guia per seguir les primàries a la presidència dels Estats Units

L'1 de febrer va arrencar oficialment la  cursa cap a la presidència dels Estats Units, en una de les conteses més obertes i imprevisibles de la història política del país. Hillary Clinton sembla la clara guanyadora en el bàndol demòcrata, tot i que el senador de Vermont Bernie Sanders li està donant més guerra del que s'esperava. Però en el bàndol republicà, el vot està més dividit que mai, amb una desena de candidats, i ara per ara són els personatges més extravagants els que estan agafant la davantera, com el multimilionari Donald Trump o l'ultraconservador Ted Cruz.

El  caucus d'Iowa (dilluns 1 de febrer) i les primàries de Nou Hampshire (dimarts 9 de febrer) donen el tret de sortida cap a les convencions dels partits, que són al juliol, on demòcrates i republicans escolliran finalment el seu candidat per competir en les eleccions presidencials del 8 de novembre del 2016. Us resumim les claus per seguir aquesta cursa cap a la Casa Blanca.

Qui són els delegats i els superdelegats?

Durant sis mesos, els 50 estats dels EUA (a més d'estats lliures associats com Puerto Rico i altres territoris no incorporats com les Illes Verges o les Marianes) hauran de votar els seus candidats d'un i altre partit. Però és una votació indirecta. En realitat el que es fa és escollir els delegats d'aquell estat que assistiran a la convenció del partit (cada estat té assignat un nombre de delegats en funció de la seva població) i decidir a qui votaran en aquella trobada.

Els delegats escollits en les primàries i caucus (2.472 en el Partit Republicà i 4.051 en el Partit Demòcrata) arriben a la convenció amb el seu vot decidit. Però allà també hi voten els superdelegats, que són aquells que tenen llibertat de vot: membres del Comitè Nacional del Partit, membres de la Cambra de Representants i senadors. Al bàndol republicà tenen 150 superdelegats, però en el cas demòcrata són una mica més decisius: hi ha 713 superdelegats demòcrates, dels quals ara per ara més de 360 ja han anunciat que votaran Hillary Clinton.

La Convenció Nacional Republicana tindrà lloc aquest any del 18 al 21 de juliol a Cleveland, Ohio, mentre que la Convenció Nacional Demòcrata és a Filadèlfia, Pennsilvània, el 25 de juliol. Per fer-se amb la nominació republicana, un candidat necessitarà allà un mínim de 1.237 vots (la meitat dels delegats més un), mentre que un candidat demòcrata en necessita almenys 2.382 (la meitat dels delegats i superdelegats).

Caucus o primàries?

Hi ha dos sistemes diferents per nominar un candidat presidencial a cada estat: caucus o primària. En unes primàries, el sistema és el del vot tradicional. Però hi ha alguns estats que assignen a cada candidat un nombre de delegats, proporcional al percentatge obtingut en les primàries, mentre que d'altres opten pel sistema "el guanyador s'ho emporta tot" ('winner takes all') que vol dir que, encara que sigui amb un 45% dels vots, el que n'hagi tret més s'emporta tots els delegats d'aquell estat, que en la convenció del partit votaran per ell.

El sistema de caucus és un pèl més complicat ja que consisteix en assemblees de votants que van conformant grups de suport a un o altre candidat i que poden acabar votant a mà alçada o en una urna, o fins i tot, com en el cas d'Iowa per als demòcrates, conformant grups amb un nombre suficient de persones per poder tenir un delegat: quan els grups són massa petits, s'han de disgregar i repartir-se entre els altres grups de suport a d'altres candidats, una mena de joc de les cadires que acaba configurant el repartiment de delegats. En aquest gràfic, 'The Des Moines Register' explica com funciona el caucus demòcrata a Iowa.

Als caucus hi poden participar tots els votants registrats que estan afiliats al partit en aquell estat, mentre que el sistema de primàries pot ser obert a tots els ciutadans de l'estat, tancat només als afiliats o semitancat per permetre el vot de ciutadans independents però només en un dels dos partits. 

Què és el super dimarts?

Cada quatre anys tots els focus es centren per un dia en Iowa, el primer caucus, i una setmana més tard en New Hampshire, la primera primària. Els resultats d'aquestes dues primeres batalles no són decisius matemàticament, ja que tots dos tenen un nombre molt baix de delegats. Però el fet de ser els primers els confereix un pes determinant a l'hora de configurar la lluita de forces dels mesos següents. Molts donants i contribuents s'esperen a conèixer quins són els resultats d'aquests dos estats per apostar per un o altre candidat.

Però un dels dies més decisius és el que es coneix com el 'super tuesday' (el super dimarts), en què es celebren diverses primàries i caucus alhora, de forma que els resultats comencen a estar més definits. Aquest any el super dimarts és l' 1 de març, quan tindran lloc les votacions a Alabama, Alaska, Arkansas, Colorado, Geòrgia, Massachusetts, Oklahoma, Tennessee, Texas, Vermont i Virgínia. 

Qui són els candidats?

El Partit Demòcrata ho té gairebé decidit:

• Hillary Clinton. Va ser exsecretària d'Estat dels Estats Units durant el primer mandat del president Barack Obama, amb qui es va disputar la nominació demòcrata ja l'any 2008. Als seus 69 anys, torna a intentar-ho i torna a ser la clara favorita, tot i que alguns sectors la veuen massa propera a les elits de Washington. L'esposa del president Bill Clinton va arribar a la Casa Blanca el 1992, després que el seu marit fos governador d'Arkansas durant més de deu anys.
• Bernie Sanders. El senador de Vermont, de 74 anys, ha donat ja algunes sorpreses des de l'inici de campanya, pel suport que ha anat guanyant contra pronòstic. La seva autodenominació com a socialista demòcrata espanta bona part de l'electorat, en un país en què aquesta paraula encara és sinònim de comunisme. Però el seu discurs revolucionari de la política convenç cada cop més els sectors més joves.

L'exgovernador de Maryland Martin O'Malley es va retirar de la cursa després del caucus d'Iowa, on va obtenir menys de l'1% dels vots. 

El Partit Republicà, més dividit que mai:

• Donald Trump. El magnat immobiliari de retòrica incendiària ha acaparat tota l'atenció fins ara en la precampanya republicana i s'ha convertit, per a sorpresa de tothom, en el favorit a la nominació segons les enquestes. Amb propostes polèmiques com la d'aixecar un mur a la frontera amb Mèxic, Trump ha sabut captar el vot enfadat del nord-americà rural i amb pocs estudis.
• Ted Cruz. El senador de Texas s'ha fet un lloc cada cop més prominent en la batalla republicana, amb el suport dels votants evangelistes. De posicions molt conservadores, va arribar al Senat el 2012 amb l'ajuda dels afins al Tea Party.
• Marco Rubio. El senador de Florida, de 44 anys i d'origen cubà, vol liderar el canvi generacional al seu partit, però manté posicions tan conservadores com la negació de l'origen humà del canvi climàtic.
• Ben Carson. Un altre 'outsider' de la política, aquest cirurgià va ser director de l'hospital de neurocirurgia pediàtrica Johns Hopkins. Ja retirat, és molt crític amb la reforma sanitària de Barack Obama.
• Chris Christie. El governador de Nova Jersey va guanyar bona reputació amb la seva gestió de l'emergència de l'huracà Sandy, tot i que després això es veuria entelat per un escàndol pel tancament de diversos carrils d'un pont que connecta amb Nova York com represàlia contra un alcalde que no va donar suports a la seva reelecció.
• Jeb Bush. Germà de l'expresident George W. Bush, i fill per tant del també expresident George Bush pare. Va sortir com a favorit, però ha estat ràpidament superat pel carisma (i la radicalitat) de Donald Trump i altres candidats.

El senador de Kentucky Rand Paul i l'exgovernador d'Arkansas Mike Huckabee es van retirar de la cursa després d'Iowa. Però encara es mantenen com a candidats a la nominació republicana el senador d'Ohio John Kasich, l'exdirectora Hewlett-Packard Carly Fiorina, l'exsenador de Pennsilvània Rick Santorum i l'exgovernador de Virginia Jim Gilmore.

Quins tenen més possibilitats?

Les enquestes han anat variant molt al llarg dels últims mesos en el bàndol republicà, però l'excèntric multimilionari i exestrella d'un 'reality show' Donald Trump s'ha mantingut al capdavant en tot moment i amb força diferència. El caucus d'Iowa va ser un gerro d'aigua freda per a ell, amb la victòria de Ted Cruz, però la batalla encara no està ni molt menys decidida.

Tot i que va haver un moment en què va semblar que el duel se centrava en els dos 'outsiders' de la política, l'empresari Donald Trump i el cirurgià Ben Carson, aquest segon ha perdut força i Ted Cruz i Marco Rubio han pres el seu lloc, ja que són els que més s'acosten a Trump. Rubio va rebre una forta empenta amb els seus bons resultats a Iowa, on va obtenir el mateix nombre de delegats que Trump.

Però tot això pot canviar encara en els sis mesos que queden fins a la convenció del partit, quan s'escollirà el candidat definitiu. El qui es presentava en un primer moment com a candidat més probable, el germà i fill d'expresidents Jeb Bush, és encara el que  més diners ha recaptat per la seva campanya i el que més suports té entre les figures clau del partit, seguit de Marco Rubio. De fet, Trump destaca també pel poc suport rebut de governadors, senadors i altres representants del Partit Republicà. Només ha rebut el suport de l' exgovernadora d'Alaska, Sarah Palin, un personatge controvertit que no està clar quin bé li farà però que encara aixeca algunes passions entre els sectors més conservadors del partit.  

En canvi, en el bàndol demòcrata tot sembla força més clar. Tot i els bons resultats de Bernie Sanders a Iowa, on va aconseguir gairebé un empat amb Clinton, i la seva previsible victòria a Nou Hampshire, és probable que finalment una dona, Hillary Clinton, tingui més opcions que mai a ser la nova inquilina de la Casa Blanca.

Quins són els estats clau a les presidencials del novembre?

Siguin quins siguin el candidats dels dos partits, el resultat de les eleccions presidencials dels Estats Units –que aquest any se celebraran el 8 de novembre– sempre acaba pendent d'un petit grapat d'estats decisius. Entre els que són tradicionalment demòcrates i els que sempre voten republicà, i els que es decanten més cap a un o cap a l'altre, hi ha uns estats indecisos que acaben sent decisius per a l'elecció del proper comandant en cap. Aquest any seran Nevada, Colorado, Iowa, Ohio, Virginia, Nou Hampshire i Florida.

Sònia Sánchez Barcelona Actualitzada el 09/02/2016, ara