BARCELONA RADICAL
radicalparty

"El clientelisme condemna el futur econòmic d’Espanya", Manuel García-Santana & Josep Pijoan-Mas

La culpa no va ser del totxo. Els economistes Manuel García-Santana (http://www.garciasantana.eu/Home.html) i Josep Pijoan-Mas (https://www.cemfi.es/~pijoan/Welcome.html) han descobert que si a Espanya la productivitat es va reduir mentre l’economia creixia en els anys previs a la crisi, no va ser pel sector de la construcció. Va ser per un sistema econòmic clientelar que no afavoreix els millors projectes empresarials. Els seus resultats aporten una important lliçó de cara al futur: ara que les condicions que van propiciar el creixement abans de la crisi han desaparegut, l’economia espanyola no podrà tornar a créixer llevat que corregeixi aquesta cultura clientelar. O regeneració o declivi.

Què els va motivar a emprendre aquesta investigació?

M.G.-S Que Espanya va viure un període de creixement econòmic extraordinari des dels anys 90 fins al 2007 però que el creixement no es va veure acompanyat d’un augment de la productivitat, que és el que s’observa habitualment en altres països. Al contrari, a Espanya la productivitat es va reduir quan l’economia creixia. Era una gran paradoxa.

Tenien alguna hipòtesi per explicar-ho?

M.G.-S La hipòtesi més comuna era que el sector de la construcció s’havia engreixat massa. Si engreixem més els sectors menys productius, podem tenir creixement acompanyat d’una reducció de productivitat.

Quan parlen de productivitat, a què es refereixen exactament?

M.G.-S La productivitat mesura quanta producció obtenim per cada unitat de capital i treball. Si la productivitat baixa d’un any a l’altre, significa que produirem menys amb el mateix nombre de treballadors i de màquines.

Com se les van enginyar per comprovar si la hipòtesi era correcta?

J . Vam utilitzar dades agregades a nivell d’indústria i vam veure que no és veritat que, si Espanya hagués assignat menys recursos a la construcció i més a altres àrees, hagués crescut més. La idea estesa que el descens de productivitat es deu principalment al sector de la construcció no era correcta.

Llavors, què explica la menor productivitat?

J.P.-M Vam proposar una nova hipòtesi: la productivitat no va créixer perquè, a cada sector, els recursos no es van assignar a les empreses més productives. Per estudiar-ho, vam recórrer a la base de dades de Registres Mercantils, que recull informació anual detallada de mig milió d’empreses. Vam analitzar l’evolució de les empreses del 1995 al 2007.

Què van veure, llavors?

M.G.-SQue s’assignen molts recursos a empreses poc productives. Al contrari, les empreses més productives capten pocs recursos.

${imageCaption}

J.P.-M No és un problema limitat al sector de la construcció. Afecta també les empreses de distribució elèctrica, les de gas, els transports, les consultories... Hi ha múltiples sectors en què les empreses que més creixen són poc productives.

Quina lògica té?

J.P.-M Si acarem aquestes dades amb les de l’oenagé Transparency International, veiem que aquest fenomen va ser molt més comú en sectors que aquesta oenagé qualifica de més propensos al cronyismi en els quals la influència del sector públic és més gran.

Què significa cronyism?

J.P.-M Es podria traduir per ‘capitalisme clientelar’. És el que passa, per exemple, quan a una empresa se li assigna un contracte no per ser la millor candidata sinó per les relacions que ha teixit amb les persones que decideixen qui guanya el concurs. O quan una empresa prospera perquè obté una regulació favorable als seus interessos.

Aquest concepte de cronyism es refereix a l’amiguisme, a la corrupció o a tots dos?

M.G.-SLes dades de Transparency International no permeten distingir l’amiguisme de la corrupció. El que està clarés que, a Espanya, els sectors en quèl’assignació de recursos ha empitjorat més són aquells que estan més subjectes al clientelisme.

Quin impacte té el clientelisme en el conjunt de l’economia?

J.P.-M Els nostres resultats mostren que el deteriorament en l’assignació de recursos entre empreses és responsable que la productivitat hagi caigut un 0,7% anual en lloc de créixer un 0,8%. El problema ha estat el doble de greu als sectors més propensos al clientelisme. Segons les nostres dades, el clientelisme s’ha emportat un 4% del PIB entre 1995 i 2007. Però la xifra real pot ser superior perquè hi ha aspectes importants del clientelisme que no podem mesurar.

Es pot posar fi al clientelisme en una cultura com l’espanyola?

J.P.-. La cultura és una resposta a incentius. Quan es va prohibir fumar als bars semblava impossible que es pogués aconseguir, i avui està acceptat. Abans del carnet per punts es veia com una cosa normal anar a 150 quilòmetres per hora a l’autopista i avui es considera normal no anar a més de 120. Si es penalitza el clientelisme, deixarà de semblar normal.

I si no es fa?

M.G.-S Durant el boom, Espanya va créixer perquè es van incorporar més treballadors al mercat laboral i va arribar més capital. Els treballadors van arribar per la immigració i per la incorporació de dones al mercat de treball. El capitalva arribar per l’entrada a l’euro. Cap d’aquests dos factors no es manté actualment. Per tant, molt probablement només podrem créixer de manera sostinguda augmentant la productivitat. La mala assignació de recursos entre empreses la frena i amenaça el futur desenvolupament econòmic d’ Espanya.

Tan greu és?

J.P.-M Hi ha precedents de països que eren rics i s’han col·lapsat per un deteriorament institucional. L’Argentina i Itàlia en són exemples. Són un recordatori que, encara que hàgim assolit un certnivell, això no significa que el mantindrem en el futur. No tenim la prosperitat garantida.

, Barcelona

07/02/2016 - lavanguardia