BARCELONA RADICAL
radicalparty

"De titelles, covardies i canvis", Vicent Partal

Captura de pantalla 2016-02-08 a les 18.23.27És difícil d’explicar que en ple segle XXI a la Unió Europea uns titellaires puguen ser empresonats per una representació. Que hi haja un escàndol local perquè una obra de titelles d’adults es cole, de manera inadequada, en una programació per a menuts ho puc entendre. Però res més. En tot cas, hi pot haver hagut un problema degut a la mala gestió dels programadors, que es resol fàcilment amb una destitució o una queixa formal. Però de cap manera els titellaires poden ser qüestionats.

Que una obra de teatre –diga què diga i explique què explique– puga portar els autors a la presó només perquè l’han representada en públic és una cosa simplement intolerable en una democràcia. Inconcebible. O algú es pensa encara que és raonable de condemnar cap mena de ficció?

Però si tot això ja és increïble, encara espanta més de comprovar el silenci còmplice i la covardia política que s’han palesat després d’aquests fets. Espanta que els creadors i els intel·lectuals callen –i com callen! Espanta que els polítics partidaris de la llibertat s’acovardesquen arran de la pressió dels hereus de la dictadura i reaccionen amb por. I espanta que la manipulació i les mentides dels mitjans puguen originar el clima d’histèria que s’ha creat.

L’actitud de la batllessa de Madrid, principalment, em resulta desconcertant i m’entristeix molt. Perquè en política hi ha moments en què has de marcar una línia clara. I solen ser, generalment, els moments en què estàs sol i la gent no t’entén. Simplement, no es pot canviar una societat espantant-se davant aquesta societat. Es canvia una societat plantant cara als qui l’han segrestada i dibuixant nítidament les fronteres que separen allò que és ara i allò que la pot fer millor.

En aquest sentit, és un símptoma molt preocupant que, davant la histèria orquestrada per la dreta al carrer i als mitjans, la batllessa Manuela Carmena haja dubtat i no s’haja atrevit a defensar la llibertat d’expressió. Perquè de quin canvi parlem, aleshores?

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-covardia-i-els-canvis/?f=rel