Montoro vs Junqueras, de qui són els diners? (d’ells, no)

Setmana de malentesos entre el Ministeri d’Hisenda i la Conselleria d’ Economia de la Generalitat? El dimarts 23 de febrer representants dels dos departaments es van reunir al ministeri, primer contacte directe després de la presa de possessió del Govern de Carles Puigdemont.

Resultat d'imatges de montoro junquerasAparentment, en aquesta reunió de caràcter tècnic no hi va haver tensions. Per part del ministeri, Rosana Navarro, secretària general de Coordinació Autonòmica i Local, encapçalava el grup. Per la Generalitat, el secretari del departament d’ Economia, Pere Aragonès, i tres alts càrrecs més. La delegació catalana va exposar les seves necessitats financeres, especialment a curt termini.

En primer lloc el programa que ja l’anterior govern d’ Artur Mas havia pactat amb la banca creditora: que el Consell de Ministres autoritzés l’emissió de deute a llarg termini per assumir deute que ara és a curt. Al final, tot passaria al Fons de Liquiditat Autonòmic ( FLA), que les comunitats autònomes, sigui dit de passada, volen que torni a tenir tipus d’interès zero.

Andreu Mas-Colell era el conseller d’ Economia quan va arrencar aquesta negociació. L’únic problema és que des d’aleshores la necessària autorització formal del Govern de Mariano Rajoy no s’ha produït. En la reunió entre els dos equips tècnics el tema es va tornar a posar sobre la taula sense que Hisenda donés una resposta concreta pel que fa al moment en què es produiria.

Aragonès i els seus van exposar que el Govern també necessitava atendre compromisos al llarg de l’any, com el pagament als farmacèutics, convenis sanitaris i d’àmbit social, i que per a això li calien més recursos. L’única possibilitat viable era que Hisenda comencés també a pagar immediatament el saldo favorable per a l’Administració catalana del sistema de finançament autonòmic corresponent a l’any 2014, uns diners que ja són de la Generalitat però que s’ abonen un any i mig després del tancament de l’exercici corresponent. Oriol Junqueras, vicepresident del Govern i titular d’ Economia, defensa que a la pràctica aquest sistema suposa que la Generalitat triga més de dos anys a rebre uns diners que li corresponen des del primer dia.

Segons les fonts consultades, a la trobada es va acordar que la Generalitat demanés formalment la meitat d’aquest saldo, 700 milions de 1.400, en forma de trams mensuals, amb un abonament final de 350 milions al juny, amb l’objectiu de fer front a la paga extraordinària dels funcionaris de l’Administració catalana. Fins aquí la calma.

A la tornada a Barcelona, i atesa l’exasperant vaguetat d’ Hisenda sobre l’autorització de deute, l’equip d’ Aragonès va tancar la setmana passada la renegociació dels deutes a curt termini amb l’entitats financeres. I donant compliment al que s’havia acordat a la reunió de Madrid, Aragonès va enviar l’1 de març a la delegació del Govern la carta per sol·licitar formalment els 700 milions. La delegació va registrar el dia 2 l’entrada d’aquest document.

Inesperadament, la nit d’aquell dia, el Ministeri d’Hisenda va emetre un comunicat que descartava l’ avançament dels 700 milions per, entre altres coses, abonar la paga dels funcionaris, però també farmàcies i altres convenis, i assegurava que “no ha existit cap sol·licitud formal per part de la Generalitat de cap bestreta”. A primera hora del matí del dia 3 la carta d’ Aragonès entrava al ministeri, al carrer d’Alcalá de Madrid.

A la seu de la conselleria no se’n sabien avenir. En realitat, Montoro, que sap que no pot permetre que es desatenguin els serveis bàsics a Catalunya, volia deixar clar que les relacions entre la Generalitat i l’ Estat central no són una simple qüestió tècnica. En el pla tècnic, a Hisenda reconeixen que no hi ha problemes amb el funcionament d’aquest departament crític de l’Administració catalana.

El ministre vol que es produeixi la trucada, primer, i la visita, després, de Junqueras. Així s’interpretava en molts àmbits el comunicat de dimecres a la nit, en un moment en què el Govern està en funcions i just quan en aquell moment al Congrés es votava la fallida investidura de Pedro Sánchez, el líder del PSOE. Mentre a l’hemicicle es tractava d’establir un cordó sanitari entorn de les formacions independentistes, es podria interpretar que Hisenda no estava per la feina. L’entorn de Junqueras, asseguren fonts informades, no rebutja establir contacte directe amb Montoro, encara que tampoc no es volen trobar amb un menyspreu.

L’ Estat és el principal creditor de la Generalitat. A finals d’aquest any tindrà al voltant del 70% d’un deute que superarà els 70.000 milions d’euros. Es tracta d’una relació complexa, en què Hisenda exer­ceix com el controlador de les finances, però alhora no li queda cap altra alternativa més que mantenir la sol­vència financera de la Generalitat. Tard o d’hora s’haurà de prendre una decisió sobre aquest deute, i no només en el cas de Catalunya, sinó per a la gran majoria de comunitats autònomes.

La setmana passada , i després de tancar la renovació del ­deute, Standard & Poor’s, l’agència de qualificació que ja considera el deute de la Generalitat bo porqueria, tenia previst emetre el seu informe. Després d’intensos contactes, Standard & Poor’s, que va contactar amb el ­Govern, el BBVA, i els ministeris d’Economia i Hisenda, ha acceptat estudiar les al·legacions de Junqueras contra una nova rebaixa del ràting del seu deute. Divendres el Govern va anunciar la renovació del seu deute i l’agència de qualificació diu que ­estudiarà la seva decisió uns quinze dies més.

6-III-16, Manel Pérez, lavanguardia