les tecnològiques es sumen a Apple en la seva pugna amb l’FBI

Algunes de les més influents companyies de tecnologia dels Estats Units van presentar ahir un al·legat a favor d’Apple davant el tribunal de Califòrnia que ­dirimeix el conflicte entre la firma de la poma i l’FBI. L’agència federal demana que l’empresa elabori una versió especial del sistema operatiu iOS per poder saltar-se les barreres de seguretat en l’iPhone d’un dels terroristes islamistes que van causar la matança de San Bernardino.

El testimoni a favor d’Apple és un escrit Amicus, una figura legal procedent del dret romà que consisteix en una presentació d’arguments per part de tercers que, ­encara que són aliens a la disputa judicial, sí que tenen un justificat interès en la resolució final del litigi. En la llista de signants hi ha: Amazon, Box, Cisco, Dropbox, Evernote, Facebook, Google, ­Microsoft, Mozilla, Nest, Pinterest, Slack, Snapchat, WhatsApp i Yahoo!

Aquestes companyies, que s’autodenominen en l’escrit judicial com a Amici (en llatí, amics), assenyalen en el seu escrit que “la llei no permet als agents federals reclutar les companyies perquè derrotin les seves pròpies mesures de seguretat”. En aquesta línia, argumenten que el que demana l’FBI en aquest cas “busca anar molt més lluny que obtenir un mandat judicial per a assistència tècnica”.

Els Amici estimen que, si preval la posició de l’FBI, que vol forçar Apple a crear un sistema que desactivi les seves pròpies mesures de protecció, “soscavarà la seguretat de les dades més sensibles dels americans”.

En l’escrit, les companyies que s’han aliat a Apple expliquen que els sistemes d’encriptat que protegeixen mòbils i programes no s’elaboren “només per satisfer les seves pròpies predileccions ideològiques”, sinó que també es ­creen “en resposta a les demandes dels consumidors de protegir les seves dades privades”. Argumenten, a més, que és un contrasentit que el Govern mateix ­insti les companyies a incrementar la ­seguretat de les dades dels con­sumidors i alhora els demani noves eines per saltar-se aquestes barreres.

Les companyies observen que l’agència federal vol “forçar els enginyers d’Apple a escriure software en contra de la seva voluntat” i asseguren que aquesta és una lectura equívoca de la constitució dels Estats Units. En conseqüència, els Amici reclamen que el tribunal revoqui l’ordre donada a Apple perquè ajudi l’FBI a desbloquejar l’iPhone trobat a casa del terrorista.

El 2 de desembre passat, Sved Rizwan Farook, un nord-americà d’origen pakistanès i la seva esposa, Tashfeen Malik, van perpetrar un atemptat a San Bernardino ( Califòrnia), i van matar 14 persones. Investigacions posteriors van relacionar Farook i Malik amb el gihadisme però no s’ha pogut comprovar si tenien connexions amb l’ Estat Islàmic o Al-Qaida. L’FBI es va apoderar d’un telèfon iPhone 5C, però no han pogut arribar a la informació de l’aparell. L’FBI vol que Apple, fabricant del telèfon, li faciliti el software necessari, però la companyia s’hi nega. El conflicte ha obert un debat, perquè Apple al·lega que si construeix una clau mestra per obrir tots els mòbils la privacitat dels seus clients deixarà d’estar garantida. De moment, un tribunal de Nova York ha donat la raó a Apple en un cas semblant. Pablo G. Molina és professor d’ Ètica i Tecnologia de la Universitat de Georgetown i directiu de l’ Electronic Privacy Information Center.

Els morts tenen dret a la privacitat?

Sí. No volem que persones no autoritzades examinin tot el que deixem enrere. Quan jo mori, vull que només una persona de la meva confiança examini els meus efectes electrònics i decideixi què es pot compartir i què s’ha de destruir.

I els terroristes?

Tots els éssers humans tenen dret a la privacitat en alguns aspectes de la seva vida. Respecte a les activitats criminals, les lleis de cada país estableixen una reducció supervisada de la privacitat en interès de la seguretat pública. Per això els cossos de seguretat han d’obtenir una ordre judicial abans d’escorcollar un domicili o un ordinador. En paraules del jutge Scalia, mort fa poc, la Constitució de vegades aïlla la criminalitat d’uns quants per poder protegir la privacitat de tots.

I els terroristes morts?

També. El que no sigui rellevant, no s’ha d’investigar ni difondre. Si s’investiga alguna cosa, ha de ser conforme a la llei.

Una empresa privada té més dret a saber de la meva vida que l’ Estat?

Només quan els ciutadans donen el consentiment. Espero que el meu dentista sàpiga més sobre la meva salut que el Govern, perquè hi he donat el consentiment. Espero que Google sàpiga més del que busco a internet, quan no ho faig anònimament. D’altra banda, espero que el Govern sàpiga el meu número de DNI, però que ni Apple ni Google el sàpiguen.

Quines repercussions tindria, des del punt de vista dels drets civils, que finalment Apple cedís la informació del telèfon del terrorista?

Apple ha col·laborat en aquesta i altres ocasions amb les autoritats dins del marc de la llei. Tot i això, ni tan sols Apple pot accedir al ­contingut del telèfon sense crear una porta posterior al software. ­Així que es cregui convenient, s’obre la possibilitat que l’FBI, i altres cossos de seguretat dels Estats Units i d’altres països, sol·licitin el mateix tipus d’accés al telèfon de qualsevol sospitós: criminals, terroristes, o potser dissidents polítics i opositors. També s’obre la possibilitat que hackers i cibercriminals aprofitin la vulnerabilitat de la nova porta. Si obliguen Apple a crear-la, és molt possible que totes les altres empreses de tecnologia també ho hagin de fer.

L’FBI afirma que no tindria per què establir cap precedent. Es podria delimitar la intervenció a aquest cas?

No es pot. Un cop s’estableix un precedent legal, és lògic que es faci servir en casos futurs.

Com es pot argumentar que no es puguin investigar les connexions d’un terrorista?

No es pot. El problema és que per accedir a la informació del telèfon del terrorista amb els mètodes legals i tècnics ja establerts no n’hi ha prou. Cal desenvolupar un software nou que pot perjudicar tots els altres clients.

Se sap que Apple ha col·la­borat en altres ocasions amb la justícia. Per què ara no?

En aquest cas han fet el mateix que altres vegades. Tot i això, el Departament de Justícia ha decidit provar una estratègia legal nova per accedir a la informació del telèfon del terrorista.

La informació del telèfon podria conduir a la detenció d’altres presumptes terroristes i impedir possibles atemptats...

Sí, però crear un mecanisme que faci que tots els nostres telèfons siguin més vulnerables potser és un preu molt alt. Efectivament, obrir el telèfon d’un terrorista ens fa a tots més vulnerables.

Apple s’empara en la primera esmena de la Constitució –la que fa referència a la llibertat d’expressió– per negar informació. Quina llibertat d’expressió es vulnera?

Esgrimir la primera esmena, és el que fa aquest cas tan interessant. És una qüestió que el Tribunal Supremn encara no ha examinat mai. La pregunta clau és determinar si un programa de software està protegit per la llibertat d’expressió. Si ho està, el Govern no pot obligar a modificar-lo, de la mateixa manera que no pot forçar-nos a escriure o modificar un article científic o una novel·la.

Veu alguna manera de conciliar el dret a la privacitat i el dret a la seguretat vostè?

L’equilibri existeix, però és fràgil i evoluciona amb el temps. Quan ens sentim amenaçats per criminals, estem disposats a cedir part de la nostra privacitat. Quan creiem que els governs abusen de la seva autoritat, intentem defensar-nos amb lleis i transparència. Deia Benjamin Franklin que els qui estan disposats a renunciar a la seva llibertat per una seguretat temporal no se’n mereixen cap de les dues.

Quines repercussions comercials tindria per a Apple complir l’ordre judicial?

Probablement poques. Tant si guanya com si perd el cas, ha complert la seva paraula de fer el possible per defensar la privacitat dels seus clients.

Apple manté la mateixa actitud en països no democràtics, com la Xina, on es persegueix els defensors de les llibertats?

No. Apple i altres empreses han modificat els seus productes. Totes les empreses han de complir les lleis dels països on operen o enfrontar-se a les conseqüències legals i comercials, incloses la prohibició d’operar.

Han transcendit informacions d’espionatge dels EUA sobre ciutadans no sospitosos i sobre mandataris d’altres països. Després d’això, el telèfon de Farook sembla una disquisició més teòrica que real.

El Congrés dels Estats Units va aprovar noves lleis el 2015 per evitar que això continuï passant. El cas Farook és molt real i pot portar conseqüències significatives per a tots els usuaris.