Salut xifra en 10 micrograms per metre cúbic de PM 2,5 el llindar a partir del qual les particules contaminants comencen a tenir efectes perjudicials per a la salut. Els barcelonins respiren un aire que conté 16 micrograms de PM 2,5, i 25 micrograms de PM 10. La ciutat ha pres els últims anys mesures importants, com ara renovar la flota d'autobusos. Però hi ha línies vermelles que no s'han volgut traspassar, per por a la reacció ciutadana i per no perjudicar l'economia de la capital. La limitació de la velocitat en els accessos a la ciutat, impulsada per l'últim govern tripartit, va ser rebuda amb una allau de crítiques i va acabar convertida en munició electoral; quan CiU va tornar a la Generalitat, la mesura va ser immediatament derogada. I poc més s'ha fet.

 

Els barcelonins respiren un aire que conté 16 micrograms de PM 2,5

 

Ni els avisos de l'OMS ni les amenaces de multes per part de la Comissió Europea han servit perquè les administracions hagin pres mesures contundents, ni perquè els ciutadans prenguin consciència del problema. La directiva europea que estipula límits màxims que no es poden superar és paper mullat: la Comissió Europea s'ha limitat a obrir un procés sancionador, de final incert, i el Govern, a demanar moratòries que li permeten continuar incomplint la normativa sense ser multat. Hi ha hagut reunions i conferències, i s'han aprovat plans i protocols. Però el problema continua.

Barcelona, de ciutat industrial a urbs envaïda pels cotxes

Barcelona, ciutat industrial, té una llarga història com a nucli contaminat. A partir dels 70 la combinació entre la crisi industrial i la globalització es va traduir en un massiu tancament de fàbriques, una desaparició que va generar un greu problema econòmic i social però, paradoxalment, va comportar un bé col·lateral: la millora de la qualitat de l'aire. Les bones notícies van durar poc, però. Les successives crisis econòmiques van estimular la popularitat dels vehicles dièsel, que ja són la majoria en en el parc de cotxes de la ciutat. Amb ells s'ha revertit el procés de neteja de l'aire. Tot i que la llei europea prohibeix superar els 40 micrograms de NO2 per metre cúbic, la mitjana a Barcelona és de 50, amb registres puntualment més elevats en determinats moments.

 

A Barcelona hi ha 6.100 cotxes per quilòmetre quadrat, cinc vegades més que a Londres

 

La proliferació dels dièsel és una mala notícia per a la salut dels barcelonins no només perquè contaminen molt, sinó també perquè la capital catalana suporta un trànsit molt intens: hi ha 6.100 cotxes per quilòmetre quadrat. Per posar aquest volum en perspectiva cal tenir present que París i Londres, les metròpolis més grans d'Europa, en tenen 1.500 i 1.300, respectivament. És clar que a Londres un alcalde laborista, Ken Livingstone, es va enfrontar a partits polítics, comerços, ambaixades, grups de pressió i mitjans de comunicació i va tirar endavant un sistema de peatges que obliga a pagar l'equivalent a 16 euros per entrar amb cotxe al centre de la ciutat. Els efectes van ser immediats, no només perquè es va reduir considerablement el nombre de vehicles, sinó també perquè els diners recaptats es van invertir en la millora de la xarxa d'autobusos, i els preus de les tarifes van baixar notablement (una mesura revertida per l'actual alcalde conservador, Boris Johnson).

Més morts que en accidents de trànsit

Els nens són particularment vulnerables a la contaminació atmosfèrica perquè tenen uns pulmons menys resistents i perquè respiren més de pressa, consumeixen més aire; el fet de respirar un aire contaminat pot fer que els seus pulmons no s'acabin de desenvolupar correctament. Però els efectes d'un aire brut arriben a tothom. Es calcula que 3,7 milions de persones moren de manera prematura arreu del món com a conseqüència de respirar contaminants com l'ozó, el diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre. Un estudi situa un horitzó de 6,6 milions de morts a meitat de segle. Les morts a Europa se situen al voltant de les 400.000 persones cada any; a la capital catalana en són 3.500.

Les xifres de víctimes mortals, que superen les dels accidents de trànsit, demostren la magnitud del problema. Però mentre que els morts en accidents són notícia i provoquen intervencions públiques i campanyes de sensibilització, els morts per contaminació són sistemàticament ignorats, entre d'altres, perquè oficialment el motiu de la mort sempre és un altre: infart, ictus, insuficiència respiratòria, càncer…

Com ens afecta la contaminació?

La contaminació ens afecta per una doble via. De manera immediata, per l'aire que respirem en un moment determinat. Si hi ha un episodi de contaminació important els nostres pulmons estan sotmesos a un bombardeig de partícules tòxiques. Però el problema s'empitjora per l'acumulació, l'efecte que genera en el cos el fet de respirar anys i anys un aire contaminat. En aquest cas, tan se val si les partícules nocives es troben per sota dels llindars fixats per les autoritats sanitàries: per poques que siguin entren als pulmons, dia rere dia, mes rere mes, any rere any.

 

Els efectes es deixen notar no només en el sistema respiratori sinó també al cor i al cervell. Poden provocar malalties neurològiques i, fins i tot, ictus i càncer

 

Els efectes de la contaminació van més enllà de molèsties als ulls o a la gola i arriben a provocar malalties importants i, fins i tot, la mort. Tal com explicava fa uns dies a l'ARA l'epidemiòleg del Centre d'Investigació en Epidemiologia Ambiental David Rojas-Rueda, “la gamma de malalties relacionades amb la contaminació és molt àmplia. El pulmó és la via d’entrada però els contaminants viatgen més enllà”. Tot i que el nas i la faringe estan dissenyats per evitar que la majoria de partícules arribin als pulmons, no poden fer res davant les partícules més petites, que superen el nas i els bronquis i penetren en els pulmons i en provoquen la inflamació. El primer símptoma, derivat de la inflamació dels pulmons, provoca tos. A llarg termini, els efectes es deixen notar no només en el sistema respiratori sinó també al cor i al cervell. En alguns casos, poden provocar malalties neurològiques, diabetis i, fins i tot, ictus i càncer.

Un dels contaminants més nocius és el diòxid de nitrogen. Els cotxes en són la principal font d'emissió. Els metges el vinculen a la bronquitis i a l'asma. A la ciutat, la millor manera d'evitar-lo és no caminar per carrers amb molts vehicles, com ara la Diagonal, la Meridiana o la Gran Via. Quan es combina amb elevades quantitats d' ozó (cosa que acostuma a passar a l'estiu) provoca irritacions als ulls, inflamació dels pulmons, i atacs d' asma. Les ciutats també pateixen elevades concentracions de diòxid de sofre, especialment nociu per als nens i les persones grans, així com per a tots aquells amb problemes respiratoris.

El clima i la localització, enemics

El problema de la qualitat de l'aire a la capital catalana ve donat no només pels contaminants que s'hi aboquen, sinó també per la geografia i el clima: l'emissió de partícules pot ser més baixa que a moltes altres ciutats europees, però la calor, els anticiclons, la situació entre el mar i la muntanya, el poc vent i la poca pluja dificulten la dispersió dels elements nocius. El resultat és nefast: Barcelona contamina menys que moltes altres ciutats, però l'aire que respiren els seus ciutadans és pitjor que el que respiren la majoria d'europeus.

 

El problema de la qualitat de l'aire a la capital catalana ve donat no només pels contaminants que s'hi aboquen, sinó també per la geografia i el clima

 

Això vol dir que els que no viuen a la capital estan fora de perill? La resposta és, malauradament, no. Òbviament, viure en un poble del Montseny no té res a veure amb l'Eixample de Barcelona, però la contaminació no només ens ataca els pulmons, sinó també l'atmosfera. El deteriorament de la capa d'ozó és un altre dels efectes provocats per la pol·lució, i els científics el vinculen a tota mena de problemes de salut, des de l'augment de la incidència de cataractes fins al càncer de pell.