"El que està pervertit és el nostre sistema de partits", Jesús Villegas

entrevista a Jesús Villegas, juez, secretario general de la Plataforma Cívica por la Independencia Judicial

Li va costar d’arribar a jutge?

Vaig aprovar a la tercera, després de cinc anys de reclusió opositora. Em van enviar a Pozoblanco i després a Getxo i Bilbao, on vaig ser jutge amb escorta set anys.

Va tenir por o només va ser una nosa?

La veritat és que va ser agradable: vaig llogar una casa gran i tranquil·la; la vaig omplir de llibres i em vaig dedicar al que més m’agrada després de ser jutge: llegir i escriure. Vaig ser un solter feliç fins que en un curs vaig conèixer la meva dona, la Patricia, també jutgessa.

Enhorabona.

I ara som dos magistrats que llegeixen i es­criuen a Guadalajara, on sóc jutge degà, perquè jo no tenia tan bon escalafó com la Patricia per exercir a Madrid, d’on és ella.

Per què hi ha tants polítics imputats?

N’hi ha centenars, és cert, per això queda clar que no és que els nostres polítics siguin espe­cialment perversos, sinó que ens enfrontem a una corrupció sistèmica: el que està pervertit és el nostre sistema de partits.

Vostès en el fons el jutgen cada vegada que jutgen una trama com la valenciana.

Però no podem esmenar-ho nosaltres sols. Miri, podem investigar, jutjar i condemnar molts corruptes, però, per molts que n’investiguem, el sistema en produeix encara més. Així que el que hem d’investigar, jutjar i reformar és el sistema. I ara mateix.

La seva hipòtesi de partida?

Que els partits s’han convertit en màquines clientelistes que per finançar-se i guanyar campanyes necessiten xarxes de comissionistes. Si un militant es nega a consentir-les, és marginat. Així que, per molts corruptes que enjudiciem, el sistema sempre en produirà més.

I el sistema judicial es veu contaminat?

Ja ho està. El sistema judicial actual subordina els jutges als polítics i no respecta la divisió de poders, que és el pilar de la democràcia. Malgrat aquesta subordinació del sistema, la immensa majoria dels jutges han preservat la independència. I ara vull defensar-ne un.

Endavant.

Les declaracions d’ Esperanza Aguirre contra el jutge Eloy Velasco són una altra prova que alguns polítics no respecten la democràcia, perquè no respecten la divisió de poders.

Alguns jutges són lents: hi ha sentències que els esperem fa més d’una dècada.

Per això, necessitem reformes i aplicar-les per guanyar agilitat. Però sigui quina sigui la sentència, la carrera d’un polític del qual es demostra que ha cobrat a canvi de favors està acabada.

Això ho diu vostè, però no sempre ho han dit les urnes.

És que aquesta ja no és una història de bons i dolents, sinó el conte d’un sistema dolent en què els partits polítics han envaït tots els àmbits de la vida pública i les institucions molt més enllà del que preveia la Constitució i és aconsellable per a la nostra democràcia.

Com governen polítics a jutges?

El CGPJ, els membres del qual són elegits pels partits polítics, decideix des de si em concedeix un permís a si m’obre una inspecció; em suspèn de sou i feina; o m’aparta de la carrera. Això és intimidatori. La nostra justícia està afectada d’un sistema clientelar.

I ho permet la Constitució?

La Constitució no ho permet i, de fet, fins a l’any 85 els jutges elegíem els nostres representants –la meitat– al CGPJ, i l’altra meitat els designaven les Corts. Però, el 85, l’esmena Bandrés va aconseguir que tot el govern dels jutges l’elegeixin només els polítics.

Aquesta esmena era constitucional?

No, però el Tribunal Constitucional la va admetre en una sentència errònia en què admetia que el nou sistema era perillós, però, en lloc d’esmenar-lo, sermonejava als partits polítics perquè no abusessin del seu nou poder.

En van abusar?

Del tot: l’elecció del CGPJ s’ha convertit en un tripijoc entre partits i es filtren a la premsa els noms dels presidents dels grans tribunals abans fins i tot que els elegeixin els vocals. Avui els partits negocien i elegeixen el president del Suprem i del CGPJ...

I el del Constitucional.

Aquests ja no són ni jutges, són magistrats. El Constitucional està tan desprestigiat que no és capaç de complir les funcions que li assigna la Constitució. Per començar, el president té carnet de partit.

No sembla garantia d’imparcialitat.

Aquesta sensació generalitzada que els caps dels jutges els elegeixen els partits ha contri­buït a la sensació d’impunitat dels poderosos que suposa un llast per a les institucions.

Creu que té solució?

Som en un temps nou en què repensarem el nostre sistema i el judicial, n’estic segur, també serà reformat amb el consens que necessita...

... Pels partits? Quins incentius tenen per renunciar a aquest poder?

Doncs que també n’estan farts, perquè potser se’n beneficien de vegades, però el pateixen quan són a l’oposició. Una majoria de legisladors voldrien tornar a l’equilibri de poders previst per la Constitució.

Com el restablirien vostès?

La meitat del CGPJ l’haurien d’elegir directament els 5.000 jutges espanyols i l’altra, els representants dels ciutadans. Haurien de ser tots els jutges els qui votessin i no a través de les associacions de jutges, ja que totes tenen orientació ideològica.